“Natura quasi morta” Carme Riera

Natura quasi morta és una novel·la d’intriga, astuta i brillant, que ens atrapa des de la primera pàgina.

 21 de novembre del 2008: la desaparició d’un alumne romanès de la Universitat Autònoma de Barcelona en plena vaga anti-Bolonya tan sols és la primera alarma que alguna cosa estranya passa al campus. De la nit al dia, Constantinu Iliescu s’ha literalment volatilitzat.

Mossos d’Esquadra, professors i estudiants coordinaran esforços per trobar un rastre fiable. Però aviat una nova desaparició desencadena un terrible malson. Com en un joc macabre, les víctimes i els sospitosos es multipliquen, posant a prova la traça dels implicats. Res és el que sembla.

Natura quasi morta és una novel·la d’intriga, astuta i brillant, que ens atrapa des de la primera pàgina. Amb uns personatges propers i actuals, uns crims sofisticats i uns escenaris quotidians, que l’autora coneix de primera mà, Carme Riera sap com mantenir el suspens amb les dosis justes d’ironia i realitat.

Divendres 25 de novembre a les 9 del vespre comentarem aquest llibre a l’escola.

Recordeu que a la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col•laboració de la biblioteca de Banyoles

                                         US HI ESPEREM !!!!!!

Anuncis

5 thoughts on ““Natura quasi morta” Carme Riera

  1. Una bona sorpresa, agradable.
    Es llegeix bé, i ràpid, perquè enganxa força. Hi he passat una estona divertida.
    Potser no té aquell punt de la sorpresa final de moltes novel.les negres, perquè veus a venir el final (no tan aviat com et penses…), però això no fa malbé el conjunt.

    Diria que retrata força bé l’ambient, els personatges i la vida universitària. Es nota que l’escriptora és professora.

    Si no ho heu fet, val la pena buscar per internet els quadres de Flegel.

    Josep

    • Oblidava una altra cosa que m’ha agradat:
      La idea d’acarar la bellesa i la juventut (la frescor) amb la lletjor i allò més sinistre, per fer evident que tot plegat forma part de la vida.

      Josep

  2. M’esperava més de la Carme Riera. Tenia curiositat de com seria una novela d’intriga de l’autora del poètic “Te deix amor la mar com a penyora” del qual en tinc un bon record.
    Sí que es llegeix bé i ràpid, però és una mica insubstancial i trivial. Retrata un cos de policia puèril (en algun passatge del llibre on fan una reunió com les d’en Wallander, ells mateixos ho reconeixen).
    En Jaume Vila ens parlava de les intencions amagades dels autors, no sé si l’autora havia estat “víctima” d’algun professor/a com en Bellpuig i es venja assassinant-lo en aquest llibre.
    L’acció està explicada per un narrador que ho sap tot i, a vegades, ens explica com de passada i a destemps fets importants. Això i la manca de diàlegs vius fan que el llibre tingui el títol que té.
    Els policies dels autors de novela negra “mediterranis” com en Montalbano, en Brunetti o en Kostar Jaritos no estan tan de punyetes i reunions nòrdiques, van a la seva, no creuen en el sistema i són més vius que la pólvora.

  3. Joan tens raó: les reunions tipus Wallander no encaixen amb el nostre ambient i manera de fer, però potser les va introduir el conseller Saura…

    Potser sí la Carme Riera va tenir un professor que la vetllava, però crec que aquest perfil d’estudiant del maig 68 que es converteix en professor dèspota i aprofitat, o professora desencantada, descol.locada… és més recent, crec que parlaria més de la seva generació. A la universitat n’hi ha molts d’aquests, i, encara que només sigui per edat, dominen els departaments.
    La promiscuïtat, la dificultat de tenir localitzada la gent, la manca de dedicació als estudis són altres segells de la universitat actual.
    Per això deia que és un bon retrat.

    L’especialista en novel.la negra ets tu, estic d’acord que en aquest aspecte li falta força, però m’ha divertit. Un aprovat li podem posar, no?

  4. Aquest que dius, devia fer un viatge tot pagat a Suècia per estudiar in situ com funcionava la poli allà.

    No cal anar molt lluny per trobar una novel.la negra ben reeixida escrita per un autor “romàntic” o “poètic”. La vam llegir el curs passat, em refereixo a BULBS de J.N. Santaeulaiia. Les esperances que tenia anaven per aquí. Tot i que també té ULLS D’AIGUA que….

    Sí, un aprovat sí. I tens raó en lo del retrat de l’universitat actual que encara no conec. Hi ha una altra sensació en el llibre, l’hem comentat amb una lectora del club: és nota com una mena de desencís per part de l’autora-catedràtica, de l’universitat, del país i una mica de tot. La vice-rectora que no està a l’alçada de les circumstàncies, els dies de festa que s’enganxen fins no quedar dies lectius, no es fa res i a tothom li va bé, relacions profesionals marcades per l’enveja, un país de fireta amb una policia de fireta i un futur encarnat en uns estudiants ben desorientats i desmotivats. És aquest el signe del nostre temps? És el desencís que, poc o molt, compartim tots plegats?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s