Gomorra, Roberto Saviano

“La Camorra vol matar a aquest home”La camorra napolitana, el Sistema, és una organització empresarial amb ramificacions a tot el planeta, incloent-hi Catalunya i algunes ciutats espanyoles. S’ocupa de negocis molt diversos: de la indústria tèxtil al reciclatge de residus, passant per la droga o l’especulació urbanística. I passant també, naturalment, per uns crims que cada cop semblen més de cinema. De fet, es fa difícil distingir quanta riquesa prové directament de la sang i quanta de l’enginyeria financera. En aquest relat trepidant i revelador, que fa literatura de la bona sobre una sòlida base documental, Roberto Saviano reconstrueix la lògica del poder i l’expansió dels clans originaris de Nàpols. L’autor ha estat amenaçat de mort i viu amagat sota protecció policíaca.
 Ens trobarem el proper 25 de maig a les 9 del vespre per comentar aquest llibre.

Recordeu que a la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col•laboració de la biblioteca de Banyoles.

Advertisements

4 thoughts on “Gomorra, Roberto Saviano

  1. No tinc clar que sigui literatura de la bona com diu la promoció, potser millor una bona barreja de periodisme i literatura. Ara, el garbuix de temes, personatges, llocs, èpoques, és important. No sé si la dispersió és buscada o és que el llibre s’ha escrit a raig, tal com sortia, perquè la visceralitat i la ràbia de l’autor sí que hi queden molt palesos.
    Una mica d’ordre cronològic i geogràfic ajudaria a la comprensió, però potser perdria el to de clam proper i tan personal.

    Per mi una lectura satisfactòria, una aproximació interessant a un tema que no m’interessava gaire, tot i que segur que m’afecta, i ara ho tinc més clar que mai. No l’hauria llegit si no fos pel club de lectura. Un cop més, aquest és un dels seus valors.

    Conclusions: no n’hi ha un pam de net!
    (no seria el llibre per inspirar-nos optimisme en la societat i en els humans…)
    Males intencions!!

    És curiós, tot i la bestialitat inhumana que tenen, no m’atreviria a dir que els Sandokan, Di Lauro, Bardellino,… són pitjors persones que els executius de Goldman-Sachs, Lehman Bros., Bankia, CAM,…………………………
    Perquè aquells tenen un sentit tràgic de la vida, saben que l’èxit serà efímer, es pleguen al seu destí i donen la cara. En canvi, la cobdícia d’aquests és eterna, s’amaguen darrera les lleis i els polítics, i el seu final és seguir en l’èlit, com si res hagués passat.

    Anècdotes bones: la primera plana (és un descans saber que no ens mengem els xinesos morts als seus restaurants), Angelina Jolie, el procés d’ “investigació” sobre el millor tall de la droga, la relació inversa amb el cinema, els secrets de la no assistència médica als ferits de bala, com es solucionen els accidents laborals a la construcció…..

    Per mi, el millor és la part final del capítol “Cemento”, l’emoció i la ràbia que transmet m’ha arribat molt: “Jo sé”.

  2. “La grandeza se halla expuesta a la tempestad. Lo mismo repetirían los boss (….) Ser el centro de toda acción, el centro de todo poder. Usarlo todo como medio y a sí mismo como fin. Los que dicen que es amoral, que no puede haber vida sin ética, que la economía posee límite y reglas que hay que seguir, son solo los que no han conseguido mandar, los que han sido derrotados por el mercado. La ética es el límite del perdedor, la protección del derrotado, la justificación moral para aquellos que no han conseguido jugárselo todo y ganarlo todo. (…) Culpables todos ante el tribunal universal de la moral histórica y absueltos por el de la necesidad.” (Pág. 127)

    “El auténtico bien es cuando eliges hacerlo porque también puedes hacer el mal.” (Pág. 187)

    UFF!!!

  3. Encara no l’he acabat, faig un parèntesi, estava embafat de tanta violència i ràbia.
    Pels que hagiu llegit al menys la primera part, la dels tallers de costura semi-clandestins que hi han als pobles al voltant de Nàpols, he posat a la secció PER PENSAR del blog, un artícle que va sortir a LA VANGUARDIA el mes de febrer passat sobre un poble d’Andalusia amb tallers de moarroquineria que treballen per les gran marques d’articles de luxe. M’hi ha fet pensar.

  4. Josep, estic totalment d’acord amb tot el que has escrit, de la primera a la última paraula. Potser només discrepo en què sí que considero pitjors els mafiosos. La part final de “Cemento” justifica per sí mateixa la lectura de “Gomorra”. Ens veiem divendres!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s