EL LECTOR INVISIBLE

lector invisible

En una nit de lluna encara jove va tenir lloc una de les festes més entranyables del Club de Lectura. Cada any pels voltants de Santa Llúcia (ens conservi la vista per seguir gaudint de la lectura) celebrem EL LECTOR INVISIBLE. Cada membre del club tria amb molta cura i afecte un llibre de regal pel company que el sorteig ens ha seleccionat, aquests llibres es dipositen en una capsa, tots amb el nom del destinatari, tots amb una nota a l’interior que dóna pistes de qui l’ha triat. I després, en una nit especial, plens encara de la il•lusió dels infants, obrim la capsa, encetem els paquets, amanyaguem els llibres que contenen i llegim la nota secreta.

.

Aquesta és la llista de llibres d’aquest any:

LA LEY DEL MENOR – Ian McEwan
SUBMISSIÓ – Michel Houellebecq
EL NEDADOR DEL MAR SECRET – William Kotzwinkle
BILLIE – Anna Gavaldà
MARE I FILLA – Jen Díaz
LA NOIA DEL TREN – Paula Hawkins
ALGÚ COM TU – Xavier Bosch
LA VENEDORA D’OUS – Linda D. Cirino
14 – Jean Echenoz
INCIERTA GLORIA – Joan Sales
USTED PRIMERO – Marta Robles/Carmen Posadas
LA TENDRESA DELS LLOPS – Stef Penney
TREN A PUIGCERDÀ – Blanca Busquets
ORGULLO Y PREJUICIO – Jane Austen
CARRER ROBADORS –Mathias Enard

IMG-20151211-WA0003

.
També és grat recordar la vetllada del passat divendres 11 de desembre. Mentre la majoria de pares i mares de l’escola s’afanaven a preparar el pessebre vivent més popular de la comarca, un grup reduït de pares ens delectàvem parlant de la divertida novel•la ELS MORTS NO PARLEN. Comptàvem amb el privilegi de la presencia de l’autor, el banyolí Miquel Aguirre. Va ser molt interessant i ens ho vam passar molt bé.

El divendres 29 de gener serà el dia que descobrirem qui ens ha regalat el llibre i li podrem dir si ens ha agradat o no.

Anuncis

2 thoughts on “EL LECTOR INVISIBLE

  1. “Submissió”, Michel Houellebecq
    Pura provocació, però és el mínim que s’espera d’aquest autor. També està força ben escrit. Interessant al principi, té una baixada a partir de mig llibre, i acaba bastant fort. Vaig trobar molt millor “Plataforma”, però m’ha agradat llegir-lo. Gràcies al meu lector invisible (crec que és home), encara sense identificar.

    El punt de partida és engrescador: imaginem que el 2022 guanya les eleccions a França un partit musulmà, que instaura un estat islàmic. Fort no? Però un cop plantejat el tema, l’autor se centre en coses que li interessen més que la política, es podria dir que són les seves dèries: la religió i les dones.
    D’aquí ve el títol, submissió de l’home a Déu, submissió de la dona a l’home. Què pot dur un home a convertir-se a l’islam?
    Quina influència hi té el canvi que aquesta religió pot suposar en les relacions home – dona?
    Què passa quan la universitat promou el casament d’alumnes de primers cursos amb els seus professors, que poden tenir fins a quatre dones?
    I per quina raó l’Estat promou que les dones deixin la feina i es quedin a casa?
    Com seria la moda francesa en un estat islàmic?

    Si parlem de polèmica, crec que aquest llibre deu haver molestat molt més a les dones que als musulmans. No és apte per a feministes, això segur. Però podria donar molt joc en un Club de Lectura.

  2. Benvolguda amiga invisible, no sé ben bé qui ets tot i que m’ho ensumo. Mira, el llibre m’ha agradat molt. Tal com dius és un llibre jove, fresc, actual, amb força…i que passa Barcelona. Ho adornes encara amb un fragment d’una crítica literària que està a la solapa del llibre: “una novel•la escrita en calent que et gela la sang”, però jo quasi preferiria l’altra part del mateix comentari: “CARRER ROBADORS és un conte que explica el món d’avui amb un pessimisme negre de tinta, però també amb l’entusiasme d’una nova generació que vol lluitar”.
    I és que explica la història d’un adolescent marroquí, de Tànger, que aspira a marxar del seu país per anar a Europa i que, al final ho aconsegueix. Però abans d’arribar a Barcelona es troba en múltiples dificultats i ha d’acceptar feines de tot tipus, fins i tot d’enterramorts. Potser el més interessant del llibre és que ens dóna una visió totalment al revés de la nostra societat, vista amb uns ulls d’emigrant. Una de les particularitats d’aquest personatge és que li agrada llegir novel•les negres, en francès, i això l’enriqueix culturalment, i el fa un pèl diferent dels seus amics.
    L’estil vol ser atrevit, fa servir metàfores noves i a vegades estranyes: “tenia el magí envescat en confitura d’aigua de roses” o “el temps és una dona de cementiri, una dona de blanc, que renta cossos d’infants” o “el vestit de l’edat m’anava massa balder”. El ritme és elàstic, més lent o més veloç, però t’atrapa. He dit que vol ser atrevit perquè el llibre està escrit en primera persona, com si fos una autobiografia, i aquí és on la cosa falla una mica, el personatge no acaba de ser real, un jove marroquí emigrant que li agrada la literatura, la poesia, que festeja una noia de Barcelona, que té relacions amb grups integristes i amb la gent miserable del Raval (drogoaddictes, prostitutes, lladres,…)?. És l’única crítica que li puc fer, que no acaba de ser versemblant.
    Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s