Una nova proposta de lectura per adults …

LA CASA DE LA MESQUITA de Kader Abdolah

la-casa-de-la-mesquita_kader-abdolah_libro-omac040

Fa vuit-cents anys que, generació rere generació, la família de l’Aga Djan gaudeix d’una posició important a la ciutat: des que hi viuen, d’aquesta família n’ha sortit el líder espiritual de la mesquita. I si bé l’imam és un home important, tan important, o més, és l’Aga Djan, un gran mercader de catifes que controla el basar. Aquest comerciant honest viu seguint les normes que mana l’alcorà i utilitza la seva influència per garantir el benestar de tothom qui l’envolta. L’aparició d’un corrent radical controlat pels aiatol·làs i el cop d’estat que Khomeini prepara des de París aboquen la societat iraniana a una situació molt tensa; els amics esdevenen enemics, l’amor es converteix en odi. Ni l’Aga Djan no pot aturar-ho.

 

La casa de la mesquita és una novel·la increïblement rica pel que fa a les informacions de caire cultural i polític. És també una obra digna d’admiració quant a la dosi de saviesa, humanitat, coratge i de sentiment artístic que desprèn en incidir en tots els drames privats i nacionals que descriu, sense cercar cap efecte tràgic. De les seves pàgines també transpira la dignitat melancòlica de l’emigrant.

 

Divendres, 20 de Març a les 9 del vespre al CEIP Pla de l’Ametller.

 

A la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col·laboració de la biblioteca de Banyoles. 

 

Organitza: AMPA del CEIP Pla de l’Ametller

 

Anuncis

9 thoughts on “Una nova proposta de lectura per adults …

  1. He començat a llegir el llibre i ja em te enganxada. Despren un no se que , que fa que t’hi enganxis . Es com si sentissis les olors, t’imagines els shadors, els menjars , … els carrers, els imams, les dones separedes dels homes a les mesquites , …. Però em sembla que en Glagel (em sembla que es diu així) amaga alguna cosa i en porta alguna de cap …. de moment he arribat fins aquí.

    Marta P.

  2. A mi també em té enganxada el llibre. He començat tard a llegir-lo, la revista m’ha tret moltes hores… espero acaba’l per la setmana vinent.

  3. He acabat el llibre i realment puc dir que m’ha encantat. Un capítol m’estirava a altre.
    En primer lloc dir que no m’agrada la cultura del islàm. La posició que tenen els homes vers les dones. Trovo una cultura molt fanática, molt estricte( bé és una opinió personal i respecto el contrari).
    El que és els protagonistes del llibre he quedat maravellada el paper del Aga Djan. Es diferent la manera d’actuar amb la seva esposa: la respecta i deixa que ella prengui les seves propies decisions. Un home culta, savi, generós i just. I per el que fa al iman i jutge Glagel, m’ha fet recordar a en Bernard Gui de la Santa Inquisició.
    Fins a on pot arrivar el fanatisme!!!!!
    Tenim molt que parlar; dels imans, els aiatol.làs, de les dones, el xador i del jovent que puja amb aquesta situació etc…..
    UN GRAN LLIBRE!!!!!!!!!!!1

  4. Jo també vaig acabar de llegir el llibre ahir i m’ha captivat. Jo tampoc soc entusiaste de la cultura islàmica i no trobo bé de la manera que tracten les dones i és molt fort veure fins on poden arribar els fanatismes. No puc entendre com hi ha gent amb el cap tant calent de fer les coses que fan. Hi ha molts personatges encantadors evidentment l’Aga Djan , culte, amic de tothom , sempre sap a on ha d’anar quan hi ha un problema però tot canvia en un moment quan arriba la revolució dels aiatol.làs i els imams no pot comptat amb ningú i deu n’hi do que no pot ni enterrar el seu fill !!! La Fagri Sadat desprèn un no se qué, dolça, amable , trobo que fan bona parella amb l’Aga. També m’ha agradat molt el personatge del poeta en Kazem Khan , el final és molt maco en els jardins paradisíacs . I en Shahbal un bon noi , admirador de l’Aga Djan i que ha de marxar del país per poder salvar-se i s’acaba instal.lant a Holanda , suposo que representa a l’autor del llibre . Es molt graciós el personatge de la Godsi, les avies molt maques … bé tenim feina per divendres .;)
    Marta P

