LLISTA LECTOR INVISIBLE

lector invisible

MEMÒRIA D’UNS ULLS PINTATS – Lluís Llach

TOTES LES DONES FAN PETONS AMB ELS ULLS TANCATS – Enric Pardo

EL LLENGUATGE SECRET DE LES FLORS – Vanessa Diffenbaugh

LES SABATES DESCORDADES – Salvador Vergés

EL PEREGRINATGE INSÒLIT DE HAROLD FRY – Rachel Joyce

EL JARDÍ OBLIDAT – Kate Morton

PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA – Marta Rojals

EL CLUB DE LES PEL·LÍCULES DE MERYL STREP – Mia March

L’AURORA – Núria Tió

TREN DE PUIGCERDÀ – Blanca Busquets

UF! VA DIR ELL – Quim Monzó

A SANGRE FRÍA – Truman Capote

POR SIEMPRE JAMÁS – Harlan Coben

HEADHUNTERS – Jo Nesbo

LA VOZ DORMIDA – Dulce Chacón

LA NEVADA DEL CUCUT – Blanca Busquets

RÉQUIEM POR UN CAMPESINO ESPAÑOL – Ramón J. Sender

VICTUS – Albert Sànchez Piñol

EL CAMINANTE – Hermann Hesse

EL SOMRIURE DE LES DONES – Nicolas Barreau

EL CONVIT – Elisabet Juncà

MARIE LA LOBA – Claude Seignolle

SOMNIS DE FELICITAT – Lisa See

STONER – John Williams

 

Ens trobarem el proper divendres 25 de gener per comentar els llibres.

Advertisements

33 thoughts on “LLISTA LECTOR INVISIBLE

  1. A mi m’han tocat dos llibres, POR SIEMPRE JAMÁS d’en Harlan Coben i HEADHUNTERS d’en Jo Nesbo. I crec que ja sé qui me’ls ha fet arribar. Gràcies lectora, m’has ben ensopegat el gust i no, no els he llegit. He llegit EL PITROIG d’en Nesbo i un altre d’en Coben que no recordo el títol. Mig entenc que te’ls haig de tornar. Només et demano temps, que són molt gruixuts i just acabava de pìllar de la biblioteca EL PODER DEL PERRO d’en Don Winslow que té més de 500 pàgines, també és novel.la negra i us el recomano, bé aquest encara no l’he llegit però he llegit L’HIVERN DE FRANKIE MACHINE, del mateix autor, i em va agradar.
    Tampoc sòc tan difícil.
    I sí, el punt de lectura és una passada de guapo!!

  2. He començat “La nevada del cucut” i m’agrada molt i molt.
    L’escrit que acompanyava al llibre em donava alguna pista del meu lector invisible, que no li agradava recomanar llibres, que l’autora és catalana i així fem país…Però la postal al sobre ja em deia del tot que la persona era propera a mi.
    Bé, sigui qui sigui, el llibre m’agrada, l’escrit és molt maco i la postal preciosa. Ah! I el punt de llibre de fusta de l’ocell l’he penjat a l’arbre de Nadal de casa per no perdre’l.
    Gràcies!!

  3. He començat amb (Les sabates descordades) El primer capítol, ja camina pel Mont Perdut i el Refugi de Goritz. La gent de muntanya ja saben que es un lloc especial… La trama que hi explica doncs curiosa… L’Altre llibre, ( El pelegrinatge insòlit de Harold Fry ) fa mol bona pinta…
    En quant qui és l’amic-ga invisible, vaig perdut… haure de cordar-me be les sabates… i esbrinar-ho…

    • Una pista:
      “L’obsequi consisteix tant a rebre com a donar, atès que totes dues accions demanen valentia i humilitat.”
      (El pelegrinatge insòlit de Harold Fry. Pàg. 201)

    • Amigo ” Anònim” no sufras mas, ya tengo en mis manos el plan “B” y os lo hago saber a todos.

      Se trata de STONER.de John Williams
      No conozco la novela ni había oído hablar del escritor.
      Todavía no la he leido pero lo poco que he tenido ocasión de hojear, me ha gustado. Me da la impresión que el autor sabe muy bien su oficio y que voy a disfrutar de la lectura. Moltes gracies amigo/a lector/a invisible..

