Escopiré sobre la vostra tomba, Boris Vian

Boris Vian (Ville d’Avray, 1920 – París, 1959) va ser un artista polifacètic i de vida intensa. Escriptor, poeta, periodista, enginyer, actor, trompetista de jazz, cantant i compositor, és recordat com un personatge incòmode, autor d’una obra controvertida en el seu moment però que amb el pas del temps s’ha convertit en una de les referències obligades de les lletres franceses contemporànies.

Escopiré sobre la vostra tomba és el retrat salvatge d’una obsessió dins un decorat que mescla  xenofòbia, violència i sexe a parts iguals. El protagonista, Lee Anderson, un home de raça negra però amb aparença de blanc, cerca venjar la mort del seu germà petit, de pell obscura, assassinat per la família de la seva núvia blanca. Per dur a terme la venjança necessita trobar algú que representi els ideals i la forma de vida que acabaren amb ell, algú que encarni les pitjors virtuts de la societat blanca dominadora, racista i opulent. I aquest algú el troba en les dues filles ingènues d’una família burgesa i benestant. En resum, es tracta d’una història crua, sòrdida, amarada d’imatges violentes, a cops perverses i pornogràfiques, no apta per a paladars ni per a estómacs delicats.

Escopiré sobre la vostra tomba no és, ni de lluny, la millor novel.la de Boris Vian, però és una mostra de l’enorme poder que pot tenir un llibre. Publicada el 1946 amb el pseudònim de Vernon Sullivan, un suposat escriptor negre nord-americà, Vian –que ja devia intuir l’escàndol que provocaria- apareixia en els crèdits com a traductor de la novel.la al francès. Anys després, tanmateix, es destapà la mentida i en va haver de reconèixer l’autoria. La novel.la fou prohibida i censurada pels seus continguts violents i sexuals i desfermà una autèntica commoció social a tota França.

Després Boris Vian continuà escrivint novel.les i relats que podrien emparentar-se amb l’anomenat realisme brut nord-americà, però també obres sèries com l’Escuma dels dies o l‘Herba roja, les quals li feren guanyar reconeixement, especialment entre la crítica, que fins llavors l’havia menyspreat. En els darrers anys de la seva vida abandonà la literatura per complet i es dedicà a la música (compongué òperes i cançons, gravà discos i sortí de gira arreu d’Europa), a més d’actuar en diverses pel.lícules més o menys importants.

Escopiré sobre la vostra tomba aconseguí una gran repercussió en el seu moment i fou adaptada per al cinema. L’autor, que en principi havia de participar en el guió, va barallar-se amb la productora i finalment abandonà el projecte. Morí d’una aturada cardíaca mentre presenciava d’incògnit la preestrena de la pel.lícula. Tenia 39 anys.

Ens trobarem el proper dia 26 d’octubre a les 9 del vespre a l’escola per comentar el llibre .

Recordeu que a la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col•laboració de la biblioteca de Banyoles.

Anuncis

14 thoughts on “Escopiré sobre la vostra tomba, Boris Vian

  1. Em va costar menys del que em pensava trobar-lo. Era amagat allà, a la lleixa més alta i arraconada, amb els seus companys de l’època d’estudiant… llibres de butxaca maltractats i passats per moltes mans. Cobert per la pols. Gener del 1985. Hòstiacompassaeltemps!!

    El seu record era imprecís: un autor de culte underground, l’essència de l’argument, i la sensació d’haver-ne gaudit. Res més.

    En canvi, no recordo haver-me sentit abduït per la narració trepidant, ni haver devorat les pàgines en dues tirades, ni que em seduïssin les imatges i m’admiressin els diàlegs, com ha passat ara. Segurament, llavors com ara, se’m va fer curt.

    És un impacte, potser ho era més el 1985, i no et dic res el 1946…
    Si ja tens decidit que aquesta lectura no és per a tu… dóna-li una oportunitat, potser te’n penediràs!

    Dos dubtes:
    -Quin és l’error de l’últim capítol que es comenta al vídeo anterior?
    -Al lavabo de ca la Judy hi fan una combinació posicional triangular que no he entès.

