“La pell freda”, Albert Sánchez Piñol

Després de compartir la lectura de “El jugador” de Fiodor Dostoievski, us animem a continuar amb:
lapellfreda“La pell freda”, Albert Sánchez Piñol

Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l’únic habitant de l’illa no sortís a rebre’l.

Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d’aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d’amor, de por i d’esperança.

La pell freda és una apassionant novel•la plena d’intriga i d’aventura que, alhora, ens fa viure íntimament els grans interrogants de la condició humana. Llegiu com comença:

“Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d’aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç”.

Divendres 27 de Novembre a les 9 del vespre al CEIP Pla de l’ametller.

A la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col•laboració de la biblioteca de Banyoles.

Us hi esperem! No hi falteu!

Advertisements

13 thoughts on ““La pell freda”, Albert Sánchez Piñol

  1. Vaig agafar el llibre ahir al vespre per fullejar-l’ho,sense intenció de posar-me a llegir.Sense donar-me compte ja era a la meitat i sense ganes de deixar-lo vaig decidir anar a dormir perquè era tard,només perquè era molt tard.
    M’he despertat aquesta nit cridant de por,en un somni,però tot i això tinc la necesitat de continuar el llibre per acabar-l’ho.M’està agradant-molt.Em te com obsesionat per descobrir el que falta de passar.
    Algu va comentar que no entenia perquè no n’havien fet una pelicula.Amb el que he llegit fins ara jo també ho penso.

  2. Jo no m’he despertat cridant de por, però ahir al vespre també el llegia amb necessitat d’esbrinar què passarà amb els granotots.
    No el vaig acabar, però em falta molt poc.

  3. Puc dir que el llibre m’ha agradat. Si que és cert que enganxa perque sempre vols indagar més. Suspens o por? No crec que sigui dels que més ensurts et donen. El que si es sorprenent és la manera com descriu sempre l’entorn, el paisatge, el temps. El que si m’ha sorprés és que tot hi siguent un llibre una mica fantàstic, les dones siguin humanes o no acaben siguen un instrument per a les necesitats del home. Arrivés a la conclusió de que en aquesta vida tot acaba com comença. El que si em pregunto és? Com poden estar dos persones en una illa tots sols més de un any i no tenir converses com persones civilitzades. Bé suposo que jo no hagués callat i potser les bales les haguesisn guardat per mi. Bon començament i paraules a tenir amb compte i ben certes:
    Mai no som infinitament lluny d’ aquells qui odiem. Per la mateixa raó, dons, podriem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem.
    Una bona frase per reflexionar!!!

  4. Doncs a mi no em va agradar gens, però el que se’n diu gens. El vaig acabar perquè era curtet i perquè no acostumo a deixar llibres a mitges.

    Si puc vindré al club de lectura, a veure què és el que hi heu trobat vosaltres!

    Per cert: a la UOC vam tenir un debat interessant, arrel d’aquest llibre, sobre si l’Albert Sánchez Piñol era misogin o si es podia titllar aquest llibre de misogin…

  5. Bé, el llibre és bèstia i cruel, però a mi em va enganxar molt.

    Crec que comença amb una bona frase, però tot el llibre és ple de frases per reflexionar, com aquesta: “Tots els ulls miren, pocs observen, molt pocs hi veuen.”

    Montse m’has fet buscar què volia dir misogin: persona que té aversió a les dones. I no he pogut evitar tot seguit mirar al llibre la part on hi ha la seva foto, no sé perquè……

  6. L’història en sí no m’agrada gens, però sí la manera de narrar de l’Albert Sánchez Piñol. El que trobo curiós de la novel·la és que dues persones en una illa no es comuniquen, fins que es veuen obligats a aliar-se per lluitar i sobreviure. També m’ha agradat el fet que la novel·la acaba igual de com comença.

  7. A mi el llibre m’ha agradat molt: per la història, per la descripció, per com narra l’autor. No he tingut gens de por sinó més aviat molta curiositat. M’ha agradat el fet com pot sortir tota la misèria humana i tot el pitjor d’una persona quan estàs al límit. Sobre si l’Albert Sánchez Piñol és misògen… A veure crec que no es pot titllar a un home de misògen per un sol llibre. S’hauria de veure la resta de la seva obra si és igual. De totes maneres això no treu que hagi escrit un bon llibre. Montse, estaria bé que ens expliquis perquè no t’ha agradat el llibre.
    Jo també crec que es podria fer una pel·lícula. De fet, de la manera que està narrat es podria convertir fàcilment en un guió cinematogràfic.
    La història tot i que fantàstica dóna per debatre molt. Us heu imaginat com actuaríeu vosaltres si fóssiu en Kollege?

