A sang freda, Truman Capote

a-sang-freda

Obra mestra del periodisme i de l’assaig. Basat en fets reals, Truman Capote parteix d’un crim dels anys 50 per repassar amb una precisió fascinant tots els detalls anteriors i posteriors dels fets. L’obra recorre tota la trajectòria dels assassins, com també la història de les víctimes i dels testimonis en una narració lleugera que és alhora una anàlisi profunda i específica dels esdeveniments.

L’assassinat de tots els membres d’una família en una mateixa nit és el punt neuràlgic de l’obra, on conflueixen criminals, víctimes, policies i testimonis. Amb aquest punt de partida, Capote fa una panoràmica dels fets per endinsar-se en la vida de totes les persones involucrades en l’assassinat, tan directament com indirectament.

Aquesta obra, i no sense motius, ha estat extensament qualificada. Amb un realisme que fa feredat, Capote ens relata el dia a dia dels assassins, els seus plans, els seus pensaments i la seva història biogràfica en conjunció amb les característiques i la vida de la família assassinada, que es defineix en la novel·la gairebé com a “model” de relacions parentals i molt estimada per a tot el poble per la seva bondat.

A sang freda no és ben bé una novel·la, però tampoc pot qualificar-se únicament com a assaig. L’autor combina amb un estil magistral la narració típica de la ficció i els resultats d’una investigació periodística exhaustiva per deixar l’empremta, ja no només del tràgic succés, sinó també de tot allò que els va empènyer i tot el què van remoure després. Indispensable.

Ens trobarem el proper dia 28 de juny a les 9 del vespre a l’escola per comentar el llibre .

Recordeu que a la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col•laboració de la biblioteca de Banyoles.

Advertisements

6 thoughts on “A sang freda, Truman Capote

  1. Tal com diu la presentació, una obra mestra.

    Mentre decideixo si rellegir aquest llibre, rememoro la impressió i la petita obsessió que em causava ara fa dos anys. De fet, el que em fa por és espatllar un bon record.

    Per descomptat em va agradar molt (alguna cosa hi devia tenir a veure la gran traducció d’en Tísner) , però això ha passat amb força llibres. El que no puc explicar és el que va venir després…
    -pel•lícula “A sangre fría” (1967), millor el llibre… es troba al YouTube
    -pel•lícula “Capote” (2005), la vida de l’autor, molt centrada en el llibre, la investigació i la relació amb els protagonistes de la història
    -llibre “L’home dels pijames de seda”, de Màrius Carol. Història novel•lada de l’estada de Capote a Palamós mentre escrivia el llibre
    -visita guiada a Palamós sobre l’estada de Capote
    -llibre “Desayuno en Tiffany’s”, de Truman Capote
    -pel•lícula “Desayuno con diamantes”, amb una preciosa Audrey Hepburn, també es troba al YouTube
    -llibre “Matar a un ruiseñor”, de Harper Lee, la companya de feina de Capote, i amiga seva fins que va guanyar el Pulitzer amb aquesta novel•la
    -pel•lícula “Matar a un ruiseñor”, amb Gregory Peck de protagonista, també a YouTube

    I aquí vaig parar…

    No voldria pas encomanar-vos la malaltia, només desitjo que també us agradi el llibre.

  2. La data del 14 d’abril de 1965… dia en que en Perry i en Dick, varen ser penjats!! Si ens ho expliquessin a la primera pàgina del llibre i no a la 457 arribaríem a la mateixa conclusió. Estalviant-nos l’angoixa de si la poli acabaria trobant-los, en seria la diferencia. La família Clutter, propietària de la granja Riu de la Vall. Per alguna raó que no te cap fonament li toca d’esser protagonista d’aquesta tràgica historia.
    El pare, personatge influïen a la comunitat, la mare, no passa del tot desapercebuda, la seva malaltia es tema dels veïns… la Nancy, la noia ideal per a tota família. El noi a lo millor més tancat però dintre seu hi du essència.
    La trama que es descabdella després d’aquella nit llarga però silenciosa va amunt a cada pàgina. Si que al final quan entren en escena les semblances i d’altres personatges, advocats i d’altres se’m ha f et un xic feixugues.
    En parlarem, a mi m’ha fet passar unes bones estones…

  3. A mi se m’està fent molt feixuga la lectura : em sorpren i no acabo d’entendre l’interès en relatar diverses vegades la vida dels personatges: les explicacions dels pares, de la germana , d’ells mateixos quan els seu advocat li ho demana ( especialment en Perry): més encara per que veig que són coincidents.
    Hi ha un passatge a mig llibre (pag 267) on hi ha tota una imatge onírica de la seva fuga dels policies: “De sobte ( semblava un somni) tothom nedava, perseguits i per seguidors, bracejant damunt l’espantosa profunditat d’aigua del que la Cambra de Comerç de Garden City en diu la “piscina gratuïta més gran del môn”. I altra vegada quan els detectius anàven a capturar els fugitius (…) l’escena s’esvaïa i s’obria sobre un altre paisatge…Sorpren enmig d’un redactat tant precís i realista.
    Ja em direu quin valor li hi doneu
    Anna

