Llista lector invisible

Us deixem la llista de llibres del lector invisible que varem fer ahir :

-“Fent ganyotes a la mort” , Anna Vila Llansó (que encara ha de sortir publicat)

-“Un adúltero americano”,  Jed Mercurio

-“Yume”,   J.N Santaeulàlia

-“La casa de la mesquita” , Kader Abdolah

-“HHhH” , Laurent Binet

-“El monje y el filósofo” , Jean Fraçois Revel

-“Crónica de una muerte anunciada”, Gabriel García Márquez

-“Una educación libertina” , Jean -Baptiste del Amo

-“Los ojos marillos de los cocodrilos ” , hi va haver la versió castellana i la catalana “Els ulls grocs dels cocodrils” , Katherine Pancol

-“Cuentos de Eva Luna” , Isabel Allende

-“Ves on et porti el cor” , Susana Tamaro

-“La Delicadesa ” , David Foenkinos va sortir 2 vegades

-“Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants” , Mathias Enard

-“L’estiu sense homes” ,  Siri Hustvedt  també va sortir 2 vegades

-“La nevada del cucut”, Blanca Busquets

-“Un viñedo en la Toscana”, Ferenc Mate

Ens trobarem el dia 27 de gener a les 9 del vespre per comentar-los.

BONA LECTURA !!!!!

Anuncis

25 thoughts on “Llista lector invisible

  1. Jo estic molt contenta per la persona que m’ha fet aquest llibre, he estat afortunada . Em sembla que ja ser qui ha estat qui m’ho ha fet per una pista que va posar en el bloc . I també per la carta que m’ha escrit l’escriptora ,l’Anna Vila on diu “perquè un lector invisible m’ho ha demanat” . Per tant és un home. Com que d’homes n’hi ha pocs al club ho tinc més fàcil.
    Preguntes : quin dia serà la presentació del llibre ??? Lloc???? Ja estic impacient per rebre el llibre .

  2. Jo també estic molt content del llibre.Penso que l’han ben encertat.No tinc cap pista però l’intuicio em diu que hi ha ha més d’una persona al club que sabia el llibre que em tocaria.si l’erro no passa res,al final tot es sap.
    Per altra banda la meva recomanacio penso que no va agradar gaire per la cara que hi va posar,veurem que en diu un cop llegit.

  3. Estic contenta que el llibre que vaig fer a la meva lectora invisible no l’ha llegit i quan va obrir el paquet alguns / es vareu dir que maco. Veure’m si la lectora li agrada després de llegir-lo.
    De fet em va tocar la mateixa persona que li vaig fer l’any passat .

  4. Ai que em sembla que sé qui me’l va fer a mi. El primer pensament va ser per la Mireia però amb aquesta pista crec que va ser la persona que estava asseguda al seu cantó.I si l’erro no passa res, com diu en Mansi.
    Una abraçada molt forta!
    Marga

  5. Ramon: la pista que et vaig deixar està dedicada a tu perquè té a veure amb l’escola. És una pista sobre el que em relaciona a mi amb l’escola, de fet més que “el que” es tracta de “el qui em relaciona amb l’escola”, (que per cert és un “qui” molt i molt guapo!!)
    Aprofito per dir-te que vaig llegir “Un viñedo en la Toscana” aquest estiu i em va deixar molt bon gust de boca. És tracta d’una història autobiogràfica sobre la construcció d’un somni.

    Ostres!! ara estava a punt de posar una nota a la persona que m’ha regalat el llibre!! amb el nom del libre que m’ha regalat!!! uff!!

  6. Gràcies per la recomanació, però no tinc cap intuïció de qui ets. Vaig començar el llibre a l’ arribar a casa i les sensacions són bones. Estic pensant en buscar el llibre de la pàgina 11, l’has llegit?
    La meva recomanació sembla que també va caure bé. Perfecte!!!
    Bona lectura a tots.

  7. Jo no tinc ni idea de qui me’l va fer a mi, però l’ha ben encertada! Diria, però, que ha estat un home. No sé per què, per l’escrit que m’hi va deixar, suposo. De fet, no tinc altra pista que aquesta, ja que no vaig poder venir i, per tant, no puc tenir cap altra mena de sensació al respecte. Avui penso que acabaré el que tinc entre mans (l’últim d’en Houellebeq) i podré començar-lo.

