El lector, Bernhard Schlink

descargaMichael Berg, un noi de quinze anys amb problemes de salut, un dia coneix a la Hanna, una dona madura de més de trenta anys, amb qui inicia una relació amorosa, una història que hauran de viure en secret. Després d’anys de no veure’s, es retroben en un tribunal: en Michael ara és advocat, i ella està acusada d’un crim del passat. Per a en Michael aquest passat obscur és una sorpresa, però, amb tot, ell continuarà fent-li de lector, com feia quan tenia quinze anys i eren amants secrets. Ara les històries que li llegeix les ha d’enregistrar en cintes magnetofòniques que li envia a la presó.

Hi ha la versió cinematogràfica dirigida per Stephen Daldry amb el següent repartiment :  Kate Winslet (Hanna Schmitz), Ralph Fiennes (Michael Berg), David Kross (Michael Berg, de jove), Bruno Ganz (el professor Rohl), Lena Olin, Alexandra Maria Lara.

Ens trobarem el proper dia 31  de maig  a les 9 del vespre a l’escola per comentar el llibre .

Recordeu que a la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col•laboració de la biblioteca de Banyoles. 

 

Advertisements

10 thoughts on “El lector, Bernhard Schlink

  1. De la primera part eròtica que passa volant, diria que té molt de mèrit posar-se uns pantis d’una manera tant sexi!!

    De la segona part, del judici, deixant estar la coincidència del retrobament. Diria que no hi ha culpables, hi ha situacions per resoldre. La protagonista va resoldre com va poder la seva feina com a guardiana, i va resoldre com va poder el judici.
    Em va impactar la provocació d’ella a l’últim dia del judici.

    I el final, perquè ni una visita?
    .

  2. Es fa impensable. Oh!! Qui sap si no va més enllà del que representa sortir d’una llarga malaltia als 15 anys i endinsar-se en el que seria un bell somni per qualssevol adolescent.
    Em Michael coneix una dona que li ofereix molt més que l’erotisme de posar-se unes mitges, darrera una porta que es tanca amb l’oblit conscient de deixar-la oberta.
    Els estudis de dret, duen al noi a un judici molt especial. L’Hanna és acusada junt amb altres dones d’esser les vigilants d’un camp d’extermini nazi. Són les responsables de l’assassinat de moltes presoneres. Un fet puntual que el jutge i posa èmfasi, dona peu a la reflexió i en Michael arriba a una conclusió que podria estalviar la condemna a perpetuïtat de la seva antiga amiga. Fa però un silenci de covar i les conclusions que en destapa, se les guarda per ell.
    Passen uns anys i decideix de fer per ella el que ja havia tingut l’oportunitat d’omplir-li en aquelles estones de banys i llençols nets…
    Hi ha passes molt feixugues de estrompassar i el nostre protagonista se li entravessant un cop més i se li fa tard quan es decideix acostar-se de nou a l’Hanna, els pensaments sols no són efectius.
    Una bona novel•la. Interessant ja de la primera pàgina. Tot i que al mig alenteix i divaga un xic

  3. Callar la veritat fa recaure tot el pes en la Hanna, potser és de covard, si, però per mi el pitjor és el moment que decideix tornar a fer-li de lector…ai!! Aquí ja no hi excusa que valgui. En realitat és pitjor que potser deixar-la estar, perquè aquesta il·lusió d’ella per escoltar les cintes, per esperar, per desitjar una visita…..i res. Quin mal que em feia quan ho llegia. Segurament perquè ja havia vist la pel·lícula i sabia que no hi aniria. I que ella, al final, igual que al principi, resoldria com podria la situació.

    Ramon, vols dir que se li fa tard? Jo crec que en cap moment té intenció d’acostar-se a la Hanna.

  4. He marcat especialment les pàgines 98 i 99 del llibre (l’edició d’Anagrama). Sempre m’ha interessat o preocupat (no sé quin dels dos verbs triar) el fet que, en segons quines circumstàncies, les persones sóm capaçes d’aplicar als altres injustícies i crueltats extremes; i de quina manera ens convertim o bé en culpables, o bé en víctimes o fins i tot en herois; què és allò que ens fa tornar en una cosa o una altra?…

    En aquestes dues pàgines l’autor (el protagonista) parla de dos conceptes, “l’embrutiment” i “l’atordiment”, ho he trobat molt interessant.

    Per altra banda, creieu que us hauria agradat als 15 anys tenir una relació sentimental i sexual amb una persona de 36 anys? Ramon, segur que sí? 😉

    Penso que en Michael es debat entre l’estimació i el desig que va sentir per la Hanna i, tal i com explica a la pg.202, el sentiment de culpabilitat per haver estimat una “assassina” i el de rencor pel que ella li va fer.

