El lector invisible

Aquest any EL LECTOR INVISIBLE ha estat molt generós i ens ha portat un munt de lectures suggeridores i variades. Aquí en tenim la llista:

Esperem que hagi encertat el gust dels exigents lectors del CLUB. En parlarem després de les festes, el divendres 23 de gener a l’escola.

Anuncis

3 thoughts on “El lector invisible

  1. Aiiii que “Lolito” no és el meu estil….he llegit el principi i el final i m’he estalviat la part més divertida (suposo), però crec que em faig una idea de la bona intenció del meu lector/a invisible.
    Moltes gràcies, és divertit pensar qui s’ha molestat a fer-me l’escrit amb la foto de la meva “fofucha” i pensa que em pot divertir un “Lolito”. Això si que em fa realment gràcia!!! 😉

    Tot i que haig de dir que havia llegit algun article (no sé on) del llibre i el deixava bé, com a divertit i fresc. Ara penso si el meu lector/a invisible l’ha llegit o s’ha deixat endur per el que han dit (ai la publicitat!!!!)

  2. “Tokio ya no nos quiere”, Ray Loriga.

    2020, Han inventat una droga legal que permet esborrar de la ment el que no vols recordar. Un gran negoci. El nostre protagonista es dedica a vendre oblit, però no es resisteix a provar el seu producte. Resultat: Si no ho escriu, no sap ni on ha estat ni què ha fet, només té present, la resta no sap si ho ha imaginat. Un caos mental. En el fons, però, té molta por de perdre’s, igual que ha perdut la família, els amics, el seu gran amor, que ja no sap on paren. I decideix concentrar-se en un únic objectiu: buscar el plaer. És una història dura, sense gaire argument, que serveix d’excusa per donar una visió pessimista de cap on va la humanitat. Ni al final es permet oferir esperança…

    Amb tot, diria que el més interessant de la novel.la és la forma, el com està escrita. No t’enganxa amb l’acció, tot i que hi ha una mica de tot, potser massa de tot. T’enganxa amb les seves frases contundents, les imatges, comparacions, metàfores suggeridores… En aquest sentit no et pot deixar indiferent, és impactant. Per exemple (i trio frases aptes):

    “Los hombres matan a las mujeres porque no pueden soportar a las mujeres reales que viven dentro del cuerpo de las mujeres que desean.” (pág. 135)

    “Cuando uno ve pasar una ambulancia nunca se imagina dentro. Cuando uno está dentro también se imagina fuera. Las ambulancias van siempre vacías.” (Pág. 157)

    “Mirando la televisión sin mover un dedo, sólo por la curiosidad de saber qué hace el tiempo con uno cuando uno no hace nada con el tiempo.” (P. 199)

    “El amor es tan real como el resto de las cosas imaginadas.” (Pág. 218)

    En definitiva, una lectura entretinguda que he gaudit, sobretot en la part final. Això sí, no gens nadalenca!!

    Pel que fa al Pla B, un relat curt escrit pel propi “lector invisible”, que evidentment l’ha delatat…
    Bon escrit de la sèrie negra ambientat a Besalú, té tot el que ha de tenir un relat del gènere, intriga i atrapa al lector. El final es precipita per la limitació de planes, potser s’hauria de provar de convertir-lo en novel.la. Només és una idea…

  3. Gràcies lectora invisible (diria que ets lectora però és tan curta la nota trobada que fa de mal dir) per la invitació a la lectura de la novel·la de Ferran Torrent BULEVARD DELS FRANCESOS (l’haig de tornar?). Malgrat estigui escrita en clau del gènere d’intriga, no ho és ben bé, sinó que aprofita aquest format per explicar diferents històries i fer un retrat, diria costumbrista de la València dels anys seixanta i dels 2000. No va directe al gra, va donant voltes presentant-nos els múltiples personatges. I fa salts i malabarismes amb el temps. També usa diversos estils de llenguatge depenent del moment, personatge o acció. És un llibre molt ric, una mescla d’emocions, esperances, intrigues, records i reflexions socials i polítiques. La comparació de les dues èpoques, una sota el franquisme i l’altra sota la corrupció, és molt interessant.

    M’ha costat trobar el perquè no és una novel·la negra o d’intriga. El ritme és lent, d’acord, però no és això. Al final m’he adonat que una de les singularitats del llibre és que no hi ha protagonista, i per tant, tampoc hi ha el seu complement (la dona o l’home fatal). Hi han, això sí, una multitud de personatges secundaris que tenen gran importància en el relat i que es van passant el testimoni com en una cursa de relleus. No us sé dir si això és bo o dolent, en tot cas ho dilueix.

    El pla B, amable lectora, de moment ha sofert dues temptatives fallides de lectura. Ho tornaré a provar, ho prometo. L’autor m’obliga a entrar en un joc que trobo una mica absurd, per això el defujo: fa deu anys que porta bigoti i un dia decideix afaitar-se’l però ningú se n’adona i ell s’enfada, i comença a dubtar del bigoti i de tot plegat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s