“El jugador”, Fiodor Dostoievski

Jugador Per la nostra primera incursió als clàssics hem triat un dels grans:
Fiodor Dostoievski, “El jugador”. Estudi psicològic meticulós sobre les repercussions físiques i mentals del joc en els personatges, que esdevenen víctimes, involuntàries o no, de la corrupció que s’estén com una taca d’oli en les relacions humanes, socials i econòmiques. Dostoievski, com sempre, ho analitza i descriu amb excel•lència, però va molt més enllà i el llibre es converteix en una crítica a la moralitat religiosa, humana, social i cultural. Un clàssic molt actual….

Aquest cop, per ajudar-nos a aprofundir en la lectura comptarem amb la col•laboració del professor de literatura a l’IES Pere Alsius, Xavier Xargay.

Divendres 30 d’octubre a les 9 del vespre al CEIP Pla de l’ametller.

Us hi esperem! No hi falteu!

Advertisements

7 thoughts on ““El jugador”, Fiodor Dostoievski

  1. Hola Companys, com va l`estiu??
    El meu comentari del Jugador…
    Si agafem un cercle i el resseguim una i altre vegada, arribarà una volta que serà del tot viciat. Així és l`aristocràcia rusa, que fora del seu país vol figurar en excés, i no sap més que emmirallar-se amb la francesa, o l`anglesa. L`Ivànovitx, preceptor de la família del general, es llença al joc per aconseguir acostar-se a la seva estimada la Polina, que al temps ella juga amb tots. L`Avia si trobo és un personatge entranyable, doncs es capaç de llençar la fortuna tan sols perquè el malgastador del seu fill no en tregui el profit que en voldria …
    Quan el protagonista, entre en l`espiral descontrolat del joc, no seguin cap altre lògica que l`absurda, ens fa adonar del perill d`obrir qualsevol de les portes que sen`s mostren en el mon de lo irreal. Avui ho poden comprovar en moltes de les formules que llença’n els programes “basura”…
    Ramon

  2. Quin perill això de guanyar diners tant fàcil i ràpid!!
    Hi ha estones que realment llegeixes més ràpid per saber si surt el zero a la ruleta.
    M’ha fet molta gràcia arribar al personatge de l’àvia….quin caràcter!!! Boníssima!
    L’Ivànovitx, totalment viciat i amb el cap perdut per una dona…..la seva estimada Polina.

    Tants anys després i els temes que tracta són ben actuals, diners, vici, herències, joc, aparences……

  3. No sé què és pitjor: el joc, voler mantenir les aparences, o… l’amor.
    A mi no em sembla pas que el joc sigui el principal problema dels personatges, més aviat la solitud, l’amor no correspost, la imatge, la desesperació. El joc és una vàlvula d’escapament (això sí et pot esclatar a les mans).
    D’acord amb en Ramon, no ens cal la ruleta per jugar-nos-la. Avui en dia tenim moltes més temptacions… però les persones no hem canviat tant.

    Això és el que tenen els clàssics. No en sóc lector habitual, però reconec que, sempre que en llegeixo un, el trobo actual. M’agrada com escriu Dostoievski. Ho fa fàcil. La sicologia dels personatges i el missatge que vol transmetre et queden clars sense necessitat de disgressions, “filosofades” o explicacions elevades.

    A mi també em cau bé l’àvia, pero el meu vot és per la Blanche ¡quina garsa! Ara, és molt més de fiar que la Polina.

  4. Jo no acabo de veure el perquè s’ens diu que es un clàssic.Jo no he acabat de sincronitzar amb aquest llibre,m’ha costat fins al final d’acabar de situar tots els personatges i l’he trobat entre ferragós i repetitiu.
    Dels personatges no se quin triar ja que tots tenen el seus intringulis i els trobo tots una mica sobredibuixats,una mica exagerats en els actes i moviments i potser em quedaria amb l’imatge del passadis del balneari amb tota la corrua de personatges anant de una a altra habitació amb l’avia al davant amb totes les seves solituds,vicis,falses aparences, desamors i greuges i enveges.

  5. Jo tampoc he acabat de sincronitzar amb el llibre. M’ha costat com en Mansi fins el final. Quan el llibre m’agrada sempre trobo un moment per llegir , deixo de fer d’altres coses però per aquest llibre no ha estat el cas, sempre trobava una excusa per no llegir. Pot ser al no haver-lo llegit seguit ha fet que no el trobes interessant. També l’he trobat ferragós i repetitiu.
    Alguns personatges esperpèntics , i a vegades els trobava fora de lloc. No sé quin és el que m’ha agradat més ….
    En el moment del joc quan l’àvia i l’Ivanovitx no paraven de jugar m’ha fet pensar quan tens una ansietat de menjar alguna cosa dolça . Es com voler i no poder parar.

  6. Divendres en Xavi Xargay ens va acompanyar en el nostre club de lectura, en aquest cas per parlar d’un clàssic, “El jugador”.
    Va estar molt bé tenir l’oportunitat d’escoltar les seves explicacions.

    Vam parlar de perquè és un clàssic, d’altres obres d’en Dostoievski, el fet que dictés la novel•la en tant sols un mes, que no deixa de ser una d’autobiografia d’un part de la seva vida, de que tots els personatges de Dostoievski són una mica (o força) sonats, com el devia afectar el fet que fos perdonat d’una condemnat a morir afusellat moments abans de l’execució, la seva dura infantesa……..tot molt interessant.

    I si algú vol continuar amb Dostoievski, ens va recomanar seguir amb “Crim i càstig”.

    Moltes gràcies a en Xavi per la seva col•laboració, i esperem que ens acompanyi en altres lectures.

  7. Deixo tard el comentari. La manca de temps!!!! A mi m’ha agradat El Jugador, sobretot a partir de l’entrada de l’àvia, que és potser quan s’accelera la història. També va estar molt bé la tertúlia que vam tenir amb en Xavi Xargay, potser una de les millors que hem fet. Respecte a Dostoievski, a mi em va agradar molt “Els germans Karamazov”. El recomano. Ara, us l’heu d’agafar amb calma. Hauríem de provar algun dia un clàssic espanyol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s