La llista dels meus desitjos, Grégoire Delacourt

LA LLISTA DELS MEUS DESITJOS

D’una tacada! El comences a llegir i no t’adones que ja s’ha acabat. La llista dels meus desitjos de Grégoire Delacourt és una novel·la curta, moooolt curta de pàgines, molt profunda de contingut i plena d’humanitat.

La Jocelyne, més coneguda com a Jo, és la propietària d’una merceria a la ciutat d’Arràs. Tot i que és més aviat grassoneta, somia convertir-se en estilista de moda a París. Li agrada llegir, escriu un blog sobre costura molt visitat, té un marit a qui s’estima i dos fills que ja són grans. Malgrat que el seu pare està malalt i que hi ha alguna ombra en el seu passat, la Jo es diu que és prou feliç en la seva vida… Fins que un bon dia, gràcies a les seves simpàtiques veïnes perruqueres, la Jo té la gran sort i la gran desgràcia de guanyar divuit milions d’euros a la loteria. Ara bé, aquell dia ella guanya molt més que diners. O no? Per primera vegada té l’oportunitat de decidir la seva vida. Abans, però, ha d’esbrinar què és el que importa de veritat.

Grégoire Delacourt (Valenciennes, 1960) treballa en el món de la publicitat. Amb la seva primera novel·la, L’Écrivain de la famille, va guanyar nombrosos premis, entre els quals el Prix Marcel Pagnol i el Prix Rive Gauche. La llista dels meus desitjos és la seva segona novel·la i s’està traduint a vint-i-tres llengües.

Quedem el proper divendres 29 de novembre, a les 9h del vespre a l’escola!

Advertisements

7 thoughts on “La llista dels meus desitjos, Grégoire Delacourt

  1. Ara sí! Amb tots vostès, finalment, l’autèntic, el genuí… llibre femení!!

    Ei! Abans ningú em salti a la jugular, això no prejutja res sobre la seva qualitat. Només parla de quin és el públic objectiu de la novel.la.

    És distreta i és llegeix bé, sense deixar de tenir la seva profunditat en alguns dels pensaments i idees que deixa.
    M’agrada l’optimisme i bon rotllo que desprèn la primera part del llibre; m’agraden les frases curtes i ocurrents que transmeten molt amb poques paraules; m’agraden les perruqueres bessones; m’agrada que no acabi “massa” bé.
    No m’agrada tant com es resol el tema del marit, ni com es gasta els calers, no ho veig gaire creïble.

    M’ho he preguntat i m’he respost que sí, que m’agradaria que em toques la primitiva (si mai hi jugués). No cal canviar-ho tot, però sempre hi ha coses que poden millorar.

  2. No trobes curiós que “l’autèntic llibre femení” estigui escrit per un senyor?

    És estrany aquest llibre, es llegeix molt ràpid, una tarda de dissabte ressacós de nostàlgia. No és ben bé una novel.la, més aviat un conte llarg o el que se’n deia una faula. Ho dic perquè malgrat que es llegeix ràpid, un cop acabat, et passes llargues estones donant-li voltes i provant de treure’n el significat. Què ens vol dir l’autor amb aquesta història?

    Sí que és un llibre femení perquè la protagonista busca la felicitat a través de les relacions, de la família.(?)
    La gràcia, l’ingenuïtat de la Jo, omple de bon rotllo tota la història. Fins i tot al final, i malgrat el que diu ella, no crec que canvïi radicalment.
    L’elogi de les petites coses quotidianes com a font de felicitat està bé, especialment perquè no amaga la seva fragilitat ni tampoc el tedi.

    Però, per a mi, el llibre tracta sobretot de la traïció. Del trencament de l’innocència, de la destrucció del nen que tots portem a dins. Jo és una noia ingènua, crèdula, confiada, bona persona, fregant l’estupidessa pensarien alguns (el seu marit, p.ex.). Malgrat els entrebancs de la vida, i no pas petits, la Jo, amb la força de la seva ingenuïtat, no sols els supera, sinó que la seva gràcia fa que arrïi un negoci que no tenia gaire bona pinta.
    Hi ha gent que, com la Jo, conserva aquest delit de viure malgrat les patacades. Hi ha gent que entén la vida com un aprofitament de la joia dels altres, que no dubte a arrabassar-los el foc que els il.lumina, encara que aquest foc els congeli.

