MEMÒRIES D’ADRIÀ – Marguerite Yourcenar

Sin títuloL’emperador Adrià, a les portes de la mort, es disposa a redactar una visió global del que han estat el seu govern i el seu projecte vital, en una carta dirigida al seu nebot Marc Aureli, que l’haurà de succeir en el càrrec. La carta comença per la visita que l’emperador Adrià fa al seu metge Hermògenes quan, malalt, es veu traït pel seu cos. A partir d’aquí comença l’evocació de les seves experiències de joventut, els combats viscuts i les lectures que l’han influenciat. Memorias de Adriano finalitza amb una meditació sobre el suïcidi però, finalment, Adrià es resigna a esperar la mort amb dignitat i paciència.

Des de l’edat de vint anys, Yourcenar havia escrit i destruït diversos esborranys de la novel·la que després acabaria sent Memorias de Adriano, una de les novel·les històriques més importants de la literatura actual que reflecteix l’estil tan particular de la seva autora. Cal destacar, però, que, tot i la minuciosa documentació feta per part de l’autora, els fets històrics es mesclen amb els ficticis de tal manera que es fa impossible separar els uns dels altres i, precisament, aquest joc és el que es proposa des d’un principi a la novel·la.

La figura central d’Adrià, emperador del segle II, és presa per l’autora en tota la seva esplendor tant pel que fa al seu recorregut històric com al personal. La idea del poder, d’allò que viu un home quan està al càrrec d’un imperi forma part d’una extensa descripció que també es trasllada a altres punts de la vida: en la intimitat, el poder té sobre Adrià el pes de la decadència, de les malalties i de les impossibilitats.

Així, la narració ens és presentada com un recorregut expansiu que passa tant al llarg del vast imperi com de les més íntimes reflexions de les emocions i les accions humanes com poden ser l’amor, l’art o la política, entre d’altres, fent d’aquest recorregut un viatge físic-geogràfic i alhora un viatge a l’interior de l’ànima humana, en busca dels racons més íntims i bells de la vida i de la mort.

Pel que fa al tema de l’amor, Yourcenar en parla en boca d’Adrià tot expressant el que possiblement són les seves pròpies reflexions sobre aquest sentiment, tan important per a l’autora, trobant de nou la fusió entre realitat i ficció: “El juego misterioso que va del amor a un cuerpo al amor de una persona me ha parecido lo bastante bello como para consagrarle toda la vida. Las palabras engañan, puesto que la palabra placer abarca realidades contradictorias, comporta a la vez las nociones de tibieza, dulzura, intimidad de los cuerpos, y las de violencia, agonía y grito”.

En definitiva, podríem dir que el llarg monòleg d’Adrià dirigit a Marc Aureli no és més que un diàleg amb si mateix intentant trobar sentit a tot allò que l’ha fet créixer com a persona. Memorias de Adriano és la memòria d’un emperador, d’un home, de tot home; les memòries d’un imperi, del poder, de les passions i, en resum, d’una vida.

Tot un clàssic, tot un repte, t’hi atreveixes? Vine divendres 26 de febrer, en parlarem.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s