“El dia de l’ós”, Joan Lluís-Lluís

 

Després de compartir la lectura de “84, Charing Cross Road” de Helene Hanff us animem a continuar amb:

 el-dia-de-los_joan-lluis-lluis_libro-omag831“El dia de l’ós” de Joan Lluís-Lluís

Una tarda, Bernadette rep en el seu pis de Barcelona un fax que l’avisa del suïcidi de la seva mare, allà al seu poble natal, Prats de Molló. Hi ha de tornar perquè el cos de la seva mare serà jutjat i condemnat. I és que el Prats de Molló on torna Bernadette no és només la capital de l’Alt Vallespir, famosa per les seves muralles i les seves festes, sinó també un poble dominat per la por i l’obediència a l’exèrcit francès, el mateix exèrcit que va apoderar-se del poble al segle XVII… La població de Prats de Molló, des del comandament de la guarnició fins al pobre però titànic pare de Bernadette, veu de mal ull aquest retorn, vuit anys després que l’hagin obligat a exiliar-se per haver comès un acte d’immoralitat. No els agrada perquè pocs dies abans ha tingut lloc un altre retorn, el d’un ós del Pirineu, desprès de segles d’absència, i una llegenda diu que quan torni un ós, tot el poble serà trasbalsat…
El dia de l’ós és una novel·la en què el temps sembla haver estat torçat de tal manera que la gent d’avui visqui gairebé com la gent de fa tres segles, sota els mateixos perills, reals o imaginaris. Uns perills omnipresents, que fan d’un poble sencer el cau de moltes covardies.

Aquesta vegada tindrem la sort de compartir la lectura amb el seu autor, Joan Lluís-Lluís.

 

El dia 28 de Febrer a les 5 de la tarda a la biblioteca de l’escola.

 

Com a novetat a la biblioteca de l’escola hi trobareu varis exemplars del llibre proposat, gràcies a la col·laboració de la biblioteca de Banyoles.   

                                     logo_biblioteca2      

Advertisements

14 thoughts on ““El dia de l’ós”, Joan Lluís-Lluís

  1. Acabo de llegir “El dia de l’ós” i m’ha agradat. És una història ben explicada. L’estil és directe, viu, fins i tot rude i cru, que no defuig dir les coses pel seu nom tot i que, per a mi, no cau mai en la grolleria. L’autor aconsegueix mantenir un ritme intens que manté l’interés en la lectura en tot moment sense defallir, o potser sí una mica al final. El final és una mica fluix, esperes un cop d’efecte que no succeeix. El personatge, la Bernadette està ben aconseguit (tenint en compte que l’autor és un home i la Bernadette una noia) . Cal remarcar sobretot el treball de l’autor per fer verídica una historia actual en un marc del segle XVII. Això és el que més sobte del llibre, la barreja de present i passat en una mena de realisme màgic (no sé si seria atrevit comparar-ho al de “Cien años de soledad” d’en García Màrquez o també a les novel•les de Pere Calders o Tísner).

  2. Jo fa un temps que el vaig llegir i reconec que la disecció que en fa en Joan s’acosta molt a la meva opinio,de fet el que no recordo clar es el final i en canvi en va sorprendre molt la naturalitat en el canvi del temps.Tant senzill com baixar d’un bus o tornar.hi a pujar i es canvia de segle en els costums,en la vida.. sense escarafalls,com el més normal del mon.Potser m’ha quedat una imatge de Prats una mica angoixant,fosca,opresora,vaja que em treu les ganes de visitar-la i a la realitat potser no se el que em perdo.
    Ara el tornaré a llegir,estic agafant el vici de rellegir llibres quan mai ho havia fet,per veure si aquesta segona lectura em canvia l’opinio.Se que a vegades es l’anim del lector el que crea o et fa imaginar atmosferes que potser no vol transmetre l’autor.
    Caldrà preguntar-ho.

  3. Avui he acabat l’ós i no puc dir que m’hagi agradat molt….potser m’ha impressionat el fet de barrejar Barcelona amb la vida que viuen al poble, totalment aïllats i amb costums de fa segles.

