El lector invisible

Després de compartir la lectura de “La pell freda”, els del club de lectura ens hem animat a fer el lector invisible!!

Tenim els papers repartits, els sobres també…només falten els llibres!!!

Els recollirem del 14 al 18 de Desembre a consergeria…
El llegirem per les festes de Nadal….
I el 29 de Gener tindrem feina per comentar-los tots!

Ei!! Però deixeu comentaris del que us ha recomanat el vostre LECTOR INVISIBLE!!!!!

Anuncis

37 thoughts on “El lector invisible

  1. Ahir ja varem descobrir el llibre que ens ha tocat llegir del lector invisible. Durant el dia havia estat pensant a veure quin llibre em tocaria i tenia ganes de que arribes el vespre per descobrir-ho. El llibre que m’ha tocat no ho sé no m’ha inspirat massa a primer cop d’ull veure’m com el comenci a llegir .

  2. A mi el meu “lector invisible” em va regalar “Tuareg” de l’Alberto Vázquez Figueroa.
    Em va sorprendre perquè és un llibre que vaig llegir fa molts i molts anys…..però m’agradarà tornar-lo a llegir. Només per el fet que algú ha estat pensant que em pot agradar ja fa que sigui diferent.

    El comentari que m’han deixat en el llibre em fa pensar que és una “lectora invisible” i que a més em coneix. Segur que guardaré el llibre amb el comentari molt de temps 😉

    Bon Nadal i millor any 2010!!

  3. Jo també frisava per saber quin llibre em recomanarien. Admeto que amb la lectura no sóc gaire exigent. M’agrada llegir i cada llibre em suggereix una història, una situació, uns personatges diferents i només per això ja m’agraden tots els llibres en línies generals. Si que és cert que hi ha alguns que no he pogut acabar-los, però són pocs. Ahir quan vaig obrir el meu sobre em vaig trobar amb “Els dimarts amb Morrie” de Mitch Albom. No l’he llegit ni el coneixia. Però només amb el subtítol “Un vell, una jove i la gran lliçó de la vida” ja em va provocar un somriure (i no era el cava, mal pensats). El comentari escrit pel meu lector invisible parla sobre el llibre i el que et porta a reflexionar. No em dóna gaires pistes de qui és. Tant pot ser un home com una dona. Em decanto per una dona. No sé, influida pel meu sisè sentit. L’altre pista que tinc és que és un llibre seu que li han regalat i està signat per una noia. Es tracta d’indagar qui té una amiga o una familiar amb aquest nom. D’entrada li dic al meu lector invisible que tinc moltes ganes de llegir el llibre. Em desperta curiositat.

  4. Això de triar lectura per un altra de primeres em semblava molt fàcil,quan vaig tenir el nom ja vaig començar a no veure-ho tant clar de de coneixen’s tant com per estar segurs d’encertar.Un cop posat dins la bustia em va venir aquell nervis de tenir d’esperar per veure la cara que posava el receptor del meu consell lector i a més es va afegir el meu neguit per veure el que m’havia tocat.
    La meva lectora invisible em va deixar “La dona de verd” que just fa poques setmanes he llegit.Bona novela negra segons el meu gust.Vaig fer intercanvi amb la Lluisa i ara tinc a les meves mans “Des del meu cel” de Alice Sebold.Ahir en un moment vare poder tenir a les mans un grapat de bones propostes per llegir.Una felicitació per qui va tenir l’idea del lector invisible.

  5. Com que no vaig poder venir el dijous, voldria donar les gràcies al meu lector invisible (em sembla que ja sé qui és, tot i que -ho admeto- estic entre dos candidats), pel llibre que em va fer arribar: “Un adéu d’un blau intens”, d’en John D. MacDonald. Fa bona pinta. Novel·la, segons sembla, de l’àmbit de la psicologia criminal. Segur que serà distreta (m’anirà bé per llegir-la mentre mengi en Damià, així no m’adormiré).

    Per cert: sabrem qui és, aquest lector invisible? Hem d’esperar al 29 de gener?

    El llibre que tinc a les mans l’he de tornar o me’l puc quedar? No sembla que provingui de cap biblioteca, per tant, dedueixo que me’l puc quedar. Millor. Ja sabeu que jo sóc de les que li agrada tenir tots els llibres que ha llegit.

    El que vaig fer arribar jo a …, el vaig comprar i se’l pot ben quedar (o no, potser el vol regalar…). Em sap greu, però no vaig tenir temps de posar-li cap pista sobre qui li regalava o sobre el llibre en qüestió… Bé, potser amb aquestes pistes ara ja sabrà qui li va regalar! Espero no haver-me posat de peus a la galleda!

