ELS MORTS NO PARLEN – Miquel Aguirre

els mortsDe vegades el nostre estat d’ànim no ens deixa pensar amb claredat i prenem males decisions. El Quimet es troba un mort a l’hort i pren una mala decisió, enterrar-lo i no dir-ne res a la policia, però la cosa empitjora quan li explica al seu cosí i aquest el convenç perquè aprofitin el mort, simulin un segrest i així poder fer xantatge a la família d’aquest.

Novel·la negra poc convencional. Escenaris propers i ben descrits, que ens situen a la perfecció. Personatges estrafolaris, grollers, bruts, maleducats, però alhora molt creïbles. Situacions una mica surrealistes que fan que la sang vessada quedi envoltada per l’humor negre una mica exagerat de l’autor, i així, tot ens sembli més lleuger del que en realitat és.
Els morts no parlen, però els vius sí, i llavors què és el que s’ha de fer? Doncs llegiu el llibre i veureu que, com més volen arreglar les coses, més entrebancs els sorgeix, i ho van solucionant amb més barrabassades, i així, amb girs i sorpreses fins al final.
En algun lloc he llegit del llibre que és com una del Tarantino al Pla de l’Estany, i jo hi afegiria que amb alguns personatges trets de “Torrente”.
.
Una novel·la negra? Una novel·la d’humor? Combinen bé intriga i humor? Tractarem d’esbrinar-ho, riurem i ens ho passarem bé el divendres dia 11 junt amb l’autor, en Miquel Aguirre, que ens acompanyarà. Ull! Recordeu que haurem d’entrar per la porta de la cuina (la recepció estarà ocupada pels preparatius del pessebre de l’escola).
.
els morts
Advertisements

One thought on “ELS MORTS NO PARLEN – Miquel Aguirre

  1. D’entrada he de dir que m’he divertit amb aquest llibre, i això és un principi necessari en qualsevol lectura.
    De la mateixa manera que, en un llibre de gènere negre és necessari quedar-hi enganxat, i també compleix la condició.
    Els personatges, força ben perfilats la majoria, me’ls imagino perfectament a Can Garriga o a La Brasa… No és una fauna exòtica, és molt autòctona, però en vies d’extinció.
    Després podem entrar a discutir si la història és creïble, coherent, si la trama funciona…

    Una de les coses que destacaria especialment és la parla dels personatges, per mi molt ben aconseguida, amb girs molt de la terra, també en vies d’extinció. M’imagino a l’Aguirre treballant amb un diccionari propi, recollit en hores d’investigació de camp pels bars i restaurants de referència. Potser sí que, de vegades, hi posa alguna frase feta de massa, amb calçador, per voluntat que hi sigui, però el conjunt funciona molt bé.

    Es nota que l’autor s’ho va passar molt bé escrivint-lo i això em fa pensar que ens ho passarem molt bé comentant-lo. Fins divendres!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s