Pell de cilici, Josep Pastells

 L’Alícia Teixidor està condemnada a patir. Les mortificacions que s’autoinfligia mentre era numerària de l’Opus Dei li han donat força per afrontar un altre patiment, quan, acusada de col·laborar amb ETA, la detenen a la porta del diari on ara treballa de periodista. Per ordre del jutge Lafuente de l’Audiència Nacional, la guàrdia civil la condueix fins a Madrid, on és retinguda en aplicació de la Llei antiterrorista. Decidida a demostrar la seva innocència i reconfortada pel record d’un aspirant a novel·lista que ha conegut a través d’un xat, L’Alícia haurà de lluitar amb totes les seves forces per no defallir davant les vexacions i els maltractaments.
A Pell de cilici Josep Pastells dóna una dimensió poètica al dolor i el presenta com una via per a la superació personal, la lluita contra la dependència i la recerca de la identitat.

Ens trobarem el proper dia 22 de juny a les 9 del vespre a l’escola per comentar el llibre i comptarem amb la presència del seu autor.

Recordeu que a la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col•laboració de la biblioteca de Banyoles

Advertisements

7 thoughts on “Pell de cilici, Josep Pastells

  1. Estic llegint el llibre, tot i que el tema no m’atrau massa, enganxa força i passa bé.

    D’en Pastells fa poc he llegit “Temps de neguit”, que m’havia recomanat un company lector, el final et deixa amb un somriure d’orella a orella encara que no vulguis.
    I tinc a la llista de pendents amb ganes de començar, ”Vida i miracles d’Odell Kraus”. Fent el tafaner al seu bloc vaig veure que Kraus és el nom d’un gos que tenia la família. Molt maco, per cert.

    Mireu el seu bloc, està molt bé http://blocs.mesvilaweb.cat/giusepe

  2. Jo m’el vaig llegir d’una tirada,em va enganxar a no deixar-lo però a la vegada em provocà una adversio,una repulsio per tot el que i com explica ,potser ja buscada per l’autor,com quan veus una imatge d’aquestes que t’avisen que fereixen sensibilitats però que ningú pot deixar de mirar.M’ha quedat aquesta sensació extranya que no se dir si m’ha agradat o no però que m’ha obligat a no deixar-ne la lectura vfins acabar.

  3. Si Mansi, provoca una certa repulsió….. jo el tenia a la tauleta de nit i més d’una vegada me’l mirava i pensava….no, ara no em ve de gust llegir com torturen a una noia, o pitjor encara, com es tortura ella mateixa.

    Potser hauria d’haver fet com tu Mansi, un cop enganxada no deixar-ne la lectura fins acabar.

  4. També l’he llegit d’una tirada, i estic d’acord amb els vostres comentaris. A l’hora t’atreu i et crea sofriment la seva lectura. Crec que forma part de l’estil de l’autor, he llegit un parell de llibres més d’ell i també tenen aquest punt d’atracció-repulsió. Li haurem de preguntar a ell directament d’on surten aquestes bones-dolentes intencions.
    El llibre és un garbuix, força experimental, però està ben escrit i m’ha agradat. Ja he dit més d’un cop que no m’agraden els llibres massa cerebrals, aquells que tot passa dintre el cap de l’autor, com ara DISSABTE o BULBS. Se’m fan claustrofòbics. I aquest també n’és força. Però potser perquè veníem de llegir un llibre totalment visceral com GOMORRA, aquesta anàlisi freda de les emocions, els records i els condicionaments l’he trobat interessant.
    En aquest garbuix hi ha diferents intents, alguns d’aconseguits i d’altres, per a mi, no tant. Els fets, la història de l’atemptat, de terrorisme i tortures queda una mica difús, igual que el personatge d’en Koldo i fins i tot la història d’amor. En canvi està molt ben aconseguit el retrat psicològic i l’evolució emocional de la protagonista.

    I la pregunta que em queda, la dels bascos té més bon gust?

  5. Doncs jo acabo de llegir “Witxi”, d’en Pastells.

    La del cilici la vaig llegir fa més temps i no em va agradar tant.
    Com en Joan penso que potser la història és massa complicada, massa coses, m’hi sobra l’ETA. Trobo que es desaprofita el psicòpata que sembla descriure al principi quan el converteix en terrorista, no em lliga, però, és clar, si no… com fas que torturin la noia?
    El tema de l’Opus és repulsiu en si mateix, però sempre enganxa. No coincidim en l’idea de Déu, però tampoc en la de l’home/dona.

    “Witxi” és una mica més curtet, però també l’he llegit d’una tirada.
    Aquí no hi ha repulsió, però atracció i obsessió sí. Pel que sembla no és autor de mitges tintes. Hi he trobat una descripció molt acurada dels sentiments, instints i reflexions abans, durant i després d’una relació de parella passional, obssessiva i malaltissa. Personatges torturats, però aquí només mentalment. D’amor no n’hi he vist… de sexe sí.
    Per mi molt ben escrit, sobretot de la meitat cap al final.

    Crec que si l’autor parla com escriu, sense embuts, serà una sessió divertida. Intueixo que molt diferent a la de la Maria Mercè Roca , però igualment molt interessant.

  6. Jo he treballat amb en Josep Pastells al Diari de Girona, i encara recordo el dia que vaig fer un comentari a un cap de redacció sobre en Pastells, en aquells moments ell estava a Madrid, i vaig comentar que bon jan semblava i el cap de redacció em va dir espera a llegir el seu últim llibre, es referia a “Pell de cilici”. No l’he llegit fins ara, però com que tenia una assignatura pendent amb ell com a companya vaig anar a la presentació del seu últim llibre, “Vida i miracles de l’Odell Kraus”. També és un llibre que es llegeix d’una tirada. M’agrada perquè va al gra, m’agrada com escriu, m’agrada la barreja que fa de sexe i violència. Uf, però penso en ell i encara provoca més morbo perquè d’entrada no diries que algú com ell pot escriure així i alhora dius mmmm, m’agradaria coneixe’l una mica més… En els dos llibres que he llegit, “Pell de cilici” i “Vida i miracles de l’Odell Kraus” hi ha part de la vida del periodista, això m’ha fet recordar i pensar en alguns dels personatges dels seus llibres i traslladar-los a personatges que conec. En ambdos llibres em fa l’efecte que hi ha una part d’en Josep Pastells…

  7. Primer de tot us vull agraïr d’haver-me convidat al sopar-xerrada. Realment poder gaudir de teca i xerrar amb un escriptor és una experiència que encara no havia tastat.
    Moltes de gràcies a tothom

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s