Bulbs, J N Santaeulàlia

    Bulbs, novel·la psicològica que, amb l’excusa d’un cas policíac, explora les ombres d’una guerra conjugal, és a dir, soterrada.

El fet que el narrador sigui un protagonista fa evident el divorci –mai més ben dit- entre les idees i les paraules. Un home sense antecedents penals, aparentment bonhomiós, és sospitós d’un crim passional. Ara bé, la seva devastació sentimental resulta perceptible tan sols en la intimitat. El bulb és la metàfora que dóna unitat al llibre: planta latent, que es desenvolupa sota terra i que floreix amb tota la potència del silenci i la concentració. Tractament de bulb reben també la decepció, la sospita i les pulsions callades del jardiner protagonista, que concilia fredor i sensibilitat.

Bulbs és un llibre travat fins a extrems inusuals: tots els gestos, els pensaments i les converses giren a l’entorn de quatre o cinc subtemes: la família, el veí, l’adulteri, el jardí, els fills impossibles. La trama s’encadena amb una cadència lenta i irresistible, com una espessa xarxa.

 Divendres 27 de maig, a les 9 del vespre, comentarem Bulbs amb el seu autor Josep Navarro.

Us hi esperem!!!

Anuncis

6 thoughts on “Bulbs, J N Santaeulàlia

  1. Tu Josep deies que aquesta és l’obra més poètica de l’autor. Segurament tens raó, sobretot a la primera part més descriptiva del jardí i l’entorn. Sembla que fa servir la tècnica dels haikus japonesos (l’autor ha escrit un bonic llibre d’haikus) transformant-los en prosa, fent servir frases curtes separades per punts i seguit, moltes sense verb.
    A mi, en canvi, la novel.la em va fer pensar ja la primera vegada que la vaig llegir, en una obra de teatre que havia vist als Catòlics, “Dansa de mort” crec que es deia, de l’Strindberg. Crec que també anava d’un matrimoni desfet que donanda voltes i més moltes al seu naufragi però que no arreglava res. L’obra acabava igual que començava.
    Vols ser una novel.la d’intriga, de suspens, no m’atreveixo a qualificar-la de novel.la negra. Més aviat imita el format de les novel.les de Patricia Higsmith, essent el protagonista una rèplica d’en Ripley.
    Hem tornat a triar una novel.la del tipus subjectiu, que tot passa dintre el cap del protagonista on quasi no hi ha acció exterior i fins i tot els diàlegs passen pel tamís del pensament del protagonista. A mi en cansen i m’agobien aquestes novel.les. No estic dient que no estigui ben escrita, hi han moments d’exquisita sensibilitat i refinament…Però, bé, què voleu que us digui, l’Eduard, el protagonista s’equivoca de mig a mig, posats a fer, hi hagués sortit guanyant si s’hagués carregat la seva dona, s’hauria estalviat molts mals de cap.
    El llibre físic està molt bé, la portada és molt encertada: una gran foto de l’autor que quasi pots identificar amb el protagonista.

    • Mentre penjava el meu comentari ha aparegut el teu i m’ha provocat…
      -aquestes novel.les que passen dins el cap del protagonista poden ser angoixants, pero aquesta té una mida prudencial i passa bé
      -Ripley i la Higsmith tenen molta més mala llet i són més sinistres que l’Eduard i en J.N.Santaeulàlia. Potser en podríem llegir una aquest estiu? “El amigo americano”, o “A pleno sol”? Totes dues tenen pel.lícula
      -és fàcil: l’Eduard no es carrega la seva dona perquè la vol fer patir més (una mica psicòpata sí que ho és)

  2. Deu anys després he rellegit amb plaer “Bulbs”.
    Ja no m’ha sorprès com la primera vegada, però m’ha tornat a agradar molt. Potser aquest cop m’he fixat més en la forma: metàfores, imatges i no sé quantes figures literàries més t’arribarien a aclaparar si no fos tan agradable i precisa aquesta prosa poètica…. (com he gaudit les primeres planes!!)

    el bulb que creix en la podridura i floreix a la primavera (o a la tardor…)
    la dona espinosa
    la dona ànfora on buidar-s’hi tot

    La història:
    al principi, calma i poesia per situar-nos, intueixes què ha passat…(desapareix i tothom es creu la fugida?)
    s’accelera amb la conversa del policia (és tan evident i necessari el suborn?)
    al final, es demostra que les paraules són armes molt potents que poden provocar ferides greus

    M’agrada molt la reflexió sobre la bondat: tots som bons fins que no es demostra el contrari.

    Un valor afegit en aquest cas: pots veure l’autor passejant per Banyoles, potser parlar-hi aquest divendres, felicitar-lo… Un autèntic luxe.
    Una pregunta que m’agradaria fer-li: desprès de tant temps i unes quantes obres força diferents, quins sentiments té cap a aquesta novel.la?

    • Sí que està molt bé la reflexió de la bondat, però més que el “tots som bons fins que no es demostra el contrari” jo m’he quedat en: som bons perquè en traiem profit, quan ens serveix per aconseguir els nostres objectius. Quan no ho aconseguim essent bons, canviem de tàctica.

      I un apunt per a la polèmica: què et sembla la pixarada poètica? (“- Cap a dintre petita”). No sé…tot és poesia, però…

  3. Si ningú més diu res, potser que ens truquem per telèfon o quedem, no?
    Sobre la bondat: ja volia dir això, és una qüestió d’interessos. El fi justifica els mitjans, a cada fi els mitjans adequats. Es veu que no tenim gaire bon concepte de la naturalesa humana…

    Prefereixo la poètica dels rovellons i els reflexes de la copa de vi sobre el mantell, la lluna sobre el cel fosc dels sostenidors, les mans tacades de sang al jardí, els durs bulbs soterrats que esperen el moment oportú per mostrar-se en tot el seu esplendors naixent de la podridura, o tot el repertori dedicat a la dona espinosa, eixuta, erma…..

  4. Per a mi ahir va ser un gran vespre, va ser realment molt agradable; no sempre es té l’oportunitat de poder comentar una novel·la amb el seu autor, primer imposa una mica, però amb la naturalitat que caracteritza el nostre club de lectura i amb l’amabilitat de Josep N. Santaulàlia va resultar una trobada molt agradable, interessant i intel·ligent. Moltíssimes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s