  2. Marga
    Ostres! Jo també l’he devorada en dos dies i reconec que no la volia llegir pero m’ha ben enganxat. El tema de la raça negre amb aparença de blanc m’ha recordat aquella peli “la mancha humana”protagonitzada per la Nicole Kidman i Anthony Hopkins que em va agradar molt.
    Tota la novela te un alt contingut sexual i violent que m’ha impressionat. Aquest Lee Anderson crec que es un psicòpata atractiu molt perillós ple d’odi, racista i que sap perfectament les víctimes que vol escollir, la manipulació es la clau de les seves conquestes, i la mentida es la manera s’aconseguir-ho.
    Es curiós també com la Jean se n’enamora que no vol admetre la realitat i es converteix en una ignorant de la situació.
    En fi, de tema n’hi ha eh? Perquè si comencem a parlar de la combinació posicional al lavabo… ah i l’errada del final tampoc l’he vista.

  3. Quina història!! venjança, odi, bogeria, violència…Novel·la negra en el seu estat més pur?. Cóm és que un escriptor francès escriu una història tan americana? Per què el protagonista no es venja directament en la família que ha mort el seu germà? Per què li és tan fàcil “enamorar” les dues germanes? Per què el policia diu que en Lee ha mort també a un treballador d’una gasolinera? Enteneu l’última frase?….Ens veiem divendres!!

  4. Una història ben americana, com diu la Teresa, amb una narració que et fa devorar les pàgines.
    L’he llegit d’una tirada, m’ha enganxat molt, però m’ha deixat fatal. Hauria d’haver fet cas de l’advertiment, no apta per a paladars ni per a estómacs delicats.
    El contingut sexual no em molesta, però quan es barreja amb tanta violència ja no puc, l’he acabat però a desgana. Deu ser cosa de l’edat, quan era jove no em passava tant.

    L’error del final tampoc no el veig. La combinació del lavabo, crec que posant-hi una mica d’imaginació és fàcil. I la última frase… la deixo per el divendres.

  5. Carai amb el llibre!!!
    No m’estranya que fos prohibida en aquells anys, si ja a nosaltres ens sembla xenòfoba i violenta. La seva venjança el porta a uns límits en que ell mateix es transforma. La classificaria també com sadomasoquista ja que s’excita amb el dolor.
    Reconec que potser el que m’és m’ha impactat a sigut quan amb en Dexter es tiren a les nenes. Quin fàstic!!! El personatge fred i calculador. Las noies unes il•luses total que cauen davant el seu encant. En quan a la combinació posicional triangular es de bon entendre ( si més no l’anònim l’ha entès molt bé). La errada del últim capítol li he donat voltes i l’ única resposta que potser he arribat ( segurament vaig errada ) es que en teoria quan el penjant ja era mort no? Realment li podia sortir cap bulto o l’havien capat? No se encara li vaig donant voltes.
    CARMEN.

  6. La gratuïtat de tanta violència no m’ha deixat indiferent…. Agafo doncs la novel.la i la situo a la seva època, segurament podríem trobar excessos encara més esgarrifosos per ambdues parts… Que feien els de les caputxes blancas? Els altres havien de reaccionar… llavors ja tenim el fil conductor. Sexe ? com sempre qui no s’espavila… Preguntes? Una no te cap postura impossible… l’altre qui sap si llegíssim el que vol amagar, en podria esser una resposta.

  7. Com que no deixo de donar-li voltes al capitol final m’he posat en contacte amb Héctor D’Alessandro i molt amablament m’ha tret de dubtes. No hagues pensat mai que anava per aquí. Si voleu us ho comento i sino esperarem al club.

  8. Ostres Carme, ens deixes amb l’ai al cor.
    Ningú ha parlat del pròleg que és prou important, tot i que més aviat sembla que el seu lloc és al final del llibre. Penso que si no hi va, és per donar importància a aquest breu capítol final que tu Carme en tens la clau.

    Us còpio això que he trobat a internet:

    Editada en su origen bajo el pseudónimo de Vernon Sullivan, el autor facilita en su prólogo un análisis crítico de su propia obra que supone una verdadera declaración de intenciones: La novela es un ataque directo a las convenciones sociales, un coup de grace a las normas de nuestra sociedad, un cruce de mangas al status quo social y a toda la crítica.

