SOTA LA RODA, HERMANN HESSE

sota-la

SOTA LA RODA, HERMANN HESSE

En Hans Giebenrath és un adolescent delicat i solitari que viu en un poblet de la Selva Negra. Quan els mestres i la família descobreixen que té un talent extraordinari, l’empenyen a emprendre una cursa vertiginosa per passar l’examen d’ingrés al seminari, on els estudiants més brillants del país són sotmesos a una estricta disciplina intel·lectual que els assegura un futur brillant. Però el preu que Hans haurà de pagar per aquesta pressió és molt alt.

 

Sota la roda és la història commovedora i impactant d’en Hans, el crit desesperat d’un nen prodigi atrapat en una societat mesquina i tancada en què l’excepcionalitat porta les persones als límits de l’alienació i posa en perill la seva integritat.

Divendres, 24 d’Abril a les 9 del vespre al CEIP Pla de l’Ametller.

 

A la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col·laboració de la biblioteca de Banyoles.  

Anuncis

9 thoughts on “SOTA LA RODA, HERMANN HESSE

  1. !!És preferible arruïnar deu vegades el cos que causar dany a l`ànima!!

    L`he llegit amb ganes, i com una pluja suau m`ha anat calant. Si be d`entrada he començat a sentir l`angoixa que en Hans encara no sabia d`on li venia, el fet de que no pogués tenir temps per jugar una estona a l`hort amb el moli de martells, els vespres a casa la Liese i la pesca. Que el seu pare i tots els professors tan sols tinguessin ulls i pensaments per ell, i ell amb coratge procures de complaure’ls. La lluita tenia que arribar amb la derrota, i ell va defallir i va acabar sota la roda. Un personatge com el sabater Flaig, ja l`indica quins poden ser els perills. Tanmateix com pot en Hans canviar el seu destí? He trobat molt profundes les reflexions, que va començar a fer-se al seminari, i que sense aturador el van dur a eliminar la seva joventut. Crec l`historia que pot encaixar al nostra temps, tantes vegades ens deixem dur per l`embolcall lluminós vingui d`on i de qui vingui.
    La darrera frase d`en Flaig ho deixa clar: Per allà passen uns quants senyors, que també han ajudat a acabar amb ell!!!

  2. Vaig llegir el llibre durant les vacances de setmana santa , en algun moment se’m va fer una mica pesat i em costava de continuar però al final em va agradar. Com diu en Ramon la història encaixa perfectament en el nostre temps . Quants pares volen que el seu fill sigui el millor tinguent unes bones notes , o si fa algun esport que destaci per sobre dels altres ? Suposo que el pare d’en Hans, és una persona en pocs estudis i no s’adona de res sobre el seu fill pel que em dona entendre el llibre . També s’ha anat tancant i s’ha quedat amb pocs amics i ningú el pot ajudar.
    Marta P

  3. Havia llegit el llibre quan encara era adolescent i recordo que em va impactar. Ara l’he tornat a llegir amb una mica de recança justament perquè no volia tornar a viure l’extrema tristesa que desprèn, quina impotència oi? en Hans és com un joguet trencat. Tanta sensibilitat, tanta inteligència perduda. On és l’error? Com es pot arreglar? és aquesta la condició humana? És suficient dir que és culpa de la societat? som tots nosaltres la societat?
    M’ha agradat retrobar la prosa poètica d’en Hermann Hesse, la claredat d’exposició, la saviesa i ponderació, i també la finíssima ironia.

  4. M’ha agradat,condensat,precís.Parant-me a pensar amb el que m’envolta ,
    sense poder donar la culpa a una persona sola i una mica culpa de tothom a vegades passen coses que comencen a rodar i a vegades costa de parar o controlar-ne la velocitat,bones i dolentes, i al llibre això ho reflexa molt bé.
    La vida es la suma d’errors i encerts,fets casuals i previstos amb el dubte que no s’acostuma a saber abans si acabaràn bé o no.