    Per cert: jo el vaig regalar a una de les persones que ja ha penjat el seu comentari i, em sap greu dir-ho, va una mica, només una mica, desencaminada.

    Montse

  8. Bona nit a tots.
    No tinc cap pista de qui me l’he fet, però estic segura que m’agradarà molt. El vaig començar només d’arribar a casa i enganxa.
    Ens ho passarem molt bé
    1peto i bon nadal a tots
    Bona lectura.

  9. Em disculpo a la persona que em va tocar regalar el llibre. Tots els regals són, una mica, autoregals. Vaig comprar un llibre que em va semblar adequat i interessant per a la persona que em va tocar, però sobretot perquè em va picar la curiositat el contingut que anunciava la contraportada. Vaig voler fer bé els deures i el vaig començar a llegir. Encara no l’he acabat, m’anava decepcionant de pàgina en pàgina. Vaig haver d’improvisar una alternativa a correcuita. Ni tan sols hi vaig poder posar una dedicatòria tan bonica com la que m’he trobat al meu. El meu, que avui he començat i que encara no us en puc dir res. El, la, dria jo, que me l’ha regalat hi ha posat molta il.lusió de que m’agradi. Et prometo que me’l llegiré amb la mateixa il.lusió.

  10. Uf! Quin garbuix, amb aquestes pistes no en capto ni una!
    El primer llibre de la pàgina 11 el vaig llegir fa temps, un estiu, a les platges de Calella. Recordo la seva sensualitat, i que em va agradar. Te’l podria deixar si vols. El segon, l’he provat vàries vegades i mai l’he acabat, no te’l deixaria ni que me’l demanessis. El tercer no el conec.
    Però ara ja deus haver acabat “La delicadesa”. Què tal?

    Pel que fa a mi, hi estic treballant amb interès i determinació, porto 250 pàgines. De moment no puc comentar gaire res més.
    Diria a en Mansi que, de vegades, una cara no ho diu tot. Hi ha gent que, simplement, és freda i inexpressiva.

  11. De nit, quan m’adormo veig els ulls grocs dels cocodrils.
    Ara seriosament, el llibre m’està agradant , tot i que em queda molt per llegir.
    Agraeixo la tria al meu lector/lectora invisible (no tant per a mi, perquè ho he tingut força clar des del primer dia).

    Pel que fa a la meva recomanació, satisfeta tot i que hem hagut de recòrrer al pla B. La primera pensada sempre és la bona…

  12. -”Una educación libertina” , Jean -Baptiste del Amo
    Intentaré escollir bé les paraules per dir el que vull dir en aquest espai reduit.

    De vegades he comentat que admiro molt la capacitat dels bons escriptors de transmetre sensacions (la pell freda), o ambients (la carretera). Molt millor si ho fan, no amb les paraules, sinó amb els silencis i amb l’atmosfera que creen (és difícil d’explicar perquè és una qüestió de percepcions).
    Del Amo demostra ser un bon escriptor, però li trobo dos peròs:
    -les descripcions són tan llargues i acurades, i n’hi ha tantes que, a estones m’han fet força pesada la narració
    -segon i més important: ell mateix diu que el que vol transmetre amb aquest llibre és: repugnància (misèria, brutícia, podridura,…) I a fe que, en molts fragments, ho aconsegueix. Però, és clar, no sempre et ve de gust llegir això. També diu que aspira a que no oblidis fàcilment els seus llibres: ho aconsegueix!
    El Marquès de Sade ronda amagat en la novel.la, el mateix autor ho diu. En vaig llegir un parell de llibres quan estudiava, estaven de moda llavors. Hi buscàvem erotisme suposo, i en això eren molt decebedors, en canvi sí que transmetien una filosofia i un pensament, cosa que aquí es troba a faltar.
    L’educació llibertina, segons la terminologia de l’època, consisteix a fer que algú perdi tota moral i estigui disposat a tot per aconseguir els seus objectius, com el protagonista que surt de la miseria per arribar al cim de l’escala social sense que quasi res l’aturi (potser només la seva mala conciència, i això voldria dir que ha estat un mal alumne).

