Los archivos de Salem, de Robin Cook

salemL’any 1692 van ser executades una vintena de dones a Salem, una població vora el mar a l’estat de Maine (USA), acusades de bruixeria. Tres-cents anys més tard, Kimberly, una descendent d’aquelles dones té l’oportunitat de revisar tot el procés i, ajudada per l’Edward, un jove i brillant científic que estudia el funcionament del cervell, determinar si l’acció d’una droga al•lucinògena produïda per un fong del sègol i present a l’alimentació de les acusades, pot ser determinant del comportament estrany d’aquestes “bruixes”. Comença una investigació frenètica tant al laboratori com als arxius d’un vell castell.

Robin Cook és metge i novel•lista. Nascut el 1940 a Nova Iork, escriu sobre temes mèdics controvertits i d’actualitat  en clau de thriller. La venda dels seus llibres es compta per milions. D’alguns se n’ha fet la pel•lícula.

És l’últim llibre d’aquest curs, ens trobarem per a comentar-los el proper divendres 20 de juny.

 

 

 

Anuncis

2 thoughts on “Los archivos de Salem, de Robin Cook

  1. Potser no té grans al·licients literaris, ni massa estil, ni les descripcions dels personatges o dels paisatges són gaire aconseguides, i potser les accions són un pèl reiteratives, però, però…enganxa, no el pots deixar, tens ganes d’avançar en la lectura, de saber més, tot.
    El primer capítol, el que passa tres-cents anys enrera, amb el tema de les bruixes, està molt bé. Després quan arribem a l’actualitat, la cosa afluixa.
    El tema és encertat, interessant, actual. És possible trobar la droga de la felicitat? Una pastilleta que et porti al paradís? Sense efectes secundàris ni mals rotllos?
    No contesto, ho deixo pel divendres 20 de juny, seria bo tenir alguna càpsula d’ULTRA per provar-la i poder parlar amb més propietat, o amb menys, no sé.

  2. Jo voto per prohibir l’entrada a tots els que s’hagin près Ultra.

    Sempre dic que un dels valors del club de lectura és acostar-te a tipus de literatura que no coneixes. Crec que, d’entre els que hem llegit, aquest deu ser un dels més allunyats del meu estil de lectura. Però no m’ha sabut cap greu dedicar-li un temps.

    Com a literatura no m’garada gaire, però planteja temes interessants i sí que sap mantenir l’interès i la intriga. Crec que del mateix plantejament l’autor podria haver-ne tret molt més suc, però s’obsessiona massa per advertir dels perills de les drogues sintètiques no controlades.

    En fi, malgrat els peròs, ha valgut la pena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s