“Línia Blava” Ramon Solsona


«Ets a la plaça Eivissa, al cor d’Horta. La boca del metro s’obre al teu davant com un xuclador. Baixes les escales, marques la tarjeta i fas rodolar el torniquet de la màquina cancel·ladora. Ja ets dins. Suspesa al sostre del passadís, una càmera et fa pensar que algú et veu en algun lloc remot. Una música ambiental, neutra, asèptica, t’acompanya fins a l’andana. El comboi que t’ha de portar d’un extrem a l’altre de Barcelona t’espera amb les portes obertes, amb l’aire de repòs que es respira als començaments de línia».

Divendres 17 de setembre a les 21h. al CEIP Pla de l’ametller

Advertisements

10 thoughts on ““Línia Blava” Ramon Solsona

  1. Bones, jo he començat amb “Línia blava”, però he llegit molt poc.
    Fa un parell de dies que he acabat “Junts i prou” de l’Anna Gavalda, el tenia pendent de fa temps i m’ha agradat molt. Fa un parell d’anys que es va recomanar aquí al bloc dient:
    “ Optimista. Ple de bondat, amor i amistat. Molt delicat, desprèn energia positiva.”
    Molt encertat, com sempre 😉
    Marta J.

  2. Primer una pregunta per la Marta J.:
    no podríem separar els comentaris d’ambdues lectures? ho dic per no fer un cóctel al.lucinògen.

    Vaig llegir Madame Bovary fa molt, hi tornaré al setembre per refrescar-la, però em sembla que la Marta P. és una mica massa benèvola amb l’Emma…
    Suposo que aquest serà “el tema” a comentar….

    Ahir vaig acabar “Línia blava”. No en tenia referència ni prejudicis i m’ha sorprés agradablement. Ben escrit, un plantejament força original (quedarà pendent triar un llibre de relats curts, algun dia, perquè aquest experiment no és ben bé això), divertit, una bona lectura d’estiu.

    Tot i que, alerta!! he lamentat no haver estat més atent des del principi per apreciar millor com es van teixint els lligams de les històries fins al final. I és que el món (Barcelona) és un mocador….
    Estirant el fil sortirien tots els personatges, però a mi el “clan” que m’agrada més és el de “La pólvora”, l’ex-xicot, en Johnny Bomba i el seu col.lega, i el comerciant de cereals de Camallera.

    Això d’imaginar-se pel.lícules sobre la vida de persones desconegudes
    (o no) passa. Normalment és un passatemps inofensiu, històries que mai comprovaràs i oblidaràs tot seguit. Si et creus les teves pròpies imaginacions, però…

    Un dia feia un dinar ràpid al pàrquing del McDonald’s, escoltant música. No gaire lluny va aparcar el cotxe d’un conegut de feina, un home gran, casat, amb fama de “faldiller”. Semblava que esperava algú. Poc després, a una distància prudencial va aparcar una noia jove, bellesa i físic espectacular com vaig poder apreciar en el desplaçament des del seu cotxe al de l’altre. Un parell de petons discrets i van marxar amb el cotxe de l’home. M’havien dit que aquell aparcament era lloc de trobada pel negoci de la prostitució d’alt nivell, de manera que la imaginació va fer la resta.
    Pocs dies després començava el curs a la universitat i sabeu qui tenia a classe d’alumna? La pel.lícula era un clàssic: el mite de la noia sense recursos que es paga els estudis com pot …. Tot encaixava si no fos que amb el primer treball presentat comprovava que el seu congnom coincidia amb el de l’home gran conegut meu. 😦
    Encara sort que no ho vaig comentar amb ningú!!
    Josep

  3. Ara l’estic llegint i el trobo divertit com diu en Josep. El que em sorpren és com l’autor escriu en futur del que passarà , ens avança el que vindrà. Estic d’acord amb en Josep que fa molta gràcia el personatge de la Polvora…. Ara he arribat al Sr. de Camallera . També trobo que és un bon llibre per passar l’estiu. I el que fa l’imaginació ….

