Besar el vellut, Sarah Waters

Llibres_1154_80Ostrera, estrella de musical, noi de lloguer i llibertina, la Nan King ha fet de tot. Des dels restaurants de peix de Whitstable als llums de gas de Leicester Square, des del seu primer amor, la Kitty Butler, fins a la seva rica i exigent amant, la Diana Lethaby, ha après de la vida, tant damunt com darrere l’escenari, és una estranya combinació de màgia i necessitat, de glamour i esforç.
Ha passejat, representat i besat pels carrers i els salons de la Londres victoriana, i ha satisfet estranys desitjos que, alhora, li han obert el seu particular apetit. ¿Però què passarà quan, al magre East End, li trenqui el cor algú sense temps ni paciència per a mascarades, o s’enredi en una romàntica història d’amor?
 
Ens trobarem el proper dia 1  de març a les 9 del vespre a l’escola per comentar el llibre .

Recordeu que a la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col•laboració de la biblioteca de Banyoles.

Advertisements

5 thoughts on “Besar el vellut, Sarah Waters

  1. Besar el Vellut!! Vaig per la segona part del llibre. M’agrada i si que fa voler-ne més a cada pàgina.
    Aquesta historia de l’ostrera de Whitstable, ens encamina directament al mon del lesbianisme. La Nancy es descobreix a si mateixa meravellada per la posta en escena de la Kitty. Poc a poc les dues juntes ens porten en les seves tendreses. Més endavant seran ombres i retrets… però que no te l’amor? Llavors s’obre un mon diferent per ella. Un Londres carregat d’una vida nocturna que embogeix per a qui vol aprofitar-la…
    No segueixo, acabaré de llegir-la… imagino que encara m’esperen més grates sorpreses

  2. Ramon,
    Jo crec que la millor de les sorpreses que t’espera és la festa d’aniversari a ca la Diana. Feia molt temps que no reia tant llegint un llibre. De fet, tota aquesta part és la que m’ha interessat més.
    En canvi, la part final… una mica més pesada.

    Haver vist la pel.lícula m’ha pres alguns dels girs sorprenents que té la novel.la, però m’he enganxat i divertit igualment. Trobo que és una bona lectura.
    (Potser no ho hauria de dir) la pel.lícula es troba al YouTube, en anglès subtitulada i crec que també en català, partida en capítols. Està feta per TV i es nota, una versió una mica més carca (suavitzant escenes) i amb alguns canvis. Només n’he revisitat troços, la imaginació és millor, però no està malament.

    Una pregunta: suposo que es pot dir que el llibre és una història d’amor, però quina és la història d’amor?
    Al final, per exemple, la Nancy potser podria haver triat entre quatre, o no?

  3. El vaig llegir abans de regalar-lo al primer lector invisible que vam fer…el 2009!!!
    No recordo si la Nancy podria haver triat en quatre, tampoc la història d’amor….però si la festa a ca la Diana!!
    Em fa mandra tornar-lo a llegir, una mica perquè que aniré recordant el que passa i perd la gràcia, i una mica perquè en tinc tres que m’esperen a la tauleta.

  4. Josep,
    Certament que l’aniversari de la Diana deixa petjada, en tot cas abans han tingut festes nogensmenys desaprofitables…
    Tampoc diria que hàgim de donar-li importància al fet de que hi pugui haver més d’una historia d’amor. La vida és llarga i a qualsevol estona en pot sortir un de nou… ( oh no!!)
    Si que hi he trobat el creixement i maduració de la Nancy al pas del temps. A la pàgina 14, la Nancy comença: A contracor, vaig obrir els ulls i tot seguit els vaig obrir encara més… (continua) Hi veig en aquestes paraules l’esclat del primer amor. I després a la pàgina 409, ens diu: No és veritat. Ara pertanyo aquí… (continua) Una reflexió madura treballada pel pas de les experiències. Entremig d’elles hi llegim alegries i molts d’ensopiments. Davallades fins les ombres, ombres cobertes d’abandó i de tornada amb les passes lentes obrir-se altre cop a les llums, de la vida i del plaer…
    Podeu entendre que n’he gaudit. L’he anat assaborint poc a poc…

  5. A mi si que m’ha agradat de fet m’ha anat enganxant . Hem vist com la Nancy s’ha anat fent gran i com es va transformant .
    Josep suposo que et refereixes a en Ralph??? o la Zena????(no recordo si es diu així) pel quart o quarta que podia haver triat.
    Jo penso que hi ha més d’una història d’amor cada una, deixa una petjada a la Nancy.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s