    La veritat és que m’ha fet molta gràcia tot això del lector invisible (gràcies, Josep, per la idea), però hi he pogut destinar menys temps del que hauria volgut.

  6. Jo m’hagués agradat esser-hi el dia de recollir el llibre, crec que la gent s’ho va passar molt bé. De ben segur que tots devieu tenir cara de nens obrint el seu paquet. A mi personalment el llibre que m’ha tocat ” El lustre de la perla” de Sarah Waters, crec que m’ho pasaré bé llegint-l’ho. L’escrit que l’acompanyava és d’una persona sensible i que crec que sap riure bastant amb aquest. Em decanto per una lectora invisible, perque el punt de llibre que anava s’he la corrat molt. Un comentari que em posa és ” si no t’excites amb la prosa de Waters és que ets de pedra o la closa d’una ostra””” Vaig riure molt , perque quan mel varen portar estaba fotuda i crec que inposible d’excitar………..peró ya t’ho comentaré, amiga i lectora invisible….. que ya t’he calat!!!!!!!.
    PETONS A TOTS I QUE TINGUEU UNES BONES FESTES.

  7. Hola Carmen, la meva intenció era regalar-te’l amb català, “Besar el vellut”. Personalment m’agrada molt més aquest títol, però no vaig trobar-lo.
    Espero que et diverteixis amb la lectura (segur que ho faràs) i que ens divertim tots i totes quan ens trobem per comentar-los!!!!!

  8. El llibre que m’ha tocat llegir es titula ” Delicioso suicidio en grupo” . El títol és sugerent. El meu lector (ja sé que ha sigut un home qui me l’ha recomenat ) en la nota que m’ha adjuntat diu : “per ajudar-te a passar aquests avorrits dies de Nadal, t’ofereixo una bona dosis d’humor negre i absurd : un llibre divertit sobre el suïcidi” i després m’escriu una breu pincellada explicant-me de que va el llibre.

    L’he començat a llegir i de moment la manera d’escriure de l’autor m’agrada , espero que m’ho passi bé llegint-lo i passar bones estones per aquestes festes.

    Felicitats per la iniciativa de lector invisible .
    BONES FESTES I ELS MILLORS DESITJOS PEL 2010.

  9. Ja que no he pogut entrar fins ara, vigilia de Nadal, començo pel final:
    BONES FESTES I ELS MILLORS DESITJOS PEL 2010.

    Mal m’està el dir-ho, però sí: crec que va ser una bona idea fer això del “Lector Invisible”. Sobretot perquè la gent s’ho va agafar amb la i.lusió infantil necessària per aquestes coses, van sortir una pil.la de bones i variades recomanacions, vam riure emmurriats mentre obríem els paquets amb cara de póquer,….. i encara ens queda el partit de tornada.

    Sobre l meva recomnació, tinc una doble sensació. Vaig ser dels que van recomanar una lectura que ja havien llegit, amb tants com n’hi ha!!! Això és una mica decebedor…. Però té una part bona, et reafirma en l’idea que la tria va ser encertada. Sembla mentida, però no vaig ser l’únic. Per sort hi va haver uns canvis improvisats sobre la marxa i sembla que el tema va quedar resolt. Sàpiga el “meu lector/lectora”, que hi vaig posar la millor de les intencions i dedicació.

    Sobre el llibre que m’ha tocat: “Fin”, de David Monteagudo. No el coneixia de res i resulta que en quatre dies tothom en parla, i a les llibreries n’hi ha grans estibes. Bona senyal!! Ja tinc ganes de començar-lo, però he d’acabar el que tinc entre mans…

    En fi, Bon Nadal, Bon Any i Bones Lectures.

  10. M’ha tocat LA ATADURA, un llibre que parla de relacions sadomasoquistes. No he tingut gaire sort, és un tema ben allunyat de la manera que tinc d’entendre la vida i el sexe. Ben segur que hi ha una relació entre el plaer i el dolor. Però per sobre d’això hi ha l’alegria i el goig de viure. No sé si l’acabaré o si faré ús d’un dels drets del lector. De totes maneres vull agrair a la lectora invisible les seva bona intenció i el seu comentari, lo millor del regal.
    Espero haver encertat el que vaig posar a la bústia.