    En resum ha estat una bona lectura, pel moment històric on està situada i per la relació entre els dos protagonistes.

    Teresa M.

  5. He acabat el llibre. El que més m’ha agradat és la història en sí. És colpidora. Així com d’altres llibres o d’altres autors puc dir que m’ha impactat la manera com està escrit, en aquest cas no puc dir el mateix. Però en canvi m’ha impactat la història. És una bona història. I l’altre fet que m’ha agradat és el que no s’explica. El llibre deixa per dir moltes coses… deixa a l’aire moltes qüestions… Fa pensar… Estic segura que molts de vosaltres heu pensat què hagués fet jo en aquesta situació… Crec que això és el gran encert de l’autor i del llibre: el que no diu.

    Respecte a l’escena de les mitges: ja abans de llegir-la en Ramon me la va explicar i ja li vaig dir que m’estava fent pensar en la pel·lícula del Graduat… quan ho vaig llegir encara hi vaig pensar més. L’escena està molt ben trobada per la càrrega d’erotisme que comporta sense ser més explícit.

    Pel que fa a la història… Hi ha molt a dir. El fet de com marca a un adolescent una relació com la que té amb la Hanna… Ja s’intueix que serà impossible que pugui tenir cap més relació que sigui bona per ell… El noi entra per la porta gran. Després crec que és una barreja de rancor, culpabilitat, mutisme, càstig… Està molt bé perquè hi ha una paral·lelisme amb el que va passar a Alemanya: després de l’horror de l’holocaust hi va haver el silenci, la negació, aquí no ha passat res, després el sentir-se malament, el que les generacions posteriors culpessin a les anteriors del seu silenci, de girar els ulls al que estava passant, llavors la recerca de culpables, el càstig, el voler-se sentir alliberat d’un pes tan feixuc i finalment el perdó. De totes maneres amb la relació d’en Michael i la Hanna hi ha moltes coses no dites, no acabades… i deixa moltes portes obertes per la interpretació de cadascú… Però què hauria passat… o, hauria canviat alguna cosa si la Hanna no hagués estat guardiana en un camp de concentració? Si al cap dels anys se la troba però no ha estat responsable de res horrorós, hagués canviat alguna cosa? En sabem res del passat de la Hanna? Per què és analfabeta? Per què en Michael no diu al jutge que la Hanna és analfabeta? Per què la Hanna canvia a la presó, perquè deixa de dutxar-se i s’engreixa? Moltes preguntes obertes… crec que aquest és per mi el punt bo del llibre.

    Uf, i encara en diria més… però al final ho diré tot aquí… deixem alguna cosa pel dia de la trobada…

  6. Quan em fereixo a la paraula “tard” interpreto que segurament en les seves reflexions al final del llibre, els dubtes de si havia deixat per… “ mai”. Doncs al adonar-se, ja la vida ha fugit de l’Hanna. Em sembla veureu així, Marta.
    No et sabria dir Teresa, a un adolescent de 15 anys com molt be ens explica ell la seva prematura relació, li fa obrir els ulls envers la resta de companys i companyes de classe. I la seva actuació a ell li sembla més madura.
    Si ens ho mirem ara amb els nostres ulls, i al que en Michael reviu ja de gran, no es una bona experiència. Mai compromisos massa matiners deixen un bon record. En tot cas quan si trobava no n’era conscient…

  7. Si Ramon, jo volia dir que em va fer la sensació que a ell ja li anava bé de fer-li de lector a distància, però que en cap moment pensa en un acostament mentres ella és a la presó, per aquests sentiments que té de rancor i culpa. Diria que ho fa més per ell, per sentir-se bé i treure’s una mica la culpa?

    Ah!! Del mateix tema he llegit, La bibliotecària d’Auschwitz, m’ha agradat molt!! I haig de confessar que després de tanta crueltat m’he deixat enredar per la meva cosina i tinc la família Grey que m’espera ( no es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré!!)

  8. Una bona lectura, una bona història, sí, hi estic d’acord.

    Una bona lectura. A mi sí que m’ha agradat la forma en què està escrit el llibre, l’estil. És àgil, molt àgil, explica les coses amb una rapidesa que anomenaria transversal, com si es saltés informacions importants. Però, a vegades, quan el tema que vol explicar és complicat, hi va donant voltes en espiral, aprofundint de mica en mica fins arribar al fons. I a vegades congela l’acció en un petit detall de bellesa sublim.