    El que més m’ha impactat és la condemna que li posen a la mare. Que bèsties!!!

    Marta J

  4. Bones a tothom,la catalina fa dies que no ve per aqui el centre perque enraonen que te neumonia a quelcom de paregut i com guarda el llibre aqui a vegades si em deixen faig ullada i te collons la cosa que pareix que no magrada prou pero tal que tinc un temps entre cafes i carajilos em falta fotreli ullada altre cop que no puc desenganxarme.no llegia de quan anava al hermanos i vaig poca poquet.
    No feu cabal de la catalina si malparla de mi que sols li faig fotetes per ser forastera i com es l’unica dona que sol pasar les tardes per aqui…voy amb el talladet…
    salut

  5. Llegint el dia de l`ós, i veient la doble seqüència temporal, l`actual i la del passat m`han fet ganes de endinsar-me a l`època. Darrera del Mariscal Chamilly, hi ha la repressió francesa desprès del tractat dels Pirineus. I la revolta de la sal, encapçalada pel pagès de Prats de Molló, en Josep de Trinxeria, que en ser derrotat, s`exilia a Olot.
    La Bernadette, filla d`una dona que enfollida i animalitzada que no vol renunciar a saber que seria del poble sense els francesos. Cau en el parany del que els mestres temem, la llibertat!! Expulsada, retorna just quant el temor pel retorn de l`ós i de la seva virginitat fan que l`unió pogués provocar la fugida dels francesos.
    Així la trama s`enfila pels temors d uns, i la força arrelada que du la Bernadette que la duen a revelar-se en el que d`entrada semblaven els seus temors… m`agradat, en parlarem.

    Pel que fa a Cirera, la protagonista s`endinsa en uns somnis eròtics que la transporten a assaborir els plaers de la vida, tot i que ho trobo un PÈL repetitiu i no massa imaginatiu.

  6. Així els Trinxeria que encara viuen a Olot (recordo que era candidat al congrés o senat pel PP) venen de Prats de Molló?
    I per què a la Bernadette li costava tant de decidir-se a marxar?
    al final, es queda? o marxa?

    Joan

  7. Aquests dies he acabat el dia de l’ós. L’he trovat interesant el fet que és barregi dues maneres de viure tant diferents. L’incultura d’un poble que faci que per un simple joc poguin exiliar a una persona. Jutjar també a una persona ja morta. I llavors pensa que un ós i una dona verge, poden provocar el ” caos”. I ho he trovat fort que comprovessin si la noia era verge!!!. Quan estaba a la meitat del llibre, esperava que la Bernadette és defensés o almenys plantés cara a la gent que tant de mal els varen fer a ella i a la seva familia. ( potser perqué vaig entrar en el paper de la Bernadette i amb el meu caràcter!!!!) I el final , com en Joan , no sé si ès queda o marxa del poble, he trovat un final pobre.
    Referent al llibre CIRERA ,és un relat d’adolecent pobre en continguts, i erotisme no gaire. No són dels que acostumo a llegir.

  8. A mi també m’ha agrdat El dia de l’ós, tot i que el final tal i com diu en Joan i la Carmen queda una mica diluït. Mansi: no crec que la gent de Prats de Molló sigui tota així, suposo que deu ser un poble una mica tancat però et recomano que el visitis. La lectura del dia de l’ós m’ha portat també a llegir Cirera, en aquest cas no m’ha agradat tant. Opino igual que en Ramon, massa repetitiu i per mi li falta erotisme, almenys com jo l’entenc. El que si m’agrada de tots dos és l’estil directe i cru de l’escriptor.

