Us recordem ….

Us recordem que el dia 23 de Gener ens trobarem a les 9 del vespre a l’escola per comentar84, Charing Cross Road” de Helene Hanff.

 

Per organitzar la trobada agrairíem que us apuntéssiu prèviament al bloc, per mail ( bloclametller@gmail.com) o a la biblioteca de l’escola.

 

Anuncis

18 thoughts on “Us recordem ….

  1. Fa un temps que he llegit el llibre, haig de tornar-lo a llegir. Si que vindré per comentar-lo. Estic acabant de llegir la lladre de llibres.

    A reveure,
    Marta P.

  2. Aquesta vegada jo no podré venir, però el llibre m’ha agradat molt.
    És molt ràpid de llegir ja que cada carta que llegeixes penses una altre … i així cada cop.
    I no te n’adones i ja estàs al final. I aquí és on més es nota que és una història real.

    És el llibre ideal per començar a venir al club de lectura !!

  3. Quin gust devia tenir la llengua,els ous i la carn que s’enviaven els protagonistes del libre?
    Aquesta pregunta m’ha vingut al cap aquest matí reclamant un paquet que ve de molt més a prop i si els tardava el mateixos dias que a mi en arribar tenia que ser inmenjable.
    Bé,feu deures i penseu en algun libre per recomanar per properes trobades.

  4. WOLA DILLUNS DIA 13 VAIG ACABAR DE LLEGIR EL LLIBRE HI ESTIC MOLT CONTENT NO DEL LLIBRE PQ NO AMB VA APASIONAR, PERÒ SI, QUE PER UN MOMENT QUAN EL LLEGIA ESTABA CONECTAT D’ALGUNA MANERA AMB VOSALTRES.
    EL DIA 23 NO PODRÈ VENIR PQ JA TINC EL PRIMER ASSAIG DE SARDANES DE LA NOVA TEMPORA 2009.
    GRÀCIES I FINS UN ALTRE.

    PD. HE FET ELS DEURES I UNA SRA. M’HA RECOMANAT: ELS SECRETS DE LA FELICITAT. AUTOR SEBASTIÀ SERRANO.
    A10.
    RODO.

  5. (( M`encanten els llibres de segona mà que s`obren per la pàgina que llegia amb més assiduïtat algun antic lector. ))Una de les frases del llibre.
    Penso que una persona que estima els llibres, i pot notar el que la Helen no es cansa de explicar, del que li fan sentir quan rep els paquets amb els encàrrecs fets a la llibreria.
    Tenim material per debatre…

  6. Hola,

    A mi em va agradar més L’Elegància de l’Eriçó. Tot i que aquest també m’ha agradat. De fet, jo sóc de les que sempre trobo alguna cosa en un llibre que m’agrada. El divendres jo si que vindré, no em vull perdre, si puc, cap trobada del Club. De 84, Charing Cross Road m’ha cridat l’atenció aquesta relació de 20 anys per carta i sense conèixer-se entre ells en persona. Abans de l’email jo utilitzava molt la carta, moltíssim, ara s’ha perdut. No sé si es podria ara actualment fer un llibre amb recull d’emails, hi ha gent que es comunica a través de l’email i no es coneix de res. El llibre és curt però dóna per a molt debat. Quan el vaig anar a comprar el de la llibreria em comentava que hi havia la pel·lícula i que també estava molt bé, crec que em va dir que es deia La Carta. No sé si la teniu localitzada però estaria bé que divendres algú portés la ressenya també de la pel·lícula.

  7. Rocio es el que em comença a passar amb vosaltres,llegeixo els comentaris i em dona per pensar que ja us conec i com diu la Rodo em conecta amb vosaltres.Les tardes d’hivern son fredes i poca cosa més tenim al poble que anar al centre a fer el cafe i a més tots son homes jugant a cartes per això em faig portar els llibres que recomaneu.quest es el primer que he acabat,soc mala lectora.No se dir si m’agrada llegir o si m’agrada fer-ho per sentirme activa com vosaltres.
    El que jo no em crec es que pugui ser que una dona no surti ni per anar acomprar i tot ho faci per carta.Voleu dir que pot ser veritat?
    Per cert amés de jo en Nicolau,el cambrer del centre que m’ajuda a fer anar l’ordinador quan m’encallo també es llegeix els comentaris,si mai hi posa alguna cosa no li feu cas que es una mica hipi.

  8. Hola a tothom.
    Aquest llibre a mi m’ha fet tornar enrera quant, quasi tots ens dedicavem a comunicar-nos amb carta. Hi havia dies que estaves pendent del carter, ara tenim l’ordinador peró no és el mateix, ya que penso que es més emocionant llegir una carta d’una persona escrita amb la seva lletra. La lletra avegades diu molt d’una persona. I aquesta passió per els llibres antics!!! jo ya em trobava aquella llibreria. Aquest cap de setmana el meu fill va a Anglaterra i l’hi he demanat que busqués tota l’informació sobre aquesta llibreria. Bé ens veiem el 23, fins aviat.

