LA QUARTA PARET – Sorj Chalandon

antigona«Va arribar un moment que em vaig adonar que estimava la guerra», ens va dir a la sobretaula d’aquell dinar Sorj Chalandon. De sobte tots vam fer silenci. Amb la veu trencada, ens va explicar la seva història. Una altra de les seves històries.

Sorj Chalandon va ser corresponsal de guerra de 1973 fins al 2005 que va decidir deixar de ser-ho perquè la guerra “se li havia ficat a dins”, conscient com això li afectava la seva vida quotidiana va decidir escriure ficció, sempre a partir de fets reals que ell coneix de primera mà. La quarta paret és l’encàrrec que en Sam, un director de teatre jueu que ha viscut de primera mà la dictadura dels coronels, fa a en George, un jove francès esquerranós i defensor de les causes perdudes. En Sam li brinda l’oportunitat de fer realitat una utopia, l’obra, i a l’hora fer-lo despertar de l’idealisme, perquè a la guerra d’ideals no n’hi ha. Hi ha bogeria, ràbia, ira i odi i sobretot tragèdia. En Sam havia començat a dirigir Antígona a Beirut amb uns actors amateurs que són representants de totes les faccions que conformen la complexa societat libanesa. En George accepta l’encàrrec, una bogeria per a molts, un compromís d’amistat i de fidelitat per alguns altres. El llibre es desenvolupa en quatre actes, amb la guerra com a decorat real, i una veu conductora, la d’en Marwan, el xofer que l’acompanya per tot el Líban a la cerca de tots els actors per mirar de convènce’ls.

Antígona és la filla d’Èdip i de Iocasta, els seus dos germans Eteocles i Polinices s’han donat mort entre si. Creonte decideix enterrar només al que havia ajudat a la seva ciutat (Etèocles) i deixar insepult a Polinices. Antígona creu que el seu deure és aconseguir que el seu germà descansi en pau, tractant de cobrir el seu cos, tot i l’estricta prohibició del seu oncle Creont, rei de Tebes. Antígona és descoberta pels sentinelles i Creonte es veu obligat a condemnar a la seva neboda a mort. Després d’una llarga discussió amb el seu oncle sobre el sentit de la vida és enterrada viva. Però en el moment en què la tomba s’ha tancat es descobreix que el promès d’Antígona, Hemó, fill de Creont, i cosí per tant d’Antígona s’ha enterrat amb ella. En tornar a obrir el sepulcre és massa tard, Antígona s’ha penjat amb el seu cinturó i Hemó escup al seu pare i s’obre el ventre amb la seva pròpia espasa. En saber la notícia, la mare de Hemó es talla el coll. El cos de Polinices mai rebrà sepultura.

La Antígona d’ Anouilh s’estrena a París el 4 de febrer de 1944, és a dir , durant l’ocupació alemanya. El personatge d’Antígona simbolitza la resistència en la lluita contra les lleis de Creont , que representa el poder ( Pétain ) .

La quarta paret és la separació imaginària que separa el públic de l’escenari a les arts escèniques. Es creu que el terme es va originar al segle XIX a partir de l’aparició del realisme teatral. El motiu del nom és el fet que aleshores els escenaris eren sempre rectangulars i només una d’elles donava al públic, que hi veia com si ho fes a través d’una finestra. En aquella època se suposava que els intèrprets actuaven com si realment existís una paret entre ells i el públic, de manera que no podien comunicar-se directament. En altres èpoques, abans i després, en canvi, els intèrprets poden interaccionar amb el públic, parlant-li directament, mirant-lo o travessant físicament aquesta “paret” imaginària, és el que es diu “trencar” la quarta paret.

Francament, és un llibrer al qual fa por enfrontar-s’hi, saps que serà dolorós, saps que despertarà la bèstia humana, però…divendres 1 d’abril ens trobarem per consolar-nos.

Advertisements

One thought on “LA QUARTA PARET – Sorj Chalandon

  1. Tots estarem d’acord en què és un llibre dur. Això no el fa millor ni pitjor, però marca el que transmet i, segons el teu estat d’ànim, el llegeixes amb una millor o pitjor disposició.
    Molt important! que en gaudeixis no et fa pitjor persona, perquè saber què és el mal i les formes que adopta quan l’home s’hi abona no és dolent, i perquè, després de tot, és literatura.

    En aquests casos, el problema mai és la lectura o el saber. El problema és si n’aprens i si ets capaç d’actuar en conseqüència. Per exemple, d’aquí a uns anys segur que s’escriuran històries similars sobre Síria i sobre el què està passant amb els refugiats sirians. O sigui que l’exemple del Líban, i tants d’altres, no han servit per a gaire res. I per la nostra part, individualment o col·lectivament, què fem per evitar aquestes autèntiques tragèdies que veiem per la televisió (no en llibres de l’antiga Grècia)? què hem fet per evitar aquella guerra? què fem per ajudar els refugiats?

    Són les preguntes que són incòmodes, no la lectura.

    Si parlo només del llibre, m’ha agradat bastant. Es llegeix bé i m’ha atrapat de manera que no el podia deixar. És adequat que el projecte esbojarrat de l’obra de teatre no acabi bé, és adequat que la tornada del protagonista a París no es converteixi en una història d’amor (aquesta part m’ha agradat molt), és adequat que al final tothom acabi prenent partit per un dels bàndols, és adequat que el llibre no acabi bé… perquè en aquestes històries mai no hi ha finals ensucrats, no cal enganyar-se.

    També he buscat i llegit “Antígona”, de Jean Anouilh. Pensava que potser m’ajudaria a entendre la novel·la, però no crec que sigui imprescindible. En canvi, és una lectura recomanable per ella mateixa. La rebel·lia contra el poder establert, fins a les darreres conseqüències i renunciant a la vida fàcil de transigir amb el què ens ve marcat, tot i no estar-hi d’acord.

    Això em fa pensar amb un altre detall, potser menor, que em sembla interessant. És la imatge que dóna d’una certa esquerra radical que ve del maig del 68, que fan grans revolucions sobre el paper, però que s’acomoden en les seves posicions i no són capaços d’abordar problemes complexes perquè tot ho redueixen a bons i dolents.

    En fi, en parlem divendres…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s