LECTURA D’ESTIU

UN INTRÚS A L'ESTANY

Un biòleg català instal·lat als Estats Units. Una troballa inesperada en una seqüència d’ADN. Un seguiment secret i una persecució angoixant. Aquests són els ingredients del thriller “Un intrús a l’estany”.

Aquest és el llibre que hem triat per a l’estiu. Encara que el llibre sigui llarg, es llegeix molt fàcilment, és entretingut i et venen ganes de continuar la lectura. També té una part romàntica. I l’al·licient que gran part de l’acció passa a Banyoles i els seus voltants. Reconeixereu llocs i personatges propers.

L’autor, en Joan Marcè, és un arquitecte viladecanenc instal·lat a Besalú va descobrir la seva afició per la creació literària a partir d’una sèrie d’articles sobre arquitectura ecològica i sostenibilitat publicats en el setmanari ‘La Garrotxa’.

De totes maneres, ell ens ho podrà explicar perquè l’hem contactat i ens ha assegurat la seva presència per parlar-ne.

el llarg adéu

Pels que ja hàgiu llegit aquest llibre, proposem una alternativa o pla B. Sense allunyar-nos de la novel·la d’acció, entretinguda i de bon llegir (adient per a l’estiu), ens endinsem en una de les principals novel·les d’un dels millors escriptors de novel·la negra clàssica: EL LLARG ADÉU d’en Raymond Chandler. Té una trama complicada protagonitzada pel famós detectiu Philip Marlowe. Conté tots els ingredients de la novel.la negra: un detectiu honest, alcohòlic, seductor, marrà, cínic; molta acció, diàlegs entretallats i intel·ligents, girs inesperats, sorpreses, la noia fatal, etc. Però, a diferència d’altres obres seves, tot està banyat en un to melancòlic que la fa un xic trista però també molt rica, amb una sensibilitat que fa que la novel·la transcendeixi de forma indubtable les convencions del gènere.

En català va ser editada per la col·lecció de LA CUA DE PALLA, però està esgotada i descatalogada. Difícil de trobar, crec que existeix la versió digital per comprar. En castellà sí que es troba. Una opció, ara que tanta gent té tablets, és llegir-la d’internet. En aquesta adreça es pot llegir, el que no sé és com es fa per baixar-la: http://es.scribd.com/doc/40026272/Chandler-Raymond-El-Largo-Adios

Bon estiu i bona lectura!

Ens retrobarem el 27 de setembre a les 21h a l’escola .

Anuncis

5 thoughts on “LECTURA D’ESTIU

  1. Ufff com m’ha enganxat , el vaig començar un divendres i el dilluns ja l’havia acabat , no podia parar de llegir i no el volia acabar perquè en volia més …Tot i que les primeres pàgines no em va entusiasmar , però quan es mort en Wang i l’Eva desapareix tot canvia . Deu n’hi do quina presa de pel a la policía espanyola , je je je . Si també fa gràcia quan parla de Banyoles i l’entorn , els personatges de Banyoles semblen molt propers , la farmàcia , la plaça …. Però amb tants personatges , m’agradaria saber quin és el que va crear primer en Joan? En Ramon , l’Eva? Algun dels personatges és algún amic seu ? Bé gràcies per qui hagi recomenat el llibre , ha estat una bona lectura . No acostumo a llegir thrillers , però m’ha agradat !!!
    Marta P.

  2. El vaig llegir ja fa més d’un any, però en tinc un bon record. També em va enganxar, com a la Marta.
    És acció continua i manté molt l’interès, una lectura divertida.
    Només vaig trobar que el final és massa precipitat, però això també passa a moltes novel.les que són èxits internacionals. De fet, amb la “liada” de troca que s’ha fet abans, com ho acabes això? Ho tenia difícil l’autor… (és una cosa que li voldria preguntar).
    Un altra tema interessant és la part científica: està ben documentat, és versemblant tot això de l’ADN?
    A mi no m’importa gaire perquè buscava diversió en la lectura, no un tractat de biologia. Em fa pensar en els Dan Brown,… a mi què si no és fidel a la història o a la religió? La qüestió és si gaudeixes o no del llibre.

    Crec que la trobada amb l’autor pot ser molt interessant.

    Per cert, fa mesos vaig fer una passejada pel Puig de Sant Martirià i vaig donar una ullada a l’altar. La mida i alçada em van semblar adequades.

  3. EL LLARG ADÉU
    Sí que es fa una mica llarg al final perquè no acaba d’acabar. Però m’ha agradat força. El que més, els diàlegs, contundents, irònics, intel.ligents, una possible pel.lícula ja funcionaria només amb aquest text. Veus en Boggart fent de Marlowe.
    La trama és prou el.laborada, més que cap altra “negra” clàssica que hagi llegit (poques), i això també m’ha agradat, la trobo més actual.
    De dones fatals ni surten tres, i cap acaba gaire bé. No sé si aquesta és la lliçó moral.
    Una lectura distreta i agraïda. Això sí, en paper. Tot i que me la vaig baixar i la tinc a l’ordinador, entre la traducció argentina i que no m’acostumo a llegir per pantalla, vaig haver de recuperar el métode tradicional.
    Digueu-me antiquat….

  4. Els dos llibres coincideixen en tenir unes trames llargues i elaborades. Això implica un final complicat, difícil, ja que s’han de lligar tots els caps sueltos. Jo crec que tots dos llibres assoleixen amb èxit aquest repte. Tot i que, entre els dos llibres, hi han també grans diferències, sobretot d’estil, de to i de ritme.
    Per una part, L’INTRÚS A L’ESTANY, té la trama molt ben estructurada i el ritme, que s’accelera ben al principi de la història, es manté força constant durant tota la història, accelerat però constant. Tu Josep dius que el final no està prou reeixit però jo crec que sí, home, quan hi entra la ciència ficció i fins hi tot la idea de déu o del sentit de la vida, no és fàcil concretar. Suposo que l’autor deu estar tip que li preguntin, però divendres haurem de tornar-li a fer la pregunta: es planifica la trama d’una novel•la com es planifica l’estructura d’una casa?
    EL LLARG ADÉU, malgrat no ho sembli, també té la trama molt ben definida i tots els detalls queden ben lligats al final de manera extraordinàriament enginyosa. Dic que no ho sembla perquè fa unes giragonses ben curioses, segueix històries paral•leles i descarta solucions equivocades. I el ritme tan aviat s’accelera com s’agafa un respir per prendre tranquil•lament un gimlet, o dos, o més. Sí, el final s’allargassa, sembla que l’autor no tingui ganes d’acabar el llibre. Si és cert el que he llegit, té les seves raons: ell escrivia el llibre vetllant la seva dona greument malalta; inconscientment, acabar el llibre implicava un altre final gens desitjat.
    Els diàlegs estan molt bé (marca de la casa Chandler) concisos, irònics, intel•ligents. Els monòlegs són més llargs i amargs, sarcàstics, cínics, plens de desencís, sovint savis. Jo hi veig més en Robert Mitchum que no pas en Humprey Bogart (no m’agrada l’actor que va triar en Robert Altman per a la pel•lícula).
    Deixo per divendres parlar de les dones fatals, que tenen un gran protagonisme tant en un llibre com a l’altre.

  5. Marissa,
    A mi m´ha agradat molt l´he trobat trepidant , des del principi m´ha enganxat… Em fa gràcia algun cognom que fa servir com Guinó que es el nom de l´alcalde de Besalú o Cairó un seu amic , també agrada sentir noms com Sant Ferriol , Oix… Una bona lectura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s