Paraules d’Opòton el vell, d’Avel.lí Artís-Gener

Novel·la d’Avel·lí Artís-Gener, elaborada a Mèxic, que requerí un enorme treball de documentació històrica i antropològica i que ha estat considerada per la crítica la seva obra mestra pel seu artifici lingüístic i estructural. És una subversió de la crònica de la conquesta d’Amèrica perquè narra la “descoberta” a la inversa, és a dir, són els asteques els que per motius religiosos, l’any 1489, arriben a Galícia. Ara bé, no es tracta només d’una excel·lent paròdia temàtica i estilística de les cròniques, sinó que construeix de manera enginyosa un text humorístic i irònic que li serveix per parlar de la situació catalana a través del poble mexicà. Se serveix de dos nivells narratius molt ben interrelacionats per donar versemblança al relat i deixar marge a la ironia. El primer és el narrador editor que es presenta com l’encarregat de traduir al català el text escrit en nàhuatl i que demana al lector occidental, que llegirà aquesta adaptació, la seva complicitat. En el segon nivell cedeix la paraula a Opòton, un vell asteca terrissaire, que fou testimoni de la descoberta de la Península Ibèrica, i que ja de vell decideix escriure aquests fets basant-se en el record. Per tal de fer-lo creïble, el text està ple de repeticions, arcaismes, elisions i dubtes que l’editor intenta clarificar amb notes a peu de pàgina o amb l’ús de parèntesis; tanmateix, a mesura que avança el relat, la qualitat de la prosa millora i el narrador es mostra més atent a l’etimologia i la retòrica. Aquesta preocupació per la llengua no és gratuïta, es basa en la teoria que el llenguatge limita el nostre món i alhora és el que ens permet conèixer-lo. L’autor, a través d’aquesta construcció lingüística, ens vol oferir l’altra cara de la història i ho fa a través del canvi de punt de vista narratiu: intenta explicar la vida i costums gallecs des del prisma de la cultura asteca, la qual cosa els mostra ridículs i absurds. D’aquesta manera, amb una bona dosi d’ironia i sarcasme, relativitza les veritats absolutes i condemna la imposició d’uns pobles sobre els altres.

ULL!!! nova data Divendres 9 de Març a les 9 del vespre comentarem aquest llibre a l’escola.

Recordeu que a la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col•laboració de la biblioteca de Banyoles

                                         US HI ESPEREM !!!!!!!!!!!!!!!!

Advertisements

7 thoughts on “Paraules d’Opòton el vell, d’Avel.lí Artís-Gener

  1. Fa dies que em vull reenganxar al club de lectura, però com més llegeixo el llibre més penso que no l’acabaré. Pensava que a mesura que anés avançant hi trobaria quelcom d’especial que em fes seguir, ni que fos per lo tossuda que soc, però no és així de moment.
    Ho intento uns dies més, però em sembla que esperaré al proper 🙂

    Marta J.

  2. Aquets Vell Opòton, em fa retornar a les lectures treballades del nostre País. Parlaria d’en Verdaguer o més actual d’en Pla. Brindant-nos un llenguatge tan ric, que avui ja no el trobem. Doncs us dic que m’agrada.
    Paraules com: Capir-la, Falaguera, Grossària o una que repeteix sovint i em sembla meravellosa … Jatsia
    Em fan aturar i recular en la frase per trobar-li el mot més entenedor.
    Frases d’un contingut clar i concís, que no deixen cap dubta. ( Van sentir que els envaïen les terres i això sí que és, tothora, cosa lletja, car ningú no té dret a trepitjar aquella terra on no et volen i si la trepitges i ella s’hi torna tu t’hi tornes també i és cançó de mai acabar. ) pag. 124
    Les detallades descripcions de les naus, el repartiment dels homes i el seu lloc i feina que ocupen.
    La senzillesa o humilitat com ens explica els escrits, tan de cops ens demana disculpes per si no és del tot entenedor.
    Vaja, que en Tisner ens dona amb aquet llibre una bona classe de lectura.
    A qui li costi d’avançar que no mormolegi doncs amb temps hi sabrà les espurnes engrescadores.

  3. El llibre d’en Tísner no és gens fàcil i entenc als que els hi està costant la lectura. A mi personalment m’agrada. Estic d’acord amb el que diu en Ramon sobre la riquesa del llenguatge. Precisament aquesta riquesa del llenguatge és la que a mi personalment m’ha fet anar més lenta en la lectura d’aquest llibre que en la d’altres però alhora m’ha motivat precisament perquè estic aprenent molt i com en Ramon també m’apunto paraules i/o frases que trobo molt interessants.

    M’ha costat endinsar-me en la història però un cop ho he fet el llibre m’ha anat enganxant. Encara no l’he acabat, espero poder-ho fer aquests dies. El punt de vista d’Opòton el vell és humil però molt enriquidor. A veure si l’acabo i us dono una opinió més detallada.