  5. A mi també m’ha agradat el llibre. M’ha enganxat i m’ha arribat. Fa reflexionar i molt. Això passa actualment i això passa amb els nostres nens. La societat en si, que som tots i cadascun de nosaltres, tenim tendència al quedar bé, al ser millor que ningú, a ser molt sovint falsos i hipòcrites amb nosaltres mateixos i amb els que ens envolten. A vegades no acceptem a les persones tal i com són i això ja es veu amb la mainada. Moltes vegades els pares i mares exigim, l’escola exigeix uns mínims i la societat ja marca des de petits com han d’estudiar i com han de ser. Hi ha mainada que no entra dins els clixés que la societat i l’educació marquen. Jo cada dia m’escolto al meu fill com em diu que ell l’únic que vol fer és jugar, jugar i divertir-se, passar-s’ho bé. Diu que l’escola és avorrida i que no entén perquè ha d’estudiar tant si és més divertit jugar i inventar màquines amb una caixa de cartró i una cinta adhesiva.

  6. No sóc tan entusiasta del llibre com vosaltres. Per mi destaca més la forma que el fons. Està molt ben escrit, precís com un bisturí, explica el què vol dir i no es perd en filosofades o les marrades cultes que el seu coneixement li permetria fer. Jo també he retrobat l’autor d’altres llibres “iniciatics” que em van marcar més, potser per l’edat, “Sidartha” o “Damian”, per exemple.
    Segons sembla, a Alemanya han oblidat Hesse i no s’ensenya a les universitats, costa d’entendre….

    Sí, la roda existeix i qui més qui menys la fem voltar sense parar-nos a pensar a qui pot esclafar….. a nosaltres mateixos, als nostres fills,… Un dins, no és fàcil prendre’s un respir per reflexionar-hi. Al mateix temps, ens omplim la boca parlant de que cal de recuperar la cultura de l’esforç a l’escola. No hi ha una contradicció aquí? Com es troba el punt just?

    Mirant enrera, només recordo dos companys d’escola a qui els pares exigien el que ara solem exigir als nostre fills: un no va arribar a estudiar cap carrera després de l’institut (no dic que això sigui dolent, només que els esforços del pare no van servir de res), l’altra va morir d’alguna enfermetat vinculada al consum de drogues. Estadísticament no és representatiu, però miro de tenir-ho present. Hi ha moltes coses més importants que les notes o els resultats, tot i que de vegades ho oblidem…

  7. Jo aquest llibre no l’he acabat de llegir, el vaig veure massa pessimista. I sentint i llegint els comentaris dels companys veig que era dur.

    “Hi ha moltes coses més importants que les notes o els resultats, tot i que de vegades ho oblidem…” diu en Josep, però realment per oblidar una cosa primer s’ha de recordar…… i em sembla a mi que la teòrica la tenim més o menys bé, però si som realistes, a la pràctica…..tots o quasi tots, mirem el mateix.

  8. He llegit els comentaris del bloc de Jesús M. Està molt bé aquest intercanvi de comentaris sobre el llibre d’en Hesse.

    No t’he res a veure amb en Hesse però us dixo un parell de paràgrafs d’un llibre que estic llegint perquè hi reflexioneu aquest estiu si us bé de gust.

    El llibre és en castellà perquè la versió catalana (que és la bona) està descatalogat per La Magrana. “Antes de que el tiempo lo borre” de F.Xavier Baladia, són records dels anys d’esplendor i bohèmia de la burgesia catalana.

    “El tiempo no existe. El tiempo es relativo, una apreciación subjetiva. Pensamos que haciendo muchas cosas aprovechamos el tiempo, porque la vida es breve. Esta es la gran mentira, patética, desesperada y triste. El tiempo alcanza su máxima plenitud en nuestras vidas cuando no se hace nada, cuando tenemos tiempo de percibir el ritmo de nuestra respiración, de nuestro corazón; cuando sentimos el calor del sol en nuestra piel, el chapoteo de las olas en el casco de la barca, o las primeras gotas de lluvia al caer. Esto es estar vivo. Este es el mayor lujo de la vida.”

    “Nos obsesionamos en construir, en trabajar, en divertirnos, en justificarnos, pensando que estas cosas llenan la plenitud de nuestra existencia. Queremos hacer, hacer y hacer, y nos olvidamos de Ser. Cuando este es el único privilegio del breve fogonazo que es una vida humana. Tenemos pánico al aburrimiento. Nada más erróneo; el aburrimiento consciente es la forma más elevada y más madura de sabiduría. Y es el único auténtico lujo. Perder el tiempo, buscando el tiempo perdido.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s