  9. He llegit els dos llibres. El dia de l’ós m’ha agradat força, Cirera no.

    No tinc un dia inspirat per fer crítica literària, però sí algunes coses clares:
    -m’agrada veure que coincidim en valorar molt positivament l’estil directe i cru, sigui parlant de sexe, relcions personal o costums populars. I com a durs, destaco els personatges del pare i l’antic director d’escola, Mauchamps.
    -ho tinc clar: la noia es queda per ocupar el lloc de la seva mare (si hagués volgut marxar, ja seria fora) i el futur que li espera no sembla pas millor….
    -la llegenda és bonica, però ho tenen tan fotut com els d’aquesta banda dels Pirineus, ni ossos ni verges…
    -en Trinxeria es revela contra els impostos que els francesos posen sobre la sal, el lligam amb el PP comença per la fiscalitat
    -no crec que Cirera es pugui considerar un llibre gaire eròtic, però hi ha alguna historieta que es pot salvar per la seva imaginació. No sé quins llibres acostuma a llegir la Carmen, però tot seguit en recomanaré un al bloc que per mi ho és molt més d’eròtic (i no hi ha sexe…. convencional)

    Crec que la sessió de dissabte pot ser molt interessant. Friso!!!

  10. Bé jo he llegit el dia de l’os i no m’ha acabat d’agradar. Estic d’acord que l’estil és directe i cru i em sobta el paper del pare fred, antiquat … que viu aïllat en el seu mòn.

    El final t’esperes que passi alguna cosa més però no acaba d’arribar.

    El nom de la protagonista, Bernardette, no em dona bones sensacions . He mirat aquest nom a internet i veig que existeix la Santa Bernardette que fou una pastora francesa en el segle XVIII . No sé caldrà preguntar a en Joan Lluís Lluís si hi ha alguna relació …..Fins i tot té una pàgina web : http://www.sainte-bernadette-nevers.com

    Ens veiem dissabte.
    Marta P.

  11. He tornat a llegir-lo,vicis que em porta aquest club, i m’ha convençut més i he posat atenció en aquest final que m’havia quedat oblidat i penso com en Josep,que potser ella ocuparà el lloc de la mare en aquesta lluita mesella si fem cas del que diu als arbres en el darrer paragraf del llibre-“ara em toca a mi i encara us toca a vosaltres,que no s’ha acabat res” – aquest arbres que entenc representen l’opressor.
    Però tinc dubtes:
    -Perquè també s’endu el ganivet? es part del seu dubte de marxar o continuar lluitant?
    -El pare representa els qui accepten els dominadors i la mare els qui no?

  12. Hola a tots!!!
    Estic llegint el nou llibre d’en Joan Lluis Lluis, Aiguafang i la veritat el recomano, és molt entretingut e interesant. Quasi diria que m’agrada més que El dia de l’ós.
    A REVEURE

  13. El Dia de l’Ós de Joan-Lluís Lluís, és una lectura que comença amb una carta escrita des de la Catalunya Nord, la Catalunya francesa. Les paraules escrites, no tenen musicalitat ni sons. Al menys és el que en un principi hom pot pensar. És una lectura a temporal ens fa anar amb el viatge de tornada a Prats de la protagonista, cap a una Catalunya Nord on arribes a perdre la noció del temps. No saps en quin segle estàs vivint. Qualsevol segle des de que, la parla i la cultura catalana ha estat anorreada. L’autor, en Joan-Lluís Lluís, té una sensibilitat especial als sons. La musicalitat de l’obra és present des del primer moment. Els sons primigenis de la vida del poble de Prats. Sons que s’hereten, sons que fan arribar fins al sí mateix del més profund del cervell, fins a fer-se insuportables. Finalment una altra carta escrita des de Barcelona, ens retorna al món real, a les paraules amb esperança que recorden a la protagonista que existeix el futur. Però ella, Bernadette ha tornat tant al inconscient del seu món passat, de les seves primigènies vivències i de la lluita representada en La Mare. La seva Mare Terra que espera el retorn de l’ós per alliberar-se del jou francès que no recorda el món que ella mateixa s’ha construït a ciutat, a Barcelona. Es fica de ple en el món que l’ha destruït. Al bosc sense sortida. Als arbres que com a cèl•lules d’un entramat neuronal la fan embogir coma a la Mare. Malalta de Terra, malalta de nostàlgia del món raptat per la força de les armes. Un poble malalt, que és malalt per què no és lliure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s