  11. El llibre d’en Roald Dahl, Sol pel món. Que he desembolicat. No descobreixo de qui pot ser, tot i que puc tenir-ne una lleugera idea…
    Pel títol, em va agradar, crea un paral•lelisme amb la meva forma de viatjar… l’ he començat a llegir, i ja no hi estic tan d’acord…
    En tot cas com tots vosaltres, m’ha semblat una idea magnifica, i encara millor serà el dia que ens trobem per treure’ns la mascara.
    Amics i amigues, que tingueu Bones festes…

  12. Hola Josep, reconec que recomenar-te un llibre no ha sigut gens fàcil. Pensar en un llibre que et sembles interessant i a l’hora que no haguessis llegit,dons que te de dir…..COMPLICAT.
    Un programa a la radio parlant d’aquest llibre “Fin” d’en David Monteagudo, (finalment la opcio triada ) em va fer decidir. Com no recomanar-lo ? Quan tothom en parlava tant bé!
    Nomes faltava llegir-lo. Te de dir que en aquest cas el que n’havia sentit es va complir. El vaig llegir en dos dies ( es curt, aixó sí, i tampoc no disposava de molts de temps ) i em va agradar. Desitjo que també passis una bona estona.
    BON ANY PER TOTS.

  13. He tardat una mica més que tu: tres dies. Per mi és un récord!!! i 350 pàgines no és tan poc…. A aquest llibre se li ha de reconèixer que enganxa molt, suposo que si tingués 350 pàgines més encara hi seria, amb la mateixa intensitat per veure on ens porta….
    El record que guardo dels llibres és molt variable: situacions, trames, una escena, un començament o un final, frases, personatges…, però sempre em queda una sensació. Si “Junts i prou” és l’optimisme, “La carretera” és el pessimisme; si “La pell freda” és el neguit, “La casa de les velles adordimes” és la serenitat (a un punt d’erotisme, però sense neguit)….
    Aquest cop em quedo sorprès i emprenyat, suposo que amb el temps creixerà la sorpresa i s’esvairà l’emprenyada…. i diré que és un llibre “sorprenent”.
    Per això justament, també el recomanaria. FIN.

    PD. A la teva nota de presentació parlaves d’un pla “B”. Per curiositat: quin seria?

  14. El pla “B” d’ en Josep:”El afinador de pianos” de Daniel Mason. Un llibre que fa molt de temps que vaig llegir, però en tinc un bon record ( i no és un bestseller ).

  15. Vaig seguir la recomanació d’en Josep per anar a “La casa de les belles adormides”. Com que ara en torna a parlar i he llegit el comentari d’en Joan, ha estat fàcil fer una associació d’idees.
    Joan, podries considerar-lo el teu pla “B”. Tracta el sexe i l’erotisme d’una forma totalment diferent al “teu” llibre, molt original, molt oriental.
    Em sembla que s’apropa més al teu punt de vista….

  16. Voldria parlar del llibre, Sol pel Món de Roald Dahl. Tal com vaig dir, el títol em va confondre. (És un molt bon títol per una historia ) I ara que l’he llegit en puc donar la meva opinió.
    D’entrada al l’autor diu: (he estat tan selectiu com he pogut i he intentat narrar només els fets que considero memorables.) amb això no hi estic d’acord, crec que a una vida tots els passos són importants.
    La primera part, que un jove se’n vagi a l’Àfrica i comenti com si anava adaptant, em sembla interessant, explica anècdotes curioses, i ho sap expressar be.
    Però a la segona al començar la guerra, per mi trenca tot l’encant de l’aventura, i passa a ser pura superioritat anglesa a la seves narracions. Es converteix amb un personatge sense el glamour, que em sembla que va un pel sobrat. Varen guanyar la guerra, i …
    M’agrada si la forma d’escriure, i com hi barreja unes cartes que envia a la seva mare, i que al final i trop una bona resposta.

  17. El meu llibre ” el lustre de la perla” m’ha fet entendre d’una manera la sexualitat d’altres persones. Com es pot buscar una felicitat sense ferir els sentiments dels demés. Em sorpren que tot estigui anbientat en en l’any1890 quan crec que la gent era més tancada. Ara potser la homosexualitat no té tants entrebancs, peró la gent s’espanta e intentant tapar l’aparença. Llavors jo em pregunto…estem en un país lliure? podem actuar sense essér jutjats intentant buscar la felicitat. Recomano aquests llibre a tota persona que entengui la llibertat de sexe i també als que no entenen, per aclarir que la felicitat pot estar davant seu….sigui dona o home. El que no entenc és a la meva lectora invisible …perque m’has escollit aquest llibre????

