Recomanacions lector invisible

Segur que aquest dies entre pastorets, pessebres  i trobades familiars  heu trobat el vostre moment de lectura.

Us deixem la llista dels llibres recomanats i us esperem el divendres 28 de gener a les 9 del vespre a l’escola.

 

 “Confieso que he vivido”,  memorias de Pablo Neruda

“Les flors del mal”, Charles Baudelaire

“Contra el vent del nord”, Daniel Glattauer

“La sal de la vida”, Anna Gavalda

“Las intermitencias de la muerte”, Jose Saramago

“Una casa a Florencia”, W.Somerset Maugham

“El sueño de escipión”, Ian Pears

“Madame Bâ la dama africana”, Eric Orsenna

“Les amnèsies de Déu”, Joan Daniel Bezsonoff

“L’home del barret vermell”, Herve Guibert

“Senyoria”, Jaume Cabré

“La vieja sirena”, José Luís Sampedro

“La meva germana afganesa”, Ana Torroja

Anuncis

4 thoughts on “Recomanacions lector invisible

  1. Jo si que he trobat el moment i he llegit el llibre del meu lector o lectora invisible encara no ho tinc clar qui m’ho ha fet. Em va tocar “la sal de la vida” m’ha agradat molt , és llegeix ràpid i és divertit . La manera com explica la narració la Garance fa molta gràcia. També he rigut molt amb les sortides que tenia envers la seva cunyada com se li enfotia !!!! je je je .

    Moltes gràcies a qui me l’hagi recomenat m’ho he passat molt bé;)

  2. “Davant certs llibres, un es pregunta: qui els llegirà? I davant certes persones un es pregunta: què llegiran?
    I per fi, llibres i persones es troben.”
    André Gide

    Aquest any no he pogut participar al lector invisible, però mirant la llista no he pogut evitar pensar, qui ha recomanat aquest? I a qui li ha pogut recomanar??
    És divertit buscar una mica d’info dels llibres i de seguida fas conclusions, bones o no…..però és divertit.

  3. Ei! per mi han triat “Cinc-cents bars i una llibreria” de la Roser Caminals. Moltes gràcies amiga no tan invisible! Tinc un dubte pel dia que ens trobem, fins a on puc explicar de l’argument??, puc dir per exemple qui ha estat l’assassí?? puc explicar com s’acaba??

  4. “Las intermitencias de la muerte”, Saramago.
    No, no és un llibre de filosofia (però ho podria ser).
    Ni un llibre d’auto-ajuda, ni de demografia, ni de sociologia, ni de religió, ni de trànsit,…. És pura literatura.
    Amb això podria dir-ho tot o res, perquè molts llibres de filosofia, auto-ajuda, demografia, sociologia, religió… són pura literatura.

    Què passaria si un dia LA MORT comença a comportar-se d’una forma poc seriosa? Per sorpresa, deixa de “treballar” durant uns mesos, quan torna a “la feina” decideix avisar de les seves actuacions per carta amb vuit dies d’anticipació, té oblits comprometedors, perd el món de vista i torna a abandonar “la feina” per conèixer íntimament un dels seus “clients”. Tot això sense que ningú li cridi l’atenció i amb la pobra gent adaptamt-se a les circumstàncies canviants…

    Un bon escriptor pot plantejar-se tot això, escriure-ho bé i fer que, fins i tot, sigui divertit…. a estones.
    Sí, aquest és el petit problema. He trobat que el llibre també era “intermitent”. Bé al principi i alguns fragments del mig, molt bo el final, més avorrit en altres trossos.
    El plantejament no ajuda perquè no hi ha un argument definit, només s’aprofita de les situacions sorprenents que va plantejant per reflexionar i fer reflexionar sobre la vida, la mort i la condició humana. Per sort ho fa amb bon sentit de l’humor!!

    Per cert, jo sí que explicaré el final: LA MORT s’adorm i aquell dia no es mort ningú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s