    Us deixo un enllaç on podeu trobar un article de Vladimir Nabokov sobre els bons lectors i els bon escriptors.

    http://www.grafein.org/navokov.htm

  4. Doncs sí que ha estat feixuc fer els deures aquesta vegada. El llibre té el seu ritme de lectura com diu la Rocio i cal seguir-lo si es vol gaudir d’ell. A mi m’ha fet pensar en el meu tiu Pepet, que explicava unes històries fascinants, això era abans de la tele, que el tiu Pepet era un germà de la meva iaia. Li demanàvem que expliqués aquella història de… o aquella altra de….No importava que ens les sabéssim de memòria, les explicava tan bé que tots esperàvem que arribés al fragment aquell que feia aquelles mueques que ens feien morir de riure o aquell fragment que estrafeia la veu per semblar un senyor important o… però això era abans de la tele quan tot tenia un altre ritme.
    Jo sí que l’he acabat el llibre, és un final de rosari de l’aurora. I m’ha agradat el llibre, més quan m’he acompassat al seu ritme i cada dia només llegia un parell o màxim tres capítols. Semblava que era un més de la colla de technoques de visita al Vell Aztlan.
    Malgrat tot, no crec que sigui un llibre rodó, queda una mica deslligat.
    Segons com és una epopeia, com la Ilíada o l’Odissea. Segons com és un intel•ligent agraïment d’en Tísner cap a la terra que el va acollir en el seu exili de després de la guerra. Jo, al principi me’l llegia així i pensava – que intel•ligent i savi és en Tísner! De quina manera més elegant agraeix a Mèxic la seva acollida!. Però cap al final de la lectura m’he adonat del gran paral•lelisme que té el llibre amb el de la seva autobiografia, i les cuites de l’Opòton són semblants a les d’en Tísner soldat a la batalla de l’Ebre. I vaig començar a veure a l’Opòton com l’alter ego d’en Tísner.
    En fi, guardem alguna cosa pel divendres que ve, i animeu-vos a llegir que riureu amb les sususes i els galegos naturales i en tantomontamontatanto.

  5. Encara no he acabat el llibre. Em costa bastant entendre tot i que faig l’esforç. Suposo que no estic acustumada a aquest tipus de lectura. Segurament entendré mes escoltant-vos a vosaltres.
    He quedat bloquejada amb tant de noms rarets.
    Si es cert que té un contingut de paraules extraordinàries.

    Carmen.

  6. Jo tampoc l’he acabat i em costa també entendre’l , haig d’estar concentrada i fer un gran esforç, no estic acostumada a llegir aquesta mena de lectura. També trobo el vocabulari interessant .
    He buscat informació sobre la interessant història de l’origen de la paraula náuhtl us deixo la pàgina : http://etimologias.dechile.net/?nahuatl , náuhtl vol dir llengua suau o dolça …. ves per on …..

    I una altra pàgina diu :
    El Náhuatl es un idioma Uto-Azteca que hablan aproximadamente 1.5 millones de pueblos Nahua en México Central. De hecho es un grumo de idiomas y dialectos relaciones que se hablan en comunidades dispersas especialmente en las áreas rurales.

    També us deixo una mica de vocabulari del náuhtl :

    Las siguientes palabras en náhuatl son las más básicas y las primeras que se aprenden en un curso normal de náhuatl clásico. Esta selección de palabras en náhuatl está ordenada según el órden de las lecciones del curso y del mismo modo en que está puesto el diccionario náhuatl – español.

    Sustantivos

    I. Personas
    okichtli: hombre, varón
    siuatl: mujer
    tlakatl: persona
    tlakah: gente
    piltsintli: bebé
    konetl: niño
    telpochtli: muchacho, joven
    ichpochtli: muchacha, jovencita, señorita
    koli: anciano, abuelo
    iknotl: huérfano ilamatl: ancianca, abuela
    temachtiani: profesor, maestro
    temachtili: alumno, aprendiz
    tlajtoani: gobernante
    tlamatini: sabio, erudito (persona)
    pochtekatl: comerciante
    ikniuhtli: amigo
    tenamiktli: esposo
    siuatl: esposa
    tekuiloni: hombre homosexual

    a) Familia (cenyeliztli)
    nantli: madre, mamá
    tajtli: padre, papá
    ikniujtli: hermano
    xokoyotl: hermano menor
    hermana
    kone: hijo

    ne notoka Marta Padrès (em dic en náuhtl) !!!!!!

  7. Acabo de rellegir l’Opoton, ni recordo quan el vaig llegir per primera vegada (per això me’n guardaré prou de dir-li “vell”). M’ha tornat a agradar aquest pesat simpàtic i ingenu.
    Vaig anar a mítings i conferències d’en Tísner, i el vaig escoltar en programes de ràdio, vaig llegir les seves memòries,… Tenia molt d’Opoton (i no al contrari), es podia fer pesat amb les seves històries, que sovint repetia, però sempre era divertit i vital. La diferència és que ell parlava del seu viatge a l’Astlan.
    També vaig conèixer al tiu Pepet, treballant els estius a Can Constans, i sí que hi tenia una retirada.

    Té un plantejament molt original.´
    Si li dónes temps enganxa i té un català molt pur, però sense ser massa culte, molt planer, sempre la paraula justa.
    I és divertit …. fins que es fa feixuc, jo diria que per manca d’un desenllaç clar. Quan es posen com a destí la terra basca, em deixa d’interessar força. Jo crec que, ja posats, li hagués quedat millor presentar-se al centre de les Espanhas a saludar en Tantomontamontatanto.

    La meva frase preferida:
    “Ens han ensenyat a disimular la naturalesa i, temps a venir, quan un voldrà pessigar un mugró a la seva dona, que és cosa lícita i honesta, ell i ella se n’hauran d’anar a fer-ho d’amagat. Puix ara tot ho tornen pecaminós i es veu que la feina dels déus d’ara és la de vigilar-nos, jo dic que potser perquè deuen desconfiar de nosaltres.”

    Ens veiem divendres (els que no l’han apreciat també!!!)

    Josep

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s