    Toda la novela se impregna de escenas de alto contenido sexual y violento muy en la línea de novelones como “American Psycho” o “Menos Que Cero” que, al fin y al cabo, no lograrán más que calmar las necesidades de algún que otro morboso dado que tanto la trama, mal articulada desde un principio, como los personajes, arquetípicos hasta límites ridículos, no tienen calada suficiente para culminar tan loable propósito como es criticar la represión racista.

  9. Carme: guarda’t alguna cosa pel divendres…

    D’acord en què és una “botifarra” a les convencions d’una època, per això deia que l’any de publicació és important. Ara no escandalitza tant, però segueix essent colpidora. Jo me l’he près com una provocació, no com una crítica al racisme ben estructurada, per això ja hi ha molts altres llibres (ara em ve al cap “Matar a un ruiseñor”, que no em va agradar tant… i això que és un mite als EE.UU.).

    És veritat que els personatges són força simples, la trama no té gaire sentit (per què no es venja dels culpables si sap qui són?), està poc elborada.
    Per mi això queda compensat per la força que transmeten el ritme i l’estil directe. Només literatura visceral.

    “American Psycho” també és molt provocador i més bèstia (deu ser el que més dels que he llegit), però allà sí que es carrega d’una forma sistemàtica aquella societat dels “yuppies” dels 80’s. Un llibre molt díficil de llegir i suportar. Per mi molt diferent d’aquest.

  10. El divendres no podré venir. Quina llàstima!!

    Com diu en Ramon segur que a l’època ( i actualment) trobaríem excessos encara més esgarrifosos, però la manera d’escriure-ho marca la diferència de com et deixa després de llegir-lo.

    Deixo una pregunta diferent perquè en parleu. Perquè acaben pagant-ho dues noies amb dosis altes de violència? No pot venjar-se amb homes i no amb dones? És més, al matar al germà ja hi ha una víctima primer de tot, una noia sense xicot i segurament sense culpa. Jo aquí hi veig quatre víctimes, tres noies i el noi negre. A més de racisme no hi ha res més?

    Evidentment l’escriptor al 1946 sabia que estava escrivint un llibre que faria reaccionar a molta gent i se’n parlaria, però segur que no s’imaginava que tants anys després el llibre encara pot impressionar.

  11. Em sap tant de greu no poder venir aquest divendres!!!

    Aquesta novel•la té molt de suc, us donarà molt de joc!!
    Quina violència! Quina xenofòbia! Quina degradació! Molt i molt Gore!

    Com tots, a casa ens la vam empassar d’una tirada. La vam compartir amb el meu company, semblava que esperàvem que l’altre es distragués un moment, per agafar el llibre que havia deixat reposar un segon.

    A mi em va sorprendre molt, com em va enganxar!!!
    Passeu-ho molt bé divendres, i ens explicareu.

    Fins aviat!

  12. Tots coincidim que la lectura de la novel·la és trepidant i que enganxa. Jo també me la vaig llegir de seguida perquè en tenia moltes ganes. No sabia què em trobaria, però ja d’entrada el que més m’ha agradat és el títol de la novel·la.

    Com diu en Joan el pròleg que hi ha al davant hauria d’estar al darrera. Jo en acabar la novel·la me l’he tornat a llegir i almenys té més sentit.

    Com ja heu comentat en la seva època va aixecar polèmica, el llibre barreja molt bé la violència amb el sexe però actualment hi ha altres autors que també ho fan, com per exemple l’amic Josep Pastells, en el seu darrer llibre, però el que a mi personalment més m’agrada del llibre de Vian és el ritme trepidant… al principi del llibre en Lee cau bé i tot, i a mi, ho sento ja m’agradava que se n’aprofités de les noies, de fet elles ja volien. El cas de les nenes, quan hi va amb en Dexter, ja és diferent. Potser el tema aquest del racisme que hi ha no el veig gaire clar, crec que va ser una excusa d’en Boris Vian, no està ben tractat… Hi veig més unes ganes de provocació… A mi m’hagués agradat que la Jean hagués tingut el nen i aquest hagués sortit negre, crec que la venjança hauria estat més bona, però ja dic que per mi l’autor volia fer un llibre provocatiu i ho va aconseguir.

    Respecte al darrer capítol, jo me’l vaig haver de llegir dos cops perquè hi havia una cosa que no em quadrava però no sabia què… ho he sabut quan la Carmen m’ho ha dit…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s