  9. Hola,
    Molt encertats els vostres comentaris. Catalina estaria bé que algun dia vinguessis i així ens coneixeries.

    A mí el llibre m’ha fet pensar en una llibreria que hi havia fa temps al final de la Rambla a Girona que era molt llarga i tenia tota mena de llibres .

    Rocio també l’any passat varen fer l’obra de teatre.

    Ens veiem divendres.
    Marta P

  10. Marta,suposo que deus parlar de can Geli ?,un desordenat caos de piles de llibres i altissimes lleixes?Un dels meus primers records d’anades a Girona,ja fa anys acompanyant el meu germà gran a comprar llibres,amb la parada de la Teisa on ara hi ha el restaurant Boira amb uns lavabos d’aquells que et deixen record per la vida,vaja com els del antic teatre dels catolics però més grossos,que no vol dirs més nets.

  11. Sovint amb una amiga de Tortosa ens enviem coses mútuament, i no sé si és millor veure la cara del meu fill quan obrim el paquet o la veu per telèfon de la Montse explicant-me que farà “pizza” amb mozzarella de soja. I és que el menjar per al·lèrgics alimentaris aquí encara està igual que els ous al llibre.

  12. El que més m’ha sorprès del llibre,és que dues persones mantinguin una relació per carta durant vint anys, i no es van arribar a conèixer mai. Avui en dia, em substituit la carta per l’email. El correu només ens porta que factures i plubicitat !!!
    L’email es molt més pràctic però també és molt més fred. Comunicar-se per carta era molt més càlid, com ens demostra la Helene i en Frank.
    O bé, en els temps que corren hem perdut les ganes pel plaer d’escriure i d’explicar coses, o bé, és que ja no tenim res explicar-nos per què vivim en un mòn global que a l’instant ja sabem el que passa a l’altra banda del planeta?
    … i, a més a més, és que no tenim temps !!! …el millor es enviar un SMS i ja estar !!!

  13. Bones,

    Ens veurem divendres i ja en parlarem, però també volia deixar el meu comentari al bloc.

    Estic d’acord amb moltes de les coses que comenteu que us han agradat del llibre: l’encant de rebre i enviar cartes, que s’ha perdut (jo em vaig escriure més de cinc anys amb un noi de Navarra i encara recordo els bons moments que passava, escrivint i llegint el que rebia); com és possible mantenir una relació tant temps sense ni arribar a conèixer-se; la passió pels llibres antics…

    De tota manera, he de dir que, en termes generals, el llibre no m’ha acabat de convèncer. Més que res perquè hi he trobat a faltar informació. He de reconèixer que m’agraden més els llibres una mica més guixudets… No sé, el que vull dir és que m’hauria agradat saber més coses dels protagonistes, fer-me una idea més clara de com era cadascú.

    Bé, en parlem divendres!

  14. Hola, com que no hi seré us deixo el comentari per si el voleu fer servir pel debat.

    Quasi tots heu parlat de la diferència entre les cartes i els e-mails, d’acord, però aquestes cartes del llibre són tan curtes que semblen e-mails. Sobretot les de la Helen que (i això m’agrada) fa servir l’ortografia d’una manera molt lliure: comença sense majúscules, remarca paraules totes amb majúscula, m’agraden els canvis de registre, amb paraulotes, exclamacions, amb onomatopeies es diuen així? allò que surt als comics per explicar sorolls… També, no sé si us hi heu fixat, al final de la carta a vegades hi han lletres soltes com si fossin contrassenyes (ara recordo xxx però n’hi han més), algú sap què volen dir? també modifica les inicials del nom.
    Crec que la importància del llibre està en tot el que no es diu, en el que s’insinua, en com ens podem imaginar el caràcter dels personatges a través del que escriuen i de la manera que escriuen. Jo me’l vaig llegir massa ràpid i potser caldria que el repassés, però l’he anat païnt a poc a poc i ¿us heu fixat com va canviant el to de les cartes, sobretot de la Helen? Al principi correctes, asèptiques però de seguida es comença a notar el rol home-dona i sembla que podria nèixer una relació sentimental però després quan la Helen se n’entera que en Frank està casat, sembla molesta i el comença a insultar i tractar-lo malament per despit. Les cartes d’en Frank, tot i estar recobertes d’una correcció excesiva i britànica, també tenen petits canvis molt sutils i t’imagines una persona apasionada però tranquil.la, educada, i sobretot dolça. Cal dir que les reaccions de la Helen, segons com, semblen més masculines que les d’en Frank. Una de les coses que m’ha sorprès és la mort, vull dir, d’una carta a l’altre en Frank ja és mort, tan importants que ens pensem que som i d’un dia per l’altre ja no hi som.
    Aquest llibre com l’anterior, parla de l’amor pels llibres. Se suposa que tots els que integrem aquest club de lectura compartim aquest amor. Jo també, però últimament…, no sé, hi han altres coses, no et pots tancar en un cau i viure dintre els llibres, no deixa de ser una manera d’escapar-se de la vida real.
    Mansi, també em vaig preguntar si serien gaire bons aquests ous en pols o “frescos” i la carn. Però tampoc hem passat una guerra nosaltres.