      Por otra parte, Joan Constans tenía el encargo de mi parte, de añadir el título a la lista. Veo que la ha actualizado y que también ha incorporado la foto de la portada a su collage. Gracies y bon treball Joan.

      Goyo Medina

  4. Com que la Dolors està enfeinada amb la família Grey, he decidit començar per llegir el seu llibre: “El somriure de les dones”, un títol suggerent.
    L’ultima frase: “que aquest llibre acabi per els amables lectors i lectores com va començar: amb un somriure”
    És justament això, un llibre senzill, que es llegeix bé, amable, optimista, que transmet bon rotllo i que m’ha fet somriure en alguns fragments. Diria que és un llibre que fa Nadal. Crec que li agradarà a la Dolors, bona tria de la lectora (aquí faig una aposta personal) invisible.

    Quasi cent paraules i encara no he parlat del meu llibre… que potser esta preocupat/da el meu/va lector/ra invisible? (No acabo de captar qui pot ser)
    M’estic recuperant de la sorpresa: “El convit”, Elisabet Juncà. Poesia….
    Tranquils… Crec que d’aquí a uns dies estaré preparat per començar-lo.
    De moment he vist la falca publicitària del youtube.
    Per fer el repte més gran: prometo recitar algun dels poemes que m’agradin més (no sé si esteu preparats, però avisats sí….).

  5. Estic al final del llibre, m’agrada molt com va d’una època passada al present i va lligant les dues històries. És un llibre tendre i dur alhora, on les protagonistes te les fas teves, totes dues.
    Em sap greu acabar-lo i tot perquè m’agrada molt tant la manera com està escrit com les dues històries.
    Sens dubte la meva lectora invisible (que diria que li agrada escriure) l’haurà de llegir. Ah!! És un llibre de dones.

    • Ja estic!!
      Ha estat una bona lectura per aquestes festes. M’ha fet venir ganes de llegir “Solitud” de la Caterina Albert (res de Víctor Català!!). I amb les últimes pàgines m’ha fet recordar l’última vegada que em vaig treure els mitjons, les botes, i tot i no tenir res per eixugar els peus els vaig posar a l’aigua freda del mar, al novembre.

      • Me n’alegro que t’hagi agradat!!!! I sí, espero que me’l deixis per poder gaudir de la seva lectura. Ja saps que no recomano lectures però com que tu mateixa l’has esmentat aquesta vegada si que et recomano que llegeixis “Solitud” de Caterina Albert, és un llibre amb molta força.

  6. Encara no he començat amb el meu llibre “somnis de felicitat” estic acabant un de la biblioteca “la dona justa ” de Sandor Marai que se m’està resistint . A veure si aquesta setmana l’acabo i començo amb el de la meva lectora invisible. Si ja sé que és lectora !!!!

  7. Curiós. Avui que surt a “EL PUNT” un article sobre “El Convit” (la periodista no s’hi ha matat gaire perquè pràcticament copia el pròleg del llibre, haurà llegit algun dels poemes?), he acabat el llibre.

    De moment, m’ha quedat clar que hi ha l’amor, i també la luxúria, però pel que es veu no són el mateix, i de vegades no es porten bé.
    També hi ha tristesa i soledat, que, malgrat el que puguéssim pensar, no tenen perquè ser dolentes.
    El temps passa. La infantesa, la juventut, els amors, els cossos,,… la vida. Tot es passa.
    També hi ha un llop, que no sé què o qui és, però em queda clar que és masculí i no gaire bo.

    D’acord…. potser que hi doni una segona passada, no?

  8. Agraeixo moltíssim al meu lector/a invisible el llibre “A sangre fría” de Truman Capote. L’he començat fa poc perquè com a molts us ha passat tenia entre mans altres lectures. Haig de dir que jo no sóc gens complicada pels llibres però que em feia pànic saber què em tocaria i quan vaig veure a “A sangre fría” el meu pànic es va convertir en una satisfacció profunda. Feia temps que el tenia com un dels llibres pendents sempre de llegir. Es va comentar que el podríem llegir al club i esperava aquell moment. El moment, almenys per mi, ha arribat. I tal com suposava m’està agradant. M’han recomenat la pel·lícula “Truman Capote” del director Bennett Miller (2005). La buscaré també.
    No sé qui és el meu lector/a invisible, sóc molt dolenta per les endevinalles. Diria que és lector però com diu Sherlock Holmes: “És vital deixar a un costat les idees preconcebudes si preten pensar amb llibertat, Watson. És el pas més important en la deducció precisa. No faci suposicions que les proves no recolzin amb claretat”.

