5è aniversari CLUB DE LECTURA

RECITAL DE POESIA I MÚSICA

anniversari1

El passat 26 d’abril, varem celebrar el 5è ANIVERSARI DEL CLUB DE LECTURA DE L’AMPA DEL PLA DE L’AMETLLER. Un senyal inequívoc del que per a tots nosaltres representa. Han sigut un munt de llibres. (( Madame Bovary, La Punyadala, Bones Intencions, El Jugador. Laia, … )) I encara tants d’altres. Que ens han obert els ulls, recomanacions d’uns i suggeriments d’experts o companys de club lletraferits… Amb cada un d’ells hem enriquit amb senzilleses la nostre particular biblioteca. Dels comentaris a taula, taula farcida de menges i delicadeses regades amb sucs de la terra. Les particulars visions de cada lector, raonaments sovint fortament debatuts que ens han fet canviar de pensament o refermar-nos en el sentiment que ens ha despertat aquella lectura.
Tots recordem els autors que ens han acompanyat, els convidats a donar-nos la seva visió d’un clàssic. Llavors ja fora l’Escola sempre un grup si queda sigui gener gelat o maig estrellat. Penso és la mandra d’anar-nos al llit quan dins hi tenim el ball de les lletres, aquell rebrot d’expressar encara la darrera frase. Vaja que qui més o menys giraria l’esquena per tornar a dins i continuar…
I aquest aniversari, amb el duet DIT I FET. Que voleu que us n’expliqui. Música i poemes, atrapant la fibra del dia a dia. Engrunant sentiments que encongeixen el cor, lletres que no ens descobreixen res de nou, però si ens acosten un xic més al clam popular de la revolta.
I llavors, la guitarra i la veu giren per amagar darrera d’un somriure els mateixos mots ara carregats d’espurnes satíriques. I a més d’un li ha agafat la bogeria enriolada fins que les llàgrimes han humitejat el mocador de paper.
Un pastis d’aniversari, digna representació d’aquest club. Fidel a l’ imatge del cartell. “ Lluïsa, i el banc ? “ Ens l’hem cruspit mossegada lenta i xuclant-nos els dits, mentre no hem deixat de xerrar, parlar de llibres.

Ramon

 

 

DSCF1271

.

.

EAU DE TOILETTE – Poema que va recitar el dia de l’aniversari en Quim Ponsa, el poeta de DIT I FET 

Corria nua i lleugera per la platja
talment com si fos una daina
En la seva carrera angelical
feia voleiar els cabells de banda a banda
rítmicament com una dansa austríaca.
Finalment va saltar endavant a càmera lenta,
i va caure en braços d’un noi ros també mig nu,
Ella es va abraçar a aquell cos atlètic
aquell cos on cada centímetre de braç eren bíceps,
on cada abdominal era més dur que el cap d’un tossut,
amb unes cames com columnes d’hèrcules…
Aleshores desprès de rodolar els dos per sobra de la sorra
a càmera lenta i arran de les onades tènuement amansides
que arribaven a aquella platja d’Àustria plena de daines
ella li acostà la boca i li va dir a cau d’orella xiuxiuejant
unes paraules increïblement enigmàtiques:  

Je t’aime pour tojours… Eau de toillete le daine austriac. Pour homme …

I aquella massa de muscles, aquell adonis, que era d’Albacete va contestar….EHHHHHHH????????

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s