    Vull donar la benvinguada a la Catalina!

    Joan

  15. Hola,
    Divendres espero ser-hi, però també tenia una mica d’incontinència…

    No veig tanta diferència entre el contingut d’e-mails i cartes, de fet només cal veure tot el “marro” que es genera al voltant dels xats més variats. Clar que aquí no cal identificar-se, però el cas és que sense l’altra persona al davant goses dir coses que no diries. Per mi aquesta és la clau de perquè l’Hellen no va mai a Londres.
    D’altra banda, estic d’acord amb vosaltres que el continent també és important, aquella aura de misteri que té la carta…. aquell contacte físic…

    Vaig llegir el llibre dissabte a la tarda, massa ràpid. I l’estic paint, com en Joan.
    Però no m’ha acabat de convèncer, sóc com la Montse, necessito més lletra. Potser el que passa és que no llegeixo prou entre línies i ho necessito tot més mastegat…
    “La lladre de llibres”, per exemple, comparteix una part del missatge (tot i que no sigui en el més important) i, en canvi, m’arriba molt més.
    També crec que si tingués més cultura captaria totes aquelles coses que els autors i llibres citats ens volen dir.

    Es veritat, hi ha vida a fora dels llibres, però el fetixisme per l’objecte el comparteixo. Jo no pensava en el ous i la llengua. Pensava… “Calia encarregar aquest llibre a la llibreria, esperar unes setmanes, pagar-lo… per llegir-lo en una tarda i que no t’acabi de… quan el podria haver demanat a la biblioteca o a algun company….” I la resposta va ser SÍ!!! Hi ha gent per tot.

    Fins divendres,
    JOSEP

  16. Bones,
    jo penso que aquest llibre reflexa el caracter solitari o la seva timidesa i la vida una mica obsesiva de la Helene. En les cartes que ella envia es pot copsar una mica l’estat d’anim canviant mentres que en les d’en Frank o els altres son cartes més convencionals,correctes,de cara a la feina.Potser es una diferencia de caracter entre els americans i anglesos? o potser es una forma de guanyar la seva timidesa?
    Sobre els enviaments de menjar i de llibres el que em sorpren es la naturalitat amb que hi confien tinguent present el moment de postguerra,hi ha racionament pero els transports son fiables per el que es veu.Jo penso que tampoc hi ha tanta diferencia amb els mails,potser si que la carta dona més per guardar pero potser nosaltres també ho tenim com una mica romantic això d’esriure per carta però que en devia pensar el qui es pasava el dia enviant cartes comercials,com per exemple en Frank?
    Bé,em guardo més opinions per divendres i m’en vaig a fer el sopar.

  17. Hola,

    Vaig llegir el llibre per Nadal, és fàcil de llegir i passa de pressa. Està bé
    el contacte de tants anys entre dues persones, per un motiu, els llibres però amb questa excusa hi entran el factor família, amistat, entorn,… M’ha agradat
    però no m’ha fascinat. També la Helen parla de molts llibres que ni tan sols
    els hem sentit a anomenar.
    A mi tambè m’agraden + llargs i amb més contingut, encara que de vegades amb poc n’hi ha prou.
    També hi la el llibre “sabor a choclate”, curt i m’ha fascinat molt més.
    Avui m’hagués estrenat en el club de lectura però tinc un altre compromís
    Fins la pròxima

    Dolors Girones

  18. Benvolguts,

    Jo vaig sentir a parlar del llibre ja quan estava estdiant “Literatura Contemporània del s. XX”, però no sé per què mai m’havia inmers en la recerca d’aquest llibre. Però, realment, quan la meva mare em va dir que el tenieu assignat com a debat en el Club vaig decidir llegir-lo. Realment m’ha agradat moltíssim, sobretot tenint en compte que el que passa en el llibre -recopil·lació de cartes – jo fa molt de temps que també ho faig amb una llibreria d’Oxford (Anglaterra), una de Cambridge (Anglaterra) i una altra de Londres, que justamente també està localitzada al Charing Cross Road; s’had e tenir en compte que aquest carrer és el carrer de les llibreries de Londres.

    Ara mateix vaig molt atrefegat, però a la que pugui us deixaré un comentari sobre el que opino del llibre i la interrelació que heu creat amb el contacte On-line (mail). Si es serveix com a consell, pel pròxim debat recomanaria molt un Ronert Louis Stevenson, un Marià Vayreda, Paul Auster, Jane Austen; fins i tot, alguna obra de linteratura clàssica (grega i romana), però per aquest tipus de literatura s’ha de tenir uns certs coneixements de cultura clàssica.

    Fins aviat,

    Jordi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s