Estiu pròdig, Barbara Kingsolver

A Estiu pròdig, Barbara Kingsolver teixeix tres històries d’amor als boscos del sud dels Apalatxes. La biòloga Deanna Wolfe estudia la migració dels coiots des d’una cabana isolada enmig de les muntanyes, però el seu món solitari és trasbalsat per l’aparició d’un jove caçador. Al peu de la muntanya viu Lusa Landowski, una noia de ciutat casada amb un granger, que es debat entre l’estimació al lloc que ha escollit per viure i la dificultat de trobar-se en una terra desconeguda. Uns quants quilòmetres carretera enllà, dos veïns tanquen el tercet d’històries de la novel·la: es barallen per qualsevol motiu, però tiren endavant les seves terres mentre discuteixen sobre Déu, els pesticides i el futur. Mentre passa aquest estiu pròdig, els personatges descobreixen la solidesa dels vincles que els uneixen i que els lliguen a la natura que els envolta.

Divendres 4 de març a les 9 del vespre a l’escola.

Recordeu que a la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col•laboració de la biblioteca de Banyoles.

Us hi esperem!!!

Anuncis

6 thoughts on “Estiu pròdig, Barbara Kingsolver

  1. Ja gairebé estic al final del llibre. Des del principi m’ha agradat molt son 3 històries diferents però amb algun vincle en comú. La manera d’escriure de l’escriptora és molt dolça i entra bé. Pot ser algun moment que la Deanna està sola costa una mica de passar . Ara ja tinc ganes d’arribar al final per veure el desenllaç.

  2. He llegit poc, però la meva primera impressió és que sembla un guió de pel.lícula de Holliwood, no sé, a veure si m’enganxa d’ara endavant.

  3. Ja he acabat el llibre , el final molt bé les 3 històries lligades . No m’ho esperava. M’ha agradat molt. Però no entenc l’últim capítol perquè no porta títol? De qui parla??? Ja que parla d’ella , no surt cap nom ….. no lligo el significat.

  4. Marta ,
    Jo crec que la protagonista de l’últim capítol és una de les coiot femella, que es passeja amb molt sigil per la vall i per la muntanya de Zebulon (per cert, muntanya de la qual properament podrem veure les fotos d’en Josep!); diria que es passeja pel camp de pomeres de la Nannie, olora el xuclamel de la Lusa i la soca de la Deanna, una bona manera d’acabar la novel·la.

    Fins divendres,

  5. Em va enganxar força des del principi (ei! no només el primer capítol i, en tot cas, no pel que esteu pensant…). Potser pel mig hi ha alguna part que costa més de passar, però està ben escrit. L’autora troba molt bé aquell punt de sensualitat en l’exhuberància de la natura, i la sensibilitat en les relacions personals. Per mi un llibre molt femení.

    El final. També crec que deu ser la famella coiot qui es passeja, però ja posats podria haver aprofitat l’últim capítol per fer que ens ensenyés les tres famílies reunides en una festa a casa de la Nannie. Tardor reposada…. Això sí que és molt Hollywood. Però és que trobo que una història tan delicada, amable, optimista, hauria de tenir un final més… tancat, acabat.

    Tot i que, l’última frase està prou bé.

  6. És un llibre gran, pesat, incòmodo, fa de mal emportar. Però el contingut és ple de sensibilitat, saviesa i amor. És un plaer llegir-lo (si oblides el seu pes). No sé ben bé perquè, al principi m’ha fet pensar en LA PUNYALADA, suposo perquè cada paraula està impreganada de l’amor cap una terra, un paisatge salvatge. Vindré aquest divendres tot i que no l’he acabat (cal estar en forma per llegir-lo).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s