Bones intencions, Maria Mercè Roca

   Feia més de set anys que l’autora no escrivia i quan s’hi ha posat ho ha fet en un to ben diferent dels dels seus últims libres. Com va dir ella mateixa, “Tenia ganes d’escriure una història d’un color ben diferent a les anteriors novel•les”, i va començar pel títol.

Bones intencions és la història de la Valèria, una farmacèutica de cinquanta anys que ha superat una malatia i que prepara amb il•lusió la festa d’aniversari del seu marit, creient que la seva vida està ordenada. Però no ho està, i quan ho veu clar, ha d’aprendre a tornar a ser ella mateixa, ha de superar-ho i tornar-se a posar en marxa per no enfonsar-se amb aquella vida que semblava perfecta. La seva amiga Farners l’anima perquè obri un negoci, i decideix reconstruir l’antiga casa familiar situada a Mieres per fer-ne un hotel rural. Per fer aquesta reconversió tindrà l’ajuda de persones que necessiten una segona oportunitat. Al llarg de la novel•la no sabem qui ajuda qui.

Bones intencions és una novel•la optimista que parla de segones oportunitats. És una novel•la que espero que aconsegueixi el que l’autora volia en començar-la: “Fer més feliç la gent”.

 Bibliografia

Ens trobarem el dia 13/04 a les 9 del vespre a l’escola per comentar-lo. COMPTAREM AMB LA PRESENCIA DE L’ESCRIPTORA . 

                                                US HI ESPEREM!!!!!!!!!!!!!

Advertisements

17 thoughts on “Bones intencions, Maria Mercè Roca

  1. Tot el que envolta l’història és molt proper i molt actual.
    Una infidelitat que acaba amb divorci, una dona maltractada, un exalcohòlic, un aturat depressiu , un avi gran amb una dona que el cuida, un fill una mica rebel però bon xicot…
    Tot junt , l’escriptora aconsegueix que sigui una lectura molt planera i fàcil de llegir.

    Trobem un home que confessa una infidelitat a la seva dona, capaç de parlar-ne i de demanar perdó, però que acaba en un divorci molt fàcil.
    Un sopar d’exalumnes en el moment just amb uns personatges buscats. Tots tres amb problemes molt seriosos que no porten cap maldecap. Tot al contrari, cada un troba el seu lloc.
    L’avi que torna al seu Mas, torna al seu hort i no li donen ni el disgust de tirar el mur a terra.
    La Doris que refà la seva vida al Mas i accepta la realitat amb el seu fill.
    L’amant, que també té un paper maco amb un final feliç.
    La Valèria que passa les pitjors nits cuidant un gat. Tira endavant un negoci complicat. És capaç de dormir a la mateixa habitació que la amant del seu ex-marit i al final troba un àngel que li ensenya les estrelles!!

    Un llibre ple de bones intencions 🙂

  2. Espero poder-hi ser el dia 13 d’Abril. Crec que m’agradarà poder conèixer la Maria Mercè Roca i passar una bona estona tots plegats.

    Hi ha una pregunta que em balla pel cap i que potser faré (però sense enrotllar-me tant):
    El sopar amb l’amiga on es gesta “l’embarcada” de la Valèria ho lliga tot (d’una manera força precipitada segons el meu punt de vista), d’allà en surt una segona oportunitat per a: una dona enganyada pel marit i separada, l’empresari fracassat, l’exalcohòlic, la dona maltractada, l’avi desarrelat, la immigrant sense papers, la casa rural abandonada… i, fins i tot, el marit infidel i la seva amant.
    Suposo que l’escriptora deu veure que està forçant la situació, però li és igual perquè té l’objectiu d’ajuntar tots aquests prototipus, donar-los una sortida i escampar l’optimisme per tot arreu.
    Em pregunto si això surt d’estar passant una bona època personal que es destil.la a la novel.la, o neix del propòsit de fer una novel.la que transmeti “bon rotllo” en temps foscos.

    Si la resposta s’apropa més a la segona, és des d’aquest punt de vista que s’ha de valorar. I personalment, agrairé les Bones Intencions a l’autora.
    M’ha deixat bones sensacions, una lectura agradable i amable (potser cap al final he quedat una mica embafat de tant de cotó de sucre….)