    Per si encara l’amic/amiga invisible (no ho tinc gens clar) es pregunta: però… t’ha gradat o no?
    No massa, la veritat. M’ha costat, pel que explica i per com si recrea.
    Però no he tingut la sensació de perdre el temps, ha estat una experiència. Hem complert l’objectiu del joc: acostar-se a llibres que potser mai t’hauries ni mirat, obrir (o tancar) noves possiblitats.
    Gràcies!!

    • Jo crec que tot va ser una broma.
      El llibre era l’escrit de presentació que ens vas llegir el dia de la trobada per repartir els llibres…..

  13. M’havien avisat que et costaria saber esperar.No se si la paciència i la calma son virtuds en la persona però ajuden molt en els imprevistos de la vida.
    Marta,potser es el llibre en el que abans de llegir-l’ho més hi has pensat?

  14. Estimada lectora invisible d’ulls grocs de cocodril, sí, el teu pla A va ser devorat massa de pressa pels ullals del rèptil lector i es va quedar amb un budell buit, i bé, el pla B va satisfer “afartament” la fam lectora. Gràcies.

  15. Ai amic o amiga invisible si que em coneixes no….. quina intriga …. tot plegat . Si que hi vaig pensar els primers dies però com que tinc altres llibres entre mans doncs ara no hi penso tant.

  16. M’està agradant molt “HHhH”,l’ha ben encertat la meva amiga lectora invisible.L’he gairebé acabat en dues tirades i m’he guardat el capitol final per no acabar tant ràpid.A més m’ha ajudat a rependre “Vida i destí” que tenia molt aturat des de la pag.1000.Curiiós però s’han complementat perfectament i l’un m’ajuda i m’impulsa a avançar en l’altra.

    També m’ha passat que sense cap pista sempre que agafo el llibre em ve al cap el nom de qui penso que ha fet la recomanacio.Per tant potser em ben equivoco però diria que es una amiga i el nom comença per M?

    • Amic Mansi:
      Celebro que t’agradi, m’en van parlar molt bé, no l’he llegit.
      En el tema de que sigui dona vas bé, però això era pura estadística.
      En el tema de la M no et diré que no, però has pensat en la quantitat de noies que ens diguem Maria ………..??

  17. Mansi, celebro que t´agradi .Si et dic la veritat no les tenia totes.. així que….em vaig llegir un quants capitols i fins i tot a mi em va enganxar, ja me´l deixaràs.Per cert el llibre que t´havia comprat ( abans el meu conseller/a em fes desdir) era “El Mestre de Keops” d´Albert Salvadó , parla del faraó i l´arquitecte que va construir la piràmide més gran del món….
    creus que l´hauría encertat?
    Que et fa pensar que sóc una dona????

  18. -CUENTOS DE EVA LUNA- Isabel Allende
    El meu llibre és un llibre de contes, contes de dones (la majoria). No un llibre ” de dones ” com diria en Joan. S´hi expliquen històries de persones valentes , històries crues i tendres alhora, algunes amb un punt d´erotisme, no sé, una barreija estranya …que fa que et sorprenguis a cada conte esperant per on sortirà la cosa.
    La veritat és que solo descartar d´entrada els llibres de contes, no sé perquè, no m´atrauen … però m´ha agradat llegir-lo, ha sigut una bona lectura.
    Gràcies.
    D´ Allende he llegit ” La casa de los espiritus” i tenen un punt de semblança tendresa/ cruesa…
    Ahhh!!!!!! TINC UNA INTUICIÓ, bé, dues intuicions …..
    la primera: ” Dale R……, dale R……, dale mas fuerte que serás el campeón”
    la segona : ho deixo no n´estic segura…. hauré d´anar al metge…???
    Fins aviat.
    Marissa

  19. Hola Josep. Com tu em dius a la carta em tingut sort.
    El llibre ha complert les dues condicions que et proposaves, no l’havia llegit i m’ha deixat bones sensacions.
    Es diferent, els capítols són curts, amb comentaris complementaris i sense ni adonar-te ja posa FI.
    Es una història d’amors, alegries, tristeses, sorpreses… amb una barreja d’ironia.
    Gràcies, i fins la propera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s