Laia, Salvador Espriu

                                                        Laia

A Laia l’autor ens narra la colpidora història d’una figura femenina magistralment dibuixada enmig de les “esvanides ombres del nostre mar”. Però Laia és, sovint, el pretext per furgar endins del record i oferir al lector un retaule sorprenentment viu d’un poble mariner en una època no gaire llunyana. I malgrat els anys transcorreguts des de la primera edició, allò que sorprèn més d’aquesta novel•la no és només la seva evident resistència al pas del temps sinó, sobretot, la seva capacitat de fer-se més viva al lector actual a mesura que el món que la feu possible s’allunya de la nostra època.

Ens trobarem el proper dia 5  d’abril a les 9 del vespre a l’escola per comentar el llibre .

Recordeu que a la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col•laboració de la biblioteca de Banyoles. Els que teniu el llibre i ja l’heu acabat recordeu de tornar-lo ja que aquesta vegada tenim pocs exemplars.

Anuncis

5 thoughts on “Laia, Salvador Espriu

  1. Un cop més el primer a deixar un comentari? M’ho poseu difícil perquè no tinc referències.

    A veure…
    L’he llegit molt ràpid (el deixo a la Marissa), conscient que mereixeria més atenció. Però això, amb tota la pèrdua que comporta, té un avantatge: te n’adones de com de bé, suau, precisa, contundent flueix aquesta prosa poètica.
    Què poques paraules necessita per fer el retrat d’un personatge, per explicar la seva vida, la seva psicologia!!
    Reconec que moltes paraules eren noves per a mi, i no les he buscat al diccionari! No necessitava el significat, m’he conformat amb la seva música.
    I com et fa entrar en aquell ambient tràgic, dur i depriment que té el poble!!
    En aquest sentit l’he trobat excel.lent.

    La història? Aquest cop no m’ha interessat tant, m’he fixat més en la forma.
    Una cosa m’ha sobtat:
    des de mitja novel.la i fins ben bé al final, la Laia desapareix, no sembla la protagonista, per què deu ser això?

  2. El primer cop que vaig llegir “Laia” era joveneta però em va impactar moltíssim el llenguatge d’en Salvador Espriu i el personatge, fort i tràgic, com a mi m’agraden. El segon cop que l’he llegida m’ha quedat clara la primera impressió que vaig tenir anys enrere, estic davant un mestre. És increïble com descriu, com domina la llengua. Espriu va escriure aquest llibre quan tenia 18 anys. És cert que la va retocar posteriorment, però és tan colpidor… A mi em va deixar fa anys amb un bon regust de boca i amb una segona lectura encara més. Com vaig dir amb en Cabré, hi ha bons llibres, bones històries però en aquest cas com en el d’en Cabré t’adones que estàs davant un mestre.

    I ja que estem en l’any Espriu m’he recordat de la narració de “Ligeia” del mateix Espriu, l’heu llegida? M’encanta.

    Respecte la desaparició de Laia a meitat del llibre, que comentes tu Josep, a mi m’ha donat la sensació que tot i desaparèixer d’alguna manera hi és present.. També em dóna la sensació que Laia és una excusa per fer un retrat del poble, de la seva gent, és com un fil conductor… En aquesta segona lectura m’ha cridat també l’atenció el personatge de la Teresa Vallalta.

  3. A mi m’ha sorprès la lectura. No recordo si ja l’havia llegit.
    Quan veus una imatge d’en Salvador Espriu, te l’imagines com una persona distant, freda, cerebral, mística, il•luminat. En un dels seus coneguts poemes diu: “Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa,…”. M’he apuntat unes quantes paraules per buscar, miraré de fer una llista.
    El jove Espriu suposo que decidí escriure LAIA com a un exercici de descripció del poble mariner on passava les vacances. També fa servir el relat per buscar i definir un estil propi. Una prosa poètica tan concisa i avara que quasi sembla un guió, les esquemàtiques indicacions d’un llibret d’una obra teatral. Moltes frases sense verb (com aquesta), acabades amb dos adjectius que es matisen. Explica les coses com si fos un entomòleg observant un insecte amb una lupa. Un anàlisi científic. Intenta ser l’observador totalment imparcial, objectiu. Però ell mateix s’adona que és impossible i en els darrers capítols l’observador sembla la veu interior dels personatges. La trama no és massa important, serveix per lligar tot una sèrie de capítols molt diferents, irregulars. M’agraden els diàlegs. Sí, realment és un mestre, és un plaer llegir-lo …potser un pèl massa fred i tibat, hi trobo a faltar una mica de vida. És un llibre esplèndid però, voleu dir que als del poble mariner els deu agradar gaire com surten retratats? (per molt que els hi hagin salvat els mots)?

    • Ara estic acabant de llegir “Victus”. No m’agrada gens com hi sortim retratats els catalans (no només els de 1714, també els d’ara), però malauradament hi ha molta part de veritat en la imatge transmesa.
      Potser la gent de l’Arenys de fa un segle no era tant diferent de com la descriu Espriu…. , com que les veritats a vegades couen, potser no els va caure gaire bé aquest senyor.
      De fet, tampoc sembla gaire simpàtic.

  4. Homes, jo crec que no té res a veure la vida que descriu en una època concreta que el potser hi trobaríem ara. Heu de pensar que està descrivint una època dura, només cal veure tot el tema de la pesta. Crec que aquests personatges tant podrien haver estat d’Arenys com de qualsevol altre poble. Respecte a la seva fredor, potser si que ho és de fred i distant però a mi m’agrada. Joan, has descrit molt bé la prosa d’Espriu, almenys en aquest llibre.

    Josep, jo també estic llegint “Victus”.

    No crec que pugui venir al Club de Lectura… Però, bé, el meu comentari ja l’he deixat.

    A mi si que m’ha agradat el llibre, en una segona lectura encara més. De fet, ja vaig dir que la meva filla es diu Laia per aquest llibre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s