  4. Em sap molt greu però no podré venir aquest divendres (ja he tornat el llibre a la Biblioteca).
    El que m’ha quedat un cop llegit el llibre, és l’ambient d’un lloc i d’una època concreta de la història dels Estats Units. Els personatges, els costums, la violència, el judici, la pena de mort…
    Ja des del principi de la “novel·la de no ficció” saps qui són els assassins i qui són els assassinats, això et relaxa i fa que esperis l’explicació de com han estat els fets. Trobo que en força moments de la història són més protagonistes en Perry i en Dick que no pas la família Clutter (això pot ser degut a que Truman Capote va poder parlar amb els dos assassins, és cert això?). La part que m’ha interessat més és la part final quan ja se’ls ha jutjat i estan a la presó esperant la seva execució, també els moments que Perry està a la presó durant el judici, les converses amb la dona del xèrif.
    Aquest dissabte 22 de juny hi ha una entrevista, a La Contra de la Vanguardia, a Ray Krone, un activista dels Estats Units contra la pena de mort, val la pena llegir-la.
    Que tingueu molt bon Club!!!!

    p.d. Josep, la novel·la “Matar un ruiseñor” em va agradar molt, la vaig agafar de la meva mare, ja fa molts anys, que l’havia comprat al Círculo de Lectores, crec que va ser la primera novel·la per adults que vaig llegir. He de reconèixer que la vaig entedre millor quan, al cap d’uns anys vaig poder veure la pel·lícula.

  5. Al final, per falta de temps bàsicament, he rrellegit només una part de la novel.la, més o menys la segona meitat: la fugida (molt erràtica, per cert, sembla que esperin que els agafin), detenció, interrogatori, confessió, judici, execució… Era el que recordava que m’havia agradat més.
    Em segueix agradant, tot i reconèixer que té algunes parts més pesades.

    Un assassinat tan absurd, de gent normal i corrent, fet per marginals inconscients que ni els coneixia ni podia tenir res contra ells. La desconfiança que s’ensenyoreix de l’entorn rural on passen els fets. La implicació personal dels policies, de l’escriptor. Tot això em va enganxar.

    Confesso, però, que bona part de la fascinació bé de l’escriptor més que del llibre. En aquest sentit, la pel.lícula “Capote” explica molt bé el perquè. L’autor és tot un personatge. S’hi implica d’una manera que el marcarà de per vida. Sí Teresa, va tenir molta relació amb els assassins, sobretot amb en Perry; s’insinua que van tenir una relació sentimental. També mostra la seva part més fosca, és molt egocèntric i demostra una gran ambigüitat (aquesta relació que deia no va ser pas només per aconseguir més informació pel llibre??)

    Em va agradar la pel.lícula de “Matar un ruiseñor”, el llibre no. Crec que va ser la única publicació de Harper Lee, la companya professional i amiga de Capote. Ell no li va perdonar mai el gran éxit que va tenir.

    Una curiositat que sempre em balla pel cap quan llegeixo o veig històries dels anys 40’s i 50’s al EE.UU. Us imagineu els nostres pares als 18-20 anys fent viatges en cotxe de milers de quilòmetres? Si n’estàvem (estem?)d’endarrerits!!!

  6. Faig aquest comentari a posteriori, després d’haver-nos trobat divendres passat per parlar del llibre, per explicar que l’opció de mirar la pel•lícula CAPOTE va ser molt interessant. Ens va donar una visió molt global de com es va escriure el llibre i de la relació de l’autor amb els personatges (en aquest cas els assassins). Sobretot dels interessos ocults de l’autor que, molt punyetero, va utilitzar l’amistat (i una mica més) amb en Perry per treure-li el màxim d’informació pel seu llibre. Érem pocs aquest divendres, i potser vam parlar poc del llibre, però després de veure la pel•lícula, ens vam quedar molt parats i fascinats d’entendre com es gesta un llibre. Vaja, una experiència, aquesta de mirar una pel•lícula relacionada amb el llibre, molt recomanable i que caldria repetir.
    El llibre és com un TAC o una ressonància magnètica d’un assassinat. Són centenars de fotografies des de diferents punts de vista que no deixen cap detall per explicar. Una mica excessiu crec. Malgrat tots aquests detalls, l’autor no fa cap diagnòstic. Un TAC sense diagnosi. Ell no en treu cap conclusió, i tampoc anima al lector a treure’n cap. Més aviat sembla que s’ofega en l’excessiva i exhaustiva informació i ja no li dóna per a més. Sembla que l’absurditat del crim no tingui cap explicació. Però a mi em sembla, que si hagués anat una miqueta més enllà, s’hagués adonat que cap dels dos assassins per ells sols foren capaços de perpetrar el crim i que l’explicació està justament en el fet d’ajuntar-se. Un per l’altre va fer que allò succeís. A la presó es creen vincles molt forts, els presidiaris s’inventen la seva pròpia personalitat i així l’expliquen als altres. Un va dir que era molt espavilat per planejar robatoris, l’altre que era un assassí fred. Un proposa un robatori que perquè sigui perfecte no ha de deixar testimonis, l’altre que entén que els ha de matar diu ok. Tot va com està planejat però no hi caixa forta, no hi ha botí. Però tots dos han de demostrar a l’altre que són com han dit que eren, no es poden fallar, encara que hagin de matar quatre persones gratuïtament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s