INCERTA GLÒRIA – Joan Sales

incerta

Aquesta és la novel·la que vam decidir per l’estiu. Una novel·la extensa de quasi sis-centes pàgines…bé, a poc a poc i passant per l’ombra… Premi Joanot Martorell de 1955, és una novel·la dividida en quatre parts, que té com a centre neuràlgic la guerra, presentada des de la perspectiva dels vençuts. Es tracta, però, d’una obra que l’autor va anar ampliant en les successives edicions i la traducció francesa (1962), ja més extensa que la catalana va suscitar crítiques molt elogioses, i es va comparar el seu autor amb Dostoievski, Bernanos, Greene… La quarta edició (1971) és ja la definitiva, però la darrera part -aquella ampliada-, que portava com a títol “Últimes notícies”, esdevindrà en la següent edició El vent de la nit, i serà independent.

Dominada per tres amics joves, que van fer la guerra junts, les dues primeres parts recorren a la forma epistolar i ens presenten la vida al front d’Aragó -cartes de Lluís al seu germà-, i a la rereguarda: escrits de Trini, la companya de Lluís a Juli Soleràs. En canvi, les dues darreres són les memòries de Cruells, el tercer amic, un sacerdot, però amb un salt cronològic important a El vent de la nit, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels seixanta.

Tots aquests materials, lligats estretament, donen una forta sensació de vida pel seu estil àgil i col·loquial, però alhora amb nombroses referències literàries, un estil capaç de reflectir la complexitat de la intimitat urbana, sobretot. De fet, els diferents personatges són creacions magnífiques, per la seva autenticitat i evolució, perquè, joves inicialment, esdevenen molt diferents en fer-se grans, exceptuant Soleràs, mena d’inquietant, lúcid, i profètic heroi dostoievskià, doble i alhora estranger en aquest món que, com els herois autèntics és l’únic que mor jove pels seus ideals.

Però, al costat de la guerra, presentada sense cap maniqueisme i amb tota la seva cruesa, hi ha l’amor que encarnen dues figures femenines, que freguen el mite, sobretot, la Carlana. La novel·la, de fet, conté una reflexió, profunda sobre el sentit i, especialment, sobre la dificultat de la vida, que només l’amor il·lumina, l’amor humà, però també el diví -que la creu, un símbol autèntic representa. Però, Incerta glòria tracta també d’altres temes cabdals, de la soledat de l’home i del pas del temps, sobretot, mentre mitifica la joventut, aquesta glòria incerta, fugaç, però glòria al cap i a la fi. I és que, partint d’una situació concreta, l’obra esdevé també una reflexió universal sobre una època dramàtica, marcada per les guerres.

Advertisements

One thought on “INCERTA GLÒRIA – Joan Sales

  1. No és fàcil de llegir, especialment la part final, “El vent de la nit”.
    Però te n’adones des del principi que és una gran novel.la, pel plantejament, pel tema, per la perspectiva, per les reflexions que fan els personatges, i pels mateixos personatges (alguns dels quals ja s’han convertit en clàssics de la literatura catalana).
    Jo la veig més com una novel.la d’amor i sobre la condició humana que com una novel.la de guerra; tot i que és veritat que, en aquest context brutal, els altres temes queden realçats, agafen un deix més dramàtic i profund.
    Tot i així, llegint-la et fas una idea força clara de com van viure els vençuts l’abans, el durant i el després de la guerra. I en aquest sentit l’autor no és gens condescendent amb la seva part, reflexiona i denuncia sobretot els errors i abusos propis, sovint passats per alt per concentrar-se en criticar els feixistes.
    He llegit que en Cruells és un dels personatges més importants de la literatura catalana, a mi em cansa força aquest home tan turmentat, sobretot en la part final. Prefereixo en Soleràs, sovint sembla boig, té una moral viciada de manipulador i traïdor, però és sempre sorprenent, de vegades divertit, de vegades profund.

    Resumint, m’ha agradat llegir aquest llibre que tenia pendent de feia molt de temps, m’ha sorprès i m’ha interessat; però reconec que l’he gaudit tant en la majoria de parts com l’he sofert a estones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s