Recomanacions per Sant Jordi

”El fons de l’ampolla”, Georges Simenon. Intriga psicològica? la realitat a límit? el destí truca a la porta? Un clàssic modern.

“Els convidats”, Emili Teixidor. Uns convidats innocents i culpables, exactament com els pobletans que els acullen.

“Relatos de Kolyma”, Varlam Shalamov. Petits relats crus, durs, poètics i romàntics de la duresa als gulags a la remota la Sibèria en època Stalinista.

“Línia blava”, Ramon Solsona. Qui no ha sentit mai curiositat per saber qui són, com són, què fan, d’on vénen i on van les persones anònimes, desconegudes, que coincideixen per atzar en un transport públic?

“L’illa de l’última veritat”, Flavia Company. Hi ha secrets amb què es pot viure però amb què no es pot morir.

“Carta d’una desconeguda”, Stefan Zweig. 90 pàgines d’emocions pures i dures, o… com dir moltes coses amb poques paraules i força silencis.

“La solitud dels nombres primers”, d’en Paolo Giordano. Els dos protagonistes es trobaran estretament units alhora que inevitablement separats.

“Els jugadors de whist”, Vicenç Pagès. És divertida, sorprenent i fàcil de llegir. Està plena de personatges vivíssims, referències pop i escenes memorables.

Advertisements

2 thoughts on “Recomanacions per Sant Jordi

  1. “La solitud dels nombres primers” el vaig llegir l’any passat i em va agradar, tot i que els personatges em van fer patir moltíssim.
    I “Carta d’una desconeguda” l’he llegit fa poc, un llibre trist però preciós alhora.

    Per Sant Jordi em sembla que una opció serà “L’illa de l’última veritat” i com que em va agradar molt la manera d’escriure de l’Stefan Zweig, potser una altre opció serà “24 hores en la vida d’una dona”.

  2. Per Sant Jordi, “Els jugadors de whist” segur, “L’illa de l’última veritat” també em tempta força. Després ja veurem si algun altre em sedueix.

    També vaig llegir “La solitud dels nombres primers” l’any passat, està ben escrit, gran sensibilitat, molts sentiments, dos personatges molt particulars.
    “Carta d’una desconeguda” és el millor que he llegit darrerament, preciós com diu la Marta. Això em va animar a agafar tot seguit “24 hores en la vida d’una dona”, però les comparacions poden ser odioses: està bé, però… apunta coses molt interessants, però trobo que no ha suportat tan bé el pas del temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s