  9. Ja m’he llegit els dos llibres que em van tocar. M’ha agradat molt més el d’en Jo Nesbo, HEADHUNTERS. M’ha fet pensar amb la novel.la que vam llegit d’en Boris Vian (ESCOPIRÉ…) perquè els dos autors són europeus i es proposen, com a exercici, fer una novel.la negra a l’estil americà: un protagoniste simpàtic però força passat (aquesta també és en primera persona), un ritme trepidant, violència, sexe, coincidències increibles, embolica que fort, etc. En el fons la trama de HEADHUNTERS és força inversemblant, costa de creure, però té gràcia, t’enganxa i t’entreté. Per a mi la lectura no deixa de ser això, un entreteniment, un escape.

  10. No podria estar més d’acord amb la darrera frase d’en Joan.
    Hi afegiria que sempre queda un pòsit, encara que no t’ho proposis, tot llegint, sempre aprens alguna cosa.

    Llegir i rellegir “El Convit” ha resultat un bon entreteniment.
    Més que poemes sencers, perquè he trobat que molts no acaben de ser rodons per aquella línia que gringola una mica, m’han agradat molt alguns versos.
    Dels 46 poemes, n’he triat 7 que són els meus favorits: algun que no entenc, però sona bé, algun per la delicadesa, algun per la senzillesa, algun per la precisió en descriure sentiments que comparteixo….
    Coincideixo amb l’autora que el millor és el que dóna títol al recull.
    (Com que no hi entenc res de poesia, preneu aquesta valoració amb moltes reserves, per la part positiva i per la negativa)

    També he après. Per exemple, a seguir els consells del company i poeta Ramón: només quan m’he concentrat en la bellesa i la música de les paraules, sense intentar entendre cada vers, he començat a gaudir de la lectura.
    No ha canviat la meva visió de la poesia, no crec que comenci a ser-ne lector, però he après a valorar-ne la dificultat. Quin esforç de síntesi, en tan poques paraules tants sentiments!!

    Ah! Segueixo sense trobar el llop. Potser el dolor…

  11. Josep,ara que tens 7 poemes triats bé podríes fer-nos una recitada algun dia,si no saps com posar-t’hi demana consell al teu fill que domina l’escena.

    Per altra banda jo he acabt el meu “Primavera,estiu,etc” i m’ha deixat una mica confós ja que no puc dir que no m’agrada,està ben escrit i potser trobo que la história te un fi previsible,m’ha fet sentir gran,vull dir que ja no soc molt jove,fins ara no havia tingut aquesta sensació però en llegir aquesta historia que et va deixant notetes (ara en diriem post-it) d’un pasat que jo vaig viure i veure en la meva joventut i quan ho explica dius,osti d’això fa anys,de fet penso que l’autora va esciure aquest llibre,potser gairebé autobiografic,de la seva crisi dels 38 o 40 anys.
    No pregunteu perquè pero mentres m’el llegia un parell o tres de vegades em venia al cap l’imatge d’en Joan preguntant:”es un llibre de dones?” i diría que si..
    Del meu lector/a invisible ni idea,potser lectora,per el que diu a la nota que s’el volia comprar i perquè així ho signa.

  12. Vaig sentir un comentari de “ombres d’en grey” que he va fer pensar… Deien que estava millor la versió en castella que la catalana. No tant per la traducció, sino mes aviat pel fet que el catala es mes “suau” i el castella mes “du”. Que en penseu, el/les que l’heu llegit?

    • Per al.lusions, donat que dius “EL/les”, EL dec ser jo…

      Abans de llegir “Cinquanta Ombres” pensava que passaria justament això que dius, que en castellà seria més directe, potser més eròtic.
      Casualment, el dia que vaig anar a la llibreria a comprar el primer no n’hi havia en català i aquest va ser un aspecte que també vaig valorar per comprar-lo.
      Després em van deixar el segon en català.
      El tercer ja no tinc intenció de llegir-lo, tot i que m’agradaria saber com acaba (bé, segur), una mica d’explicació per sobre de la història, i potser, si algú prèviament me’ls escollís i marqués, llegir alguns fragments que podrien ser d’interès sense necessitat de conèixer el context.