  18. Hola Carmen, vaig pensar que era un llibre diferent que et podia agradar (com a mi) i era quasi segur que no l’havies llegit. No hi ha molt a entendre, és així de senzill.
    Jo vaig llegir aquest llibre per curiositat, havia llegit de la mateixa autora “Falsa identitat” (que em va agradar molt) i mirant els seus llibres vaig trobar comentaris interessants d’aquest.
    No m’atreviria a recomanar-lo a gaire gent, potser del club de lectura a un parell, màxim, tres persones…..

  19. El meu llibre “Els dimarts amb Morrie” m’ha agradat molt. De fet, sempre he admès que no sóc gens difícil per la lectura. M’ha agradat perquè parla de la mort, de la malaltia amb ironia, perquè a més, és un relat verídic. Hi ha molts passatges i molts comentaris, sobretot aforismes, amb els quals m’identifico. Vaja, que moltes de les coses que explica el vell professor les penso jo. Per tant, el llibre molt encertat. Sobre les vostres lectures, la veritat m’agradaria llegir “Un adéu d’un blau intens”, d’en John D. MacDonald, perquè m’agraden molt les novel·les de psicoligia criminal. M’encanten els criminals. El meu ídol és Hannibal Lecter o el comte Dràcula. També m’agradaria llegir el d’en Josep, FIN, amb els comentaris que heu deixat té molt bona pinta. També “Delicioso suicidio en grupo”. Els suïcidis m’encanten, des del punt de vista d’escriptora novell.
    Respecte a en Joan, agafa-t’ho en conya i amb bon humor.
    Crec que si en fem un segon lector invisible i més o menys tornem a participar els mateixos serà un pèl més fàcil perquè potser haurem après una mica més dels gustos de cadascú.
    De totes maneres cal que tots ens ho agafem amb dosis de bon humor, que en aquesta vida en fa falta i força.

  20. Ui, m’ha sortit el comentari anterior ANÒNIM i no era la meva intenció. Sóc la Rocío, tot i que pel comentari que he deixat ja us haureu donat compte.

  21. A mi el meu lector invisible m’ha proposat la lectura d’“El rojo de las flores”, d’Anita Amirrezvani i tal i com diu el meu lector invisible en la nota que m’ha deixat: el llibre enganxa molt, des del començament. M’ha enganxat tant que em dono pressa per acabar la feina que tingui i posar-me a llegir. La història està ambientada en l’antiga Pèrsia i tracta d’una dona que es vol quedar embarassada i no pot. Un cop es queda embarassada, té una filla però més endevant el marit es mor i ella es queda sola amb la nena en un món masclista. Ella i la nena han de lluitar per sobreviure… Crec que el meu lector invisible és una dona. Ha encertat!

  22. Ja fa uns dies vaig acabar el llibre que em va tocar, “Un adéu d’un blau intens”. Hi ha trossos molt bons i la trama és original, però em vaig quedar amb ganes de més. Suposo que això és bon senyal, no? M’hauria agradat saber més coses dels personatges per poder entrar més en la història, per poder-me posar més en la pell dels protagonistes. Vaja, que no m’hauria importat, ben al contrari, que hagués tingut algunes pàgines més.

    Per cert, Rocío, si vols te’l passo.

    Em té ben intrigada el que li va tocar a en Josep, “Fin”. Em sembla que abans de gaire caurà… Jo tampoc n’havia sentit a parlar fins que la persona que el va regalar me’n va parlar.

    Fa un temps vaig llegir “Delicioso suicidio en grupo” i em va agradar molt. El final, però, em va decebre una mica. A mesura que anava avançant en la lectura pensava: com s’acabarà, tot això? Ben mirat, no podia acabar d’altra manera.

  23. Encara no vull parlar del meu llibre.
    Però vull fer dues preguntes que tenen a veure amb el club de lectura, i no amb el lector invisible:
    -a algú més li ha passat com a mi que en veure el cartell del carnaval de l’escola ha pensat en “La pell freda”?
    -la segona és més interessant, qui farà el paper d’Aneris?
    És pura curiositat.

  24. Quan vaig trobar aquesta imatge vaig pensar en la pell freda….pensava que ningú ho diria!!
    Aneris….podria ser la protagonista d’Avatar (també m’hi va fer pensar).

  25. Ostres, quan ho has comentat no hi queia en quin cartell volíeu dir. Pensava en les dues figures que hi havien en el hall i no em quadrava. Llavors he vist que us referiu a la imatge de l’ull plorant que la Marta ha penjat en el bloc. Sí, que fa pensar en la Pell Freda. No m’importa fer el paper de l’Aneris…
    Montse: ja et demanaré el teu llibre…però primer m’haig d’acabar tots els que tinc per llegir…que són molts!!!!