  8. Ah, per cert… per por… continuo quedant-me amb Dràcula de Bram Stoker. Llàstima que no el vulgueu llegir. Teniu massa al cap els dràcules de les pelis amb el cabell engominat cap endarrera i xucladors de noies.

  9. Mireu, jo hi veig que dues persones atrapades en un boci de terra, no son capaces d’entendres. Tan sols la desesperada lluita per la inútil supervivència, els fa reflexionar que col:laborant podran obtenir un resultat diferent, del d’anar cada un pel seu compta. Al mateix temps que son sabedors que ha d’arribar el dia… Referent al tracta que tenen envers la figura femenina, crec que pot donar molt per parlar… “ Europa ignora que viu en la castració perpètua” ho diu després de fer l’amor amb ella.
    Un tex per reflexionar, com es la convivència diària avui dia.
    El tema de la pel•lícula, tinc antes que si que se’n farà una .

  10. Per si no vinc divendres, he recuperat un comentari que vaig fer en el seu dia al fòrum de la UOC (30/06/07), que és quan vaig llegir el llibre. Òbviament, i tenint en compte que no em va agradar, actualment tampoc en recordo massa més cosa…

    “Definitivament, no puc dir que m’hagi agradat. Pensava que potser al final…, però ni així.

    D’acord, és diferent. D’acord, en certs aspectes enganxa. D’acord, si vols pots dir que et fa pensar en segons quines situacions de desesperació o de solitud, en les reaccions que tindries o en com les afrontaries tu, vull dir.

    Tot i així, crec que l’autor podria haver aprofundit molt més en les diferents maneres que tenen d’apropar-se a la por, a la desesperació o a la solitud els dos personatges principals. Que en podria haver tret més suc, vaja.

    I, com diu la Iolanda, la misogínia hi és molt present, massa present, pel meu gust. Quina manera de tractar i utilitzar l’Aneris! Tots dos, eh?”

  11. La història és estranya i rara. També m’ha enganxat des del principi per veure que passava amb els granotots. En canvi la manera d’escriure si que m’ha agradat. Com heu dit com es que dues persones no es comuniquin? Només per lluitar i sobreviure … però ben estranyots els personatges. I deu n’hi do la manera que tracten a l’Aneris, però penso que ella podria lluitar més no sé.
    I acaba com comença que vol dir que el far els cauptiva i torna a començar la mateixa història ?

  12. Per a mi era una relectura. El primer cop que el vaig llegir em va fer un efecte semblant al que descriu en Mansi, i al final vaig llançar el llibre ben lluny, em vaig sentir una mica estafat. Ara, sense aquest afany de saber què passaria, m’he fixat en altres detalls i s’ha de reconeixer que és un llibre insòlit i que a l’autor li ha sortit rodó.
    M’ha cridat molt més l’atenció aquesta vegada la relació amb l’Aneris. Vaig amb peus de plom perquè sembla que el terreny està minat. D’entrada comparteixo amb el protagonista l’aversió inicial cap a ella. Jo no la veig, en principi, com a una dona sinó un animal (zoofilia?). I vull deixar de banda lo dels cops i pallisses que com explica l’autor a l’escrit que ens ha enviat la Montse forma part del clima de violència general de l’obra. Quan inicien les relacions sona estrany, però cap al final quan explica amb quina intensitat viu les relacions, o quan intenta explicar-ho perquè de fet és complicat d’explicar, reconec que vaig sentir una mica d’enveja (sana), veig que en Ramon també hi ha reflexionat. És el que vosaltres en dieu misogína aquesta enveja?

  13. Jo no hi veig misogínia en aquest llibre. Crec que les relacions entre l’Aneris i els altres dos s’inscriuen dins un ambient de violència en general. Jo també veig en els primers contactes amb l’Aneris a un animal. Quan estava passant jo no m’imaginava el maltractament a una dona sinó a un animal. És a dir, el mateix quan piques i estomaques a un gos perquè no ha fet pipí a on li correspon o t’ha embrotit el sofà. Totalment criticable, per suposat, però no veia a l’Aneris com a una dona. Crec que més endevant en el llibre se li dóna unes pinzellades més de dona perquè costa més encaixar la zoofília. Respecte, al comentari d’en Joan sobre l’enveja…bé, les dones no podem dir el mateix ja que no descriu si els citauques aguanten tant com nosaltres voldríem!!!!!!!!!!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s