      El cas és que el primer el vaig trobar acceptable i el segon no em va agradar, però no va ser cosa de l’idioma perquè trobo que en català funciona prou bé la part de “contacte” (sobretot si saps què són les xurriaques).

      • xurriaques

        f. pl. [LC] [AGR] Estri per a pegar a les bèsties que consisteix en una vara generalment de freixe, que porta al seu extrem una cordeta, una tira de cuir, etc.

  13. Jo em volia comprar “Les ombres d’en Grey”, tot i que m’empipa comprar èxits comercials quan tothom ho fa. Els acabo comprant o llegint però quan ja ha passat força temps però com que em trobo amb moltes dones i també homes que en parlen i a més gent que no llegeix, la veritat, “Mea culpa, confiteor”, vaig dir “Va, me’ls compraré”, perquè conec algú que els té però hi ha llista d’espera. Total, que em vaig desdir perquè em van dir que hi ha faltes d’ortografia i de sintaxis? Vaja, que està mal traduït… No sé si és veritat això… Els que l’hagin llegit m’ho poden aclarir? Perquè em molestaria molt gastar-me diners i trobar-me que està mal traduït o amb moltes faltes, un altre tema és que la història t’agradi o no t’agradi.

    També m’han desafiat i m’han dit a veure si sóc capaç de llegir-me’ls mentre faig vetlles en els tanatoris…

    • Jo si que els vaig llegir els llibres ja fa dies …. . Rocío és cert que està mal escrit , el vocabulari molt senzill i la sintaxi …. Però el que a mí m’ha agradat és la història entre l’Anastasia i en Grey. Penso que el sexe hi és de més a més , em va enganxar el rotllo entre ells dos .

  14. Ei!!
    Que us diria, ja se que un dia abans del club, explicar el que m’han semblat els llibres, no es ser gens puntual…
    Com vaig comentar Les sabates descordades. Va del camino de Santiago. Està be, però jo penso que aquests es un pelegrinatge que cada un porta dins.
    llavors l’historia es bona, i fins hi tot podia esser real… m’agradat.
    Referent al Pelegrinatge insòlit de Harold Fry. La seva escriptura va caminat lentament però amb molta força. A cada nova passa, en Harold ens va descobrint un xic més a ell mateix. La relació amb la seva dona, i amb el seu fill David… I sobretot amb les persones que va trobant pel camí… molt recomanable…
    Josep, t’adones de que a lo millor en la poesia, si pot trobat molt visiblement o qui sap si de resquitllada aquella sensació que busquem en la vida…
    Pel que fa a qui és el meu amic, amiga invisible, no en tinc cap resposta… si de cas demà quant em vegi que em faci una clucada d’ulls, no aniré tan perdut…

  15. Jo també tard, com en Ramon. Tot just ara l’he acabat.
    “El sonriure de les dones” és bonic, lleuger, fresc i divertit.
    Suposo que alguns, aquí al costat en tinc un, dirien que és un llibre per dones. Potser sí, però ho veig com un punt positiu.
    No diria pas que és un llibre especial, però he passat una bona estona llegint-lo i això també és important.
    Gràcies al meu lector, no sé perquè penso en un home, tot i que no tinc cap idea clara de qui és el meu “invisible”.
    Queda poc per aclarir el dubte…

  16. Doncs jo no he fet els deures , porto 100 pàgines aprox . De moment m’agrada , penso que ara comencerà a complicar-se …. El llibre va de la història de la Joy , una jove nord-americana d’ascendència xinesa, que viatja fins a la Xina de Mao per intentar trobar el seu pare . Ella es pensa que tot és fàcil però topa amb el règim totalitarista que ha instaurat la societat xinesa.

    La seva mare , la Pearl , està disposada a arribar on sigui per reconciliar-hi i també va a Xina per buscar la seva filla .

    El llibre va explicant la vida de mare i filla a la Xina

    • Em va agradar la força que transmet, tot el que faria una mare per la seva filla. Tot i que quan llegeixis més ja veuràs que, com a la vida, no cal ser mare biològica per tenir aquest sentiment de protecció vers als fills. Només cal estimar de debò.

      Em sap greu, aquest vespre faré campana 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s