Sortida a Sant Aniol amb el club de lectura

COMENTARI DEL LLIBRE “LA PUNYALADA” DE MARIÀ VAYREDA 

EXCURSIÓ A SANT ANIOL D’AGUJA (on passen alguns dels episodis de la novel·la),

AMB LA PARTICIPACIÓ DEL PROFESSOR DE LITERATURA DEL I.E.S. PERE ALSIUS, JAUME VILA

i la COL·LABORACIÓ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES.

 

No obiràvem el grandiós panorama que s’estenia a nos peus. Ni estàvem asseguts en un canapé de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra. Sinó que caminàvem atrets per l’encanteri del so de l’aigua. El cant rialler de la riera i els ocells ens “emputjava” (Coral, filla meva, creus que és prou bonic aquest castellanisme com per a usar-lo?) cap al cor de l’Alta Garrotxa. És aquest cant semblant al de les sirenes de l’Odissea? O al del flautista de Hamelin? Serà que sí, perquè eren els més petits els que acceleraven el pas i ens estiraven amunt, seguint el camí entre crenys i gorgues, entre cingles i avençs. I que divertides les passeres de la riera, ai, ai, ai que juganera!

 Sant Aniol no és sols una petita ermita, ni un refugi mig derruït, ni una font d’aigua clara, ni un clot amagat entre cingles de pedra i alzines; ni tan sols un escenari de La Punyalada. Sant Aniol és un mite, un lloc sagrat per als excursionistes i amants de la Garrotxa més salvatge.

 La diada va ser una festa. Tot hi va acompanyar:

 Una cinquantena de persones amb prou delit per deixar la comoditat del menjador de l’escola i empolainar-se amb tots els complements del coronel Tapioca o Quechua (ara no recordo ben bé com es deia) disposats a caminar un parell d’hores llargues.

 I una matinada que es presentava hermosa com cap altra, el blau de cel s’estenia com un vel puríssim per damunt de les cingleres, i el sol, amb sos raigs daurats, acabalava els tons briosos d’una vegetació frondosa, frescament regada per les pluges primaverals, que havien abundosament abeurat fins a les arrels més fondes dels arbres centenaris.

 El guiatge del Centre Excursionista de Banyoles personificat en en Quim Oliver, en Xari, una de les persones més enamorades i que més coneix aquesta zona. Suposo que tothom va sentir amb quina emoció ens transmetia el seu amor llegint fragments del llibre (jo sé que no li calia llegir-los, se’ls coneix de memòria).

 I què dir del moment més màgic, la celebració de la litúrgia del club de lectura dins la penombra de l’ermita, travessada per un solitari raig de sol que s’escolava justament per il·luminar el llibre (sagrat?) que sostenia en Jaume Vila i del qual en sortien reflexos de llum i de so. Embadalits, respectuosament callats, no ens podíem creure que en Jaume Vila no en fos l’autor de La Punyalada.- No pot ser! Si es coneix cada fragment, cada diàleg, descripció, metàfora, totes les intencions amagades del text, cada mot, com si els hagués escrit ell, com si fossin fills seus. I, mare meva! Quin daltabaix quan investigant entre tots vam descobrir que, en el fons, en el fons, l’Albert, el protagonista, no s’estimava la Coralí. Quin desencís!

 En Joan Coll i la Dolors Hugas, del C.E.B., tindran el seu caràcter, les seves coses. Vaja, com tothom. Però no es pot negar que són uns excel·lents cuiners. No és gens fàcil fer un arròs a la cassola per a cinquanta persones afamades amb un fogonet de càmping i en unes condicions tan precàries. L’arròs estava al seu punt i era exquisit.

 El moment de la tornada de Sant Aniol per a mi sempre té un punt de tristesa. Inconscientment busco mil i una excuses per ajornar-lo. Aquesta vegada, amb l’excusa de recollir-ho tot i d’omplir la cantimplora d’aigua de la font (com ho vas dir Clara? –No té gust, però és molt bona!) vaig aconseguir ser dels últims. Carregada la motxilla a l’esquena, vaig girar el cap. Vaig girar el cap…i sentí una punxada al cor.

Sort que de tornada també ens acompanyava el cant de la riera, potser sí una miqueta melancòlic ara. Com una tarda de diumenge. I a casa, cansats, i amb la mainada prematurament i feliçment adormida, no podem deixar de somriure i agrair aquest dia tan especial.

                                                                 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

2 thoughts on “Sortida a Sant Aniol amb el club de lectura

  1. Felicitats per l’escrit de Sant Aniol, és molt emotiu; abans de llegir-lo em sabia molt greu no haver pogut venir, però ara veient les fotos i llegint el relat de l’excursió encara em sento pitjor!! Per sort el 28 d’octubre m’espera un altre Club de lectura, no serà el mateix ja ho sé, però segur que també serà especial, com sempre. Fins el proper club!!

  2. Va fer un dia fantàstic.
    Va ser un dia fantàstic.
    Llegint el gran escrit de la comissió del blog, no he pogut evitar emocionar-me. He recordat totes les sensacions que varem experimentar.
    Gracies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s