    Comprem un dècim tots plegats pel lector invisible?

    • Una frase per a la resaca: “La nostàlgia ja no és el que era”.

      Aquest “senyor” s’hi posa força bé en el paper de la Jo, i en canvi, no gaire en el d’en Jo (si no fos que en francès “jo” és “je”, pensaria que aquí hi ha alguna cosa amagada…).

      Repeteixo que crec que no resol bé el tema del marit perquè: quin pla és aquest? Brusel.les en lloc del Carib, Brasil o Cuba? tinguent en compte que ningú el persegueix, si no és el remordiment,… Pot ser curt, però fins aquí hi arribem la majoria d’homes. I després acabaria igualment derrotat, és clar.

      La felicitat en les coses petites està bé, però no s’ha de confondre amb el conformisme i la renuncia. El tedi adorm i amaga el desig, però no el satisfà. Està bé que tampoc se’n faci un elogi excessiu.

  3. Jo crec que el missatge de l’autor no pot ser més clar: “Els diners no fan la felicitat”. És una història que parla de valors com l’amor, la fidelitat i la confiança amb els altres. Tot això ho fa a traves d’uns personatges que s’assemblen molt a tots nosaltres, com la gent del nostre carrer: una dona que comença un negoci, la merceria, sembla que no se n’ha de sortir però ella sap el que vol i amb humilitat tira endavant perquè estima les petites coses de cada dia, un marit que actua de la manera més bàsica, com molts homes, amb perdó! uns fills que ja s’han fet grans, les amigues perrruqueres que l’atabalen sovint perquè compri loteria, la mare morta i el pare amb demència. Qui no s’hi sent reconegut en algun punt?
    En quan al dècim, he de confessar que quan el vaig haver llegit en vaig anar a comprar un i em van tornar els diners! Jo m’hi apunto a compar-ne un altre tot plegats per Nadal.

  4. Jo també penso com la Marga que el missatge que ens dona és que els diners no fan la felicitat. Els personatges son molt propers i t’hi veus reflectida. Jo no vaig comprar el número de loteria, però vaig pensar que faria si em toques la loteria….

    Jo també m’apunto a comprar un numero tots plegar però la loteria catalana!!!

  5. Segur que voleu que ens toqui la primitiva?? després de llegir aquesta novel·la curta no ho tinc tan clar… Tampoc tinc molt clar que sigui una novel.la femenina…
    Segurament és a mi a qui algú saltarà a la jugular, però penso que la Jo no actua bé quan no comparteix la notícia del premi amb el seu home i company, li demostra falta de confiança, i axò és un dels motius perquè en Jo s’escapi amb el xec.
    Sota l’aparença de noveleta s’hi amaguen molts temes diferents, la reacció davant la mort d’un fill, l’amistat entre les dones, l’allunyament dels fills, la relació de parella, la inocència, la confiança, la decadència i la mort dels pares, les il·lusions, “que et trenquin el cor”, la superació,…És una història senzilla en aparença i complexa en el fons, igual com som totes les persones.

    Va vinga siem valents i comprem la grossa de Nadal i somiem amb la felicitat eterna!!! M’hi apunto!!!

    • No et salto a la jugular, força raó sí que tens. Malgrat que les coses de parella semblava que els hi anaven millor als Jo-Jo, una desconfiança nascuda dels mal rotllos del passat continua manant ni que sigui inconscientment.
      També dono la raó a en Josep sobre que el personatge masculí Jo, està mal construit. De fet és l’únic capítol del llibre que canvia la veu del narrador. Suposo que l’autor dubtava, tenia diverses opcions, una que devia desestimar i que potser jo hagués preferit, era incloure el text de la carta que li va escriure a la dona (el problema era que en Jo no en sabia gaire d’escriure, tot i així hagués estat interessant veure com se’n sortia).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s