  4. Ja fa uns dies que vaig acabar el llibre i m’ha agradat. Un bon llibre per l’estiu per passar una bona estona. Estic d’acord amb en Josep sobre “el clan ” de personatges que son els més divertits, La Pólvora, l’ex-xicot en Johnny Bomba tenen algunes situacions còmiques .
    Molt bona tria!

  5. Un bon llibre. M’ho he passa bé llegint-lo, inclus el vaig recomanar a la meva filla de 18 anys i també li va agradar.
    L’autor parteix d’un conjunt de causes desconegudes i crea uns resultats imprevisibles, això és l’atzar de la vida! I és que per a mi la vida és atzar, o no hi esteu d’acord? Ja en parlarem

  6. Estic llegint-lo aquests dies. Cada vegada que obro el llibre per continuar la lectura em trobo amb un personatge diferent o bé algun altre per continuar amb la seva historia: aixó es un guirigall.
    Jo hagués agrait un conte rera l’altre, amb el nom de cada parada de metro i avall.
    Realment la vida és atzarosa.

  7. En el darrer Club de Lectura no vaig poder venir i ara llegint alguns comentaris sembla com si haguéssiu triat aquest llibre com a llibre de relats curts, i aquest llibre no és ben bé de relats curts.

    A mi també m’ha agradat. Al principi em va costar perquè em vaig fer un embolic i no li agafava el fil. A mesura que vas llegint i veus com l’escriptor entrellaça les històries va agafant ritme. Inicies el recorregut del metro en la primera estació de manera lenta i embolicada i acabes agafant embranzida amb cada estació amb l’entrada i sortida de personatges desconeguts però alhora propers. Crec personalment que l’escriptor ha sabut teixir molt bé les històries.

    Respecte a imaginar-se les vides de les persones desconegudes és un clàssic. Molts ho fem. Jo he estat llegint aquest llibre a estones lliures mentre treballo a l’Espai Gironès i he fet el mateix. He vist entrar al centre comercial un munt de persones de tot tipus, de diferents condicions socials (des d’immigrants de Salt fins a persones amb poder adquisitiu elevat que van a botigues com Tous, Mar Franc o Swarovski, joves, nens, vells…), tot un conjunt de personatges…

  8. Soc conscient de que arribo a l’última hora. Però el vaig acabar ahir vespre…
    M’ha agradat l’embolic dels personatges. I més quan al final els fa coincidir .
    Ja li he explicat a algú, que moltes vegades m’assec a la Plaça i em deixo endur per la gent qui hi passa. Si que observo quina cara fan, com caminen o com dissimulant al passar per davant les taules de l’Ateneu. Mai, mai però s’ha m’havia imaginat fer-los una vida, i crear-los un present i encara més un futur. I es aquí on hi he trobat una historia carregada de bons moments.

    El fet de que el lector sigui el protagonista, no deixa de ser un fet que fa que al llegir-lo encara t’hi aprofundeixis més.

  9. A mi també m’ha agradat, i em sap greu no poder venir a la trobada perquè pot ser molt divertit xerrar sobre tot el que suggereix aquest llibre.

    Sí que pot resultar una mica enrebessat, però és divertit veure com es van lligant les històries.

    Jo també sóc de les que imagino les vides de la gent sobre converses o escenes enganxades al volt, a l’autobus, a la perruqueria,… però no tinc tanta imaginació, ni ho podria escriure tan bé.

    Què ho passeu bé! I fins a la propera…

  10. Divendres vam passar un vespre molt agradable.
    Jo no havia acabat el llibre (jo i algú altre…), em va embolicar de tal manera el fet d’agafar el llibre i que anessin sortint personatges nous, diferents i amb pinzellades del que passarà però encara no ha passat…..que no vaig acabar-lo.
    Però em va fer molta gràcia escoltar com anava lligant tot més endavant, el fet de sentir-lo com aquell que t’explica una pel•lícula sí que em va agradar.
    Jo no sóc de les imagino la vida de l’altre gent, si que m’agrada observar, però no fer-me pel•lícules dels altres, potser perquè per la meva feina tot sovint escolto masses pel•lícules……i la majoria ben lluny de la realitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s