  3. A mi m’ha donat la sensació que és una novel·la que transmet “bon rotllo” en temps foscos.

    És molt fàcil de llegir i molt planera. Jo me la vaig llegir en el viatge en autocar a Bordeaux i no sé si això va influir perquè me la mirés amb bons ulls. Jo també opino que va ser una lectura agradable i amable, i més si estàs moltes hores dins un autocar!

    Però com diu en Josep i la Marta, potser hi ha alguns detalls i situacions massa forçats. Això de dormir amb l’amant de l’exmarit en la mateixa habitació…no sé… A mi també m’ha cridat l’atenció de preguntar-li a l’escriptora això que ha dit en Josep, l’objectiu d’escriure una novel·la tant optimista…

    Estaria bé que la resta de lectors del club vagin deixant les seves respostes al blog a veure si tots anem per allà mateix.

  4. Estic d’acord amb tots tres que és una novela agradable de llegir, que els temes que toquen són molt actuals i que potser embafa una mica tanta dolçor. Però jo parlaré de tres coses que he trobat interessants:
    Que passi a Girona, Mieres i Banyoles! Per cert comentavem amb una companya si aquesta casa existeix a Mieres o és inventada.
    Que utilitzi paraules tan nostres com “ansat” ,”emmerdar-se en un assumpte”
    I que recordi l’època de l’Institut. Per mi va ser una època plena de bones intencions, molt divertida i amb molta esperança en el futur. Llavors llegint aquesta novela he recordat aquell estat de felicitat de quan tenia18 anys i creia que tothom era bo.

  5. Jo també estic d’acord amb vosaltres que és una novel.la agradable de llegir i que transmet bones sensacions. A mí també m’ha fet pensar a l’època de l’institut que diu la Marga.
    També m’he fixat una mica amb els noms que ha triat pels personatges Reis per la seva filla …. i després quan surt en Gabriel Miracle jo ja m’he imaginat que amb aquest nom passaria alguna cosa positiva a partir de llavors.
    Ara l’està llegint la meva mare que també espero que ens acompanyi el dia 13.

  6. Són bones les intencions quant les intencions regiren el temps i el deixen cap amunt ?
    S’agraeix l’esforç de la Valeria, els seu fracàs com esposa. Si, deixeu.mo dir… Oh no es pot contemplar que l’infidelitat del seu home és part del seu enquistament…
    Com deia, una dona que se li trenca la cadena que fa temps no conserva en un bon manteniment… Surt d’una malaltia, i tant però la seva vida segueix…
    En tot cas, si que m’adono que la seva separació l’enforteix i llavors enceta la vida que avants li semblava que ja no li calia.
    Ajudar a vells companys, ajudar-se a si mateix. Confiar en els marginats per a no marginar-se… Obrir amb facilitat les portes d’un negoci en el temps difícils actuals, l’emprenedoria si ho fa possible, i com diu algú, el cotó tot ho poleix…
    Tanmateix l’àngel surt d’enmig de les estrelles, qui no ens diu que amb la velocitat de la llum, no se li rosteixen les ales i aterra al mas de Mieres amb bon aspecte, i amb pensaments endimoniats… Qui se’n refia de qui. Oh una rebolcada al costat d’un telescòpic no es projecta envers l’univers?
    Val, el divendres en parlem, i escoltem a Maria Mercè, segur ens donarà més pautes…

  7. Això s’anima!
    Ja estic esperant com la rebolcada te la fan a tu, Ramon… Sense telescopi, però amb tot l’univers femení caient-te al damunt.

    A veure si en Joan també hi posa cullerada i les acabem d’excitar (per enxerinar). Per aquí acasa ja es miren malament totes les orientals.

    Serà encara més interessant. La sessió de divendres promet!!

  8. Bones intencions, bon rotllo, una segona oportunitat (per tornar a ensopegar amb la mateixa pedra), “borrón y cuanta nueva” (com és en català?). També hi ha l’optimisme inherent a una renovació vital després de superar una malaltia complicada, i fins i tot alguna cosa de “El secret” amb la seva llei de l’atracció i altres rotllos tan de moda ara. No sé, ja l’Aldous Huxley feia novel•les a on tothom era bo, estan molt ben escrites però són una mica avorrides. Tot plegat et deixa un bon gust i és de agrair en aquests temps.

