“L’atemptat” de Yasmina Khadra

   L’Amín és un brillant metge àrab en un hospital de Tel Aviv. Amb la seva dona Sihem viuen en un exclusiu barri de la ciutat i porten un estil de vida completament occidental. D’alguna manera, Amín reflecteix aquella petita porció de palestins als qui els hi ha estat permès d’integrar-se en la societat israeliana. Però la situació privilegiada del protagonista canviarà  a conseqüència d’un brutal atemptat suïcida en un restaurant.

    Yasmina Khadra, el pseudònim del militar i escriptor argelí Mohamed Moulessehoul, va publicar l’any 2005 “L’atemptat”, una novel·la amb la que aconsegueix immergir-nos en la barbàrie del terrorisme islàmic, situant-nos com intrusos en el món yihadista.

 Divendres 8 d’abril a les 9 del vespre a l’escola

Recordeu que a la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col•laboració de la biblioteca de Banyoles.

Us hi esperem!!!

Anuncis

2 thoughts on ““L’atemptat” de Yasmina Khadra

  1. Hi ha la necessitat de buscar un perquè i de saber qui en té la culpa (també mirant cap endins) després de l’atemptat. Això no deixa de ser el “normal”.

    El que m’amoïna més en aquests casos és que quan s’arriba al final, moltes vegades, no hi hagi res… res que puguéssim considerar una justificació versemblant: cap ideal, cap creença, cap sentiment (ni de revenja), cap projecte.
    És clar que l’autor material ho fa per alguna raó, però només és un instrument. Jo parlo del qui ho encomana. En què creu? què pensa? quin és el seu projecte? què sent quan dóna l’ordre? Aquí veig una gran buidor moral i la força crua de l’ànsia pel poder i el domini sobre la vida dels altres.

    En un llibre de gran record per a mi (“Alamut”), l’instigador dels atemptats tenia com a lema: “Res és veritat. Tot està permès”.
    El fi justifica els mitjans. El que cregui l’instrument o les víctimes no té importancia. L’objectiu és el que compta, però quin és?

  2. Estic d’acord amb tu Josep en què no hi ha rés que justifiqui l’atemptat, però sí que penso que en aquesta novel·la el lector fa un viatge de la mà de l’autor, semblant al viatge que fa l’Amin; comences sense entendre en absolut l’acte de la Sihem, una persona que sembla que no ha hagut de suportar cap penalitat ni cap injustícia, però al final de la novel·la entens una mica la seva visió i la visió que li han fet veure, no justifiques en absolut el seu acte violent, però tens alguna pista més per intentar entendre perquè ho ha fet.

    M’ha agradat molt llegir aquesta novel·la, cada personatge, per poc rellevant que sigui, està ben descrit i entens la seva personalitat i les seves motivacions. És una novel·la trista sobretot perquè saps que el que explica és molt real. Té un final rodó, en el sentit que la història és com un cercle que acaba on ha començat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s