    Una bona història. Deixo de banda tota la part moral de la culpa, tot l’estigma cruel que el poble alemany encara no ha paït, i que, en el fons, com a humans també en som responsables (-I vostè què hagués fet en el meu cas?). M’ha interessat i l’he trobat molt ben explicada. Però el que realment m’ha agradat és la relació entre dues persones tan diferents, tant en edat com en caràcter. Es podria parlar de l’atracció del pol oposat. I sobretot com aquesta relació, aquest intercanvi, anava modificant el caràcter de cadascuna, acostant-la a la manera de ser de l’altra. Vull dir, la noia és analfabeta, però forta, valenta, accepta el repte de la vida i l’encara amb acció, no pensa, actua, lluita. Ell, en canvi, és un intelectual, reflexiona, planifica, pensa, pensa, però no actua mai. Té por de l’acció, fuig. Busca la comoditat. Amb el pas dels anys, ella aprèn a llegir i comença a pensar, s’enriqueix amb els llibres, intenta trobar un sentit a la vida. I ell, veu la necessitat de ser més valent, d’actuar, de comprometre’s. Tot i que, malgrat la contudència de la lliçó d’ella, no acaba de fer el pas.

  9. Avui he vist les imatges d’un home menjant-se el cos del seu enemic, Aquesta nit, potser, l’home deixarà de ser soldat per una estona, resarà al seu Déu, abraçarà els seus fills, estimarà la seva dona, i somniarà en un món millor. Demà, potser, els companys del mort el venjaran bombardejant sense pietat l’escola on van els fills o la fleca on compra la dona; a la nit, resaran al seu Déu, abraçaran els seus fills, estimaran la seva dona, i somniaran en un món millor.
    Moltes vegades veient la tele (Ruanda, Iugoslàvia, Iraq….) o llegint sobre la Guerra Civil o la Mundial… ho he pensat: Què faria jo en el seu cas?
    Sóc un home, i els homes fan i han fet coses com aquestes durant tota la història de la humanitat. I les seguiran fent.
    Crec que si es donen les condicions determinades -per alguns seran més extremes que per altres-, a tots se’ns pot esquerdar la crosta civilitzada perquè surti la bèstia. En el millor dels casos (en més humà del casos potser hauria de dir), després alguna cosa se’ns trencarà també per dintre, però el mal ja està fet.

    Dins el cos sensual de l’Hanna jove hi ha una dona trencada. El cos pot transmetre una experiència plaent, però l’interior tòxic contamina el noi. Després, en la distància, el cos envelleix i l’interior s’endreça i neix una esperança. Però quan es retroben, el mal irreparable es fa evident, no pot esperar res de bo d’ell. Ara és el noi qui contamina la dona.

    Jo tampoc crec que ell faci tard, senzillament hi va forçat i sense oferir res del que ella espera.

    Estic d’acord en la potència de la història i també crec que és bo que l’estil sigui precís, directe, ràpid, deixant molts detalls oberts a la imaginació. En aquest cas una dissecció detalladíssima a l’estil Zweig suposo que no l’hauria paït bé.

    Vam fer una bona tria. Llàstima haver vist la pel.lícula abans, és prou bona, però et deixa sense sorpreses.

  10. Coincideixo amb tots vosaltres: és una gran novel·la. Ja fa temps que vaig veure la pel·lícula i em va encantar, em va marcar, mai l’he oblidat i llegint el llibre també m’ho he passat bé .
    Què puc afegir als vostres comentaris tant complerts?

    En primer lloc destacar el perfil psicològic dels personatges. La Hanna, una dona que quasi no parla, que es limita a treballar, a netejar, a fer l’amor amb un noiet de quinze anys i només li demana que li llegeixi llibres. No en sabem res d’ella fins ben cap al final de la novel.la.
    Amb aquestes característiques ja intuïm que la vida de la Hanna no ha sigut senzilla, no vol parlar de res, el seu gran patiment li ha arrancat les paraules.
    El Michael, un noiet de quinze anys, que un dia inicia una relació amb una dona molt més gran que ell, que el sedueix, li fa l’amor i li demana que li llegeixi llibres. Ell s’enamora bojament, no entén perquè no li explica res de la seva vida però li perdona, es pensa que ja canviarà i que s’estimaran sempre més fins que un dia, la Hanna, desapareix de la seva vida i ell pensa que és impossible que no la torni a veure mai més.
    En segon lloc i ja per acabar perquè em sembla que m’estic enrotllant massa, voldria destacar la serietat de les cares dels personatges. No recordo que la Hanna somrigui mai i ell ben poc. En Michael té una cara d’enfadat amb el món, però també hi ha moments que hi ha compassió en la mirada.
    En fi, ja en parlarem el divendres 31.
    Marga

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s