  26. Com diu la Montse “Delicioso suicidio en grupo” no pot acabar d’una altra manera era d’esperar. M’ha agradat però en algun moment se m’ha fet pesat de si ara ens anem a suicidar aquí o allà i no s’acabava. Si jo també pensava com acabarà tot plegat ? I al final acaba bé.

    El llibre que també m’agradaria llegir és el de la Carmen i en Josep sembla interessant.

    Però com la Rocío tinc una llarga llista de llibres per llegir.

  27. Per la Pili me n’alegro que t’hagi agradat el llibre ja que patia, perquè tenia por de no haver-la encertat.
    Malauradament aquest divendres no podré venir al club. En tot cas deixa el llibre amb en Ramon i ja el passaré a recollir.

  28. He acabat els deures! El meu pla B, vull dir. “El afinador de pianos”…..
    És interessant veure com evoluciona el personatge, un pobre somniador al capdavall. Un encàrrec sorprenent trenca la monotonia de la seva vida i li obre les portes de l’aventura, l’exotisme i la seducció oriental. Se sent com un personatge de novel.la i, de fet, ho acaba essent, però serà utilitzat i superat per les circumstàncies.

    La subtil.lesa de la seducció és una de les parts interessants del llibre, però pensava que el nostre afinador acabaria tocant més tecles… No sé, trobo que té una sensibilitat i un punt de poesia que li dóna un aire femení. Suposo que qui l’ha recomanat són dones… (eh! no ho dic amb cap connotació negativa)

    En fi, no està malament, però, vist en perspectiva, prefereixo el pla A.
    Tanta natura exhuberant, bellesa , sentiments i poesia em posen més nerviós que la carrera desenfrenada per les pàgines de FIN buscant el final, la solució final…
    Ara que han passat uns dies, hi estat pensant i ja sé què li falta a aquest llibre: un mirall a l’última pàgina per veure la cara que et queda!!

    Per aquells que s’ho estan pensant, no és una mala opció. Però que consti que la recomanació és del meu lector/lectora invisible…

  29. Ah! Pels que no vingueu divendres: A part dels comentaris que es deixin aquí al bloc potser estaria bé que cadascú deixi escrit un comentari sobre el seu llibre per llegir-lo durant el sopar, aquest comentari també hauria d’anar acompanyat de dir el nom de la persona que creieu que us l’ha recomenat i si voleu a part dir vosaltres a qui heu recomanat un llibre ja que si hi ha una part dels participants que no ve no sabrem a qui han fet de lector invisible i tampoc podem fer extensiu el comentari del llibre ja que no sé si tots llegim sovint els comentaris del bloc.

  30. Mireu, jo no m’arrisco gaire en el que llegeixo, m’agraden les històries senzilles i humanes, sóc poc original. Per això, abans de donar-me el llibre, en Josep em va dir: no és el teu estil, però li has de donar una oportunitat.
    Ho he fet i m’ha agradat, gràcies al meu lector/lectora invisible (que només tinc una petita sospita de qui pot ser).
    “La rebel.lió dels animals” ha estat una novetat per mi, suposo que ja era una mica el que es buscava, no?

    Potser no he captat tot el que vol dir, però la idea que el poder corromp la tinc molt clara. I que hi ha gent que s’aprofita dels altres a partir de la política també. Hi ha una frase que m’ha fet gracia llegir perquè l’havia sentit, però no sabia que venia d’aquí:
    “Tots som iguals, però n’hi ha que són més iguals que els altres”
    Això resumeix el llibre i moltes coses que passen, desgraciadament.

  31. Els del Club de Lectura hem aconseguit un rècord: més de 30 comentaris pels llibres del lector invisible, tot i que hi ha gent, com jo (ja ho sé) que he escrit varies vegades. Però està molt bé! Fins aquest vespre!

  32. La sessió de divendres passat va ser divertida.
    Em van quedar ganes de dir-ho, i de donar les gràcies a la meva lectora “visible”.
    També de fer balanç dels llibres que m’han cridat l’atenció i que apunto com a objectius:
    -Besar el vellut (aquest ja el tenia pendent de fa temps)
    -Els dimarts amb Morrie
    -Tinc dubtes amb “Delicioso suicidio en grupo”….

    I ara vaig per “El silenci”, sense gaire entusiasme i amb els manaments d’en Pennac ben presents….

  33. Jo també vaig trobar molt divertida la sessió de divendres. I també m’he apuntat uns quants llibres de la llista per llegir-me. Jo ara vaig a fer deures. Ja m’he llegit “El Silenci” i vaig a llegir-me “Aigua de mar” de Josep Pla.
    Josep, no te’l comencis a llegir amb prejudicis…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s