  5. A mi també m’ha enganxat i agradat força.

    L’Aga Djan és el símbol i l’exemple que les religions no són bones o dolentes, depenen de l’interpretació dels homes (i les dones), i aquests ja sabem com som. El factor humà ho determina tot. Aquell islam més de les mil i una nits, més culte, exòtic i sensual ens cau més simpàtic. No sé si existeix de veritat… suposo que sí, no?

    Per posar un però: així com al principi li és fàcil lligar l’evolució del pais amb el dia a dia de la casa, al final no pot, passen massa coses i massa lluny en tots els sentits. Per això no explica bé ni una cosa ni l’altra (al menys pels que no ho coneixem). La part del mig, quan la revolució va madurant, està molt bé.

    Per començar una polèmica i provocar les Abelenda: crec que si alguna frase recordaré d’aquest llibre d’aquí a un temps serà “Hi consenteixo”
    Què bonic!!! Al.là és gran!!!

    Però ja en parlarem…. Fins Divendres.

    JOSEP

  6. Hola a tots!!
    No vull passar com una feministe, peró no m’agrada el fet de que sempre ens pintint com al sexe més débil o obedient. Per aixó m’agrada tant el personatge del Aga Djan.
    Per cert Josep tinc un germá que sempre deia que ens portaria a un pais aixi a veure si ens domaven, llavors va canviar de pensament, perque es va adonar que ens tornarien en un tres i no res!!!!
    HI HA TEMA PER PARLAR.
    CARMEN.

  7. No crec que es tracti de ser feminista o no, en tot cas es tracta d’igualtat.
    La frase en si no hauria de començar cap polèmica, si les dones poguessin triar de manera totalment voluntària igual que els homes (en tots els sentits).

    Ai, ai Josep que si segueixes per aquest camí no provaràs el cuscús…

  8. Jo estic d’acord amb en Josep. Les religions no són bones o dolentes, són les persones i qui les interpreta. L’Islam no se’l pot criticar més que a la religió catòl·lica. Només cal llegir algun llibre com L’últim jueu o el mateix Codi da Vinci per veure on poden arribar els cristians. Sobre les dones… no som el sexe dèbil, mai ho hem estat. Som el sexe fort. Sobre com les tracten a Iran, se n’ha de parlar molt.
    Respecte el llibre, jo també estic d’acord amb en Josep sobre que al final es precipiten massa les coses i la revolució s’explica a corre-cuita. Al principi i cap al mig lliga molt bé el que està passant al país amb el dia a dia de la casa. Tal i com us he dit portaré el llibre “Entrevista con la historia” de la periodista italiana Oriana Fallaci. L’any 1973 li va fer una entrevista a Mohamed Reza Palhevi i hi ha una part de l’entrevista que parla de la dona, ja ho llegiré i veureu com caldegem l’ambient.

  9. El dissabte vaig acabar el llibre i m’ha agradat. El llibre és un homenatge i un acte d’agraiment de l’autor al seu tutor i a la seva terra. I tot i que destil.la un amor profund explica tota la història d’una manera molt objectiva mirant de no jutjar els personatges. Suposo que no deu ser fàcil sobretot quan pel mig hi ha una guerra fraticida. Tot el tros final a les muntanyes és molt bonic i estrany. He trobat algun cap sense lligar: on és en Muetzí? de què se n’ha fet? no és el veritable pare de l’autor? i el deixa marxar sense dir-ne res més?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s