    Voldria incidir i comentar els interrogants que presenta el llibre. Sobretot dos:
    El primer misteri és el que es planteja la protagonista: el per què de la seva pèrdua de la libido que només un miracle pot despertar. Em fa gràcia que en desconegui la causa. És curiós que les dones, que quasi han assolit el comandament del nostre món, que ja tenen presència i decisió en moltes de les associacions que ens governen, com ara l’AMPA o el mateix Club de lectura, no coneguin ni comprenguin la seva pròpia sexualitat. No us ho heu plantejat mai? Ben segur que no és culpa seva, que tants anys de dictadura masclista els ha amagat aquesta saviesa. També cal dir que la sexualitat femenina és molt més complicada i rica que la tan primitiva i òbvia dels mascles.
    De tota manera, la mateixa novel.la ja dóna alguna pista sobre la resposta a aquest interrogant i no cal ser una llumenera per adonar-se que la causa neix del innat comportament femení de voler-ho controlar tot. Aquest comportament portat fins a l’extrem per la protagonista fa que no li sigui possible perdre el control, cosa que exigeix qualsevol relació sexual.

    L’altre misteri és més complicat i la novel.la no dóna gaires pistes. En petit comitè, amb altres lectors i lectores del Club, hem estat discutint llargament el tema. El seriós interrogant és el següent:
    De quin gust tria els preservatius la xina? De plàtan? Pastanaga? O carbassó? O potser més clàssics, de maduixa, llimona o menta? Caldrà tenir els resultats dels estudis endegats per una amable lectora per les diferents farmàcies de la comarca per poder arribar a una conclusió satisfactòria.
    I encara, un altre lector suspicaç, ens feia veure un altre gran enigma: com és el telescopi de l’àngel? Sembla segur que permet arribar al cel…

  9. Ho sento, però jo no arribo a fer-me preguntes tant profundes.
    Em conformaria a saber si sempre s’han de complicar tant les coses abans no t’enviïn un àngel com aquell.
    Mentre no arriba la resposta, em quedo amb les Bones Intencions i les bones estones passades llegint el llibre, sense donar-hi més voltes.

  10. Bones intencions…
    No em pensava que aquest llibre donés per a tant. Cada un de vosaltres dona el seu granet de sorra. Totes les opinions son respectables però quan toqueu el tema de la Valèria uff!!!

    Una dona entregada a la seva família i al treball…semblava que tot anava bé fins una malaltia li trastorna el seu mon, però sen surt i a ella la seva vida li sembla bé. Però quan s’assabenta del engany del seu home tot se’n sorra. Ella es culpa?? Això li don a entendre el seu home ja que des de la malaltia no té ganes de relacions sexuals i com no el pobre home busca el que no té. Dons perquè no pensar que ell no ha fet el possible per que ella torni a sentir aquest pessigolleig. Es més fàcil buscar que lluitar. Pobre home quines poques armes que tenia.
    També voldria dir el paper de l’amiga de la Valèria es important a la fi es ella qui proposa el personal.
    A on no em sembla correcte es a on comparteix habitació amb l’amant, jo la hagués enviat al graner …faltaria més.
    Apareix un àngel i la dona es desploma… carai …de ben segur que va veure moltes estrelles i no seran les ultimes perquè ara s’adona que s’ha d’aprofitar la vida i si s’ha de començar així dons que millor.
    Amb qui he disfrutat mes ha sigut amb l’avi..autentic personatje.

    CARMEN.

  11. El debat es posa interessant.

    Joan, si us plau, quan parlis de dones no generalitzis. Això que les dones “no coneguin ni comprenguin la seva pròpia sexualitat”, d’on ho has tret? Noi, has estat amb poques dones, almenys no deus haver estat amb les autèntiques “amantis”.

    Carmen, a mi també m’ha agradat molt el personatge de l’avi i la relació que té amb el nét.

    Josep, no tot l’univers femení li caurà a sobre a en Ramon…només una part!

  12. La meva pregunta és fins quan l´home de la Valèria trobarà el genoll de “la xina” irresistible? Això té futur ?, no és massa jove per a ell? en fi, suposo que els homes les prefereixen de vint i no de quaranta… i no donen tantes voltes a les coses….

  13. Bé, el genoll crec que deu seu aquell no sé què que pots trobar a una persona i que segurament no li veu ningú més, la Valeria li veu ben normal el genoll a la noia……
    I la noia? Què hi veu en l’home? Alguna cosa deuen tenir ….. segur que l’edat no deu ser cap entrebanc si hi ha un no sé què entre dues persones, sigui el genoll, sigui el colze…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s