Després de passar una bona estona compartint la lectura de “Dissabte”, des del Club de lectura us proposem:
L’ELEGÀNCIA DE L’ERIÇÓ, de MURIEL BARBERY.
Escollida Premi dels llibreters francesos 2007.
L’animal escollit serveix de metàfora per a les dues protagonistes, l’eriçó sembla una cosa per fora i n’és tota una altra per dins, i això és el que passa amb la Renée, una vídua de 54 anys i la Paloma, una nena de dotze.
La novel·la té lloc en un edifici de rics, a la rue Grenelle, de París, on la Renée fa de portera. És un immoble on mai no passa res i on tothom està pendent de la vida dels altres. La Renée és vista com una simple portera, el que ningú s’imagina és que la portera llegeix Tolstoi, és una apassionada de la filosofia, el cinema i l’art. Viu amb un gat, en Leo.
La Paloma és la filla d’un exministre i diputat socialista, té una ment privilegiada i una intel·ligència sublim que destorben els del voltant.
El llibre està escrit a dues veus, llegim els dietaris de totes dues.
L’arribada d’un nou inquilí, en Kakuro Ozu, trastoca la calma aparent de l’edifici, i fa que la Renée i la Paloma comparteixin pensaments que retraten àcidament la progressia francesa.
Una delícia, plena de profunditat i de passatges d’una gran bellesa, a voltes impertinent i cínica, amb un humor fi, molt fi.
Ens trobarem el divendres 28 de Novembre a les 9 del vespre a la biblioteca de l’escola.
Descarrega la documentació de “Dissabte” aquí : dissabte-ian-mcewan
Va estar molt bé dissabte compartir la lectura. Bé, personalment vaig escoltar més que compartir. Però igualment està bé escoltar l’opinió de diferents persones.
Va haver-hi un moment que em va semblar que arreglaríem el món…
I una vegada més he vist que amb els llibres em passa com amb les pel•lícules o la música, em pot agradar molt una cançó, però no en tinc ni idea qui la canta….. vull dir que gaudeixo del moment i em quedo amb que m’ha agradat, però no amb els detalls com poden ser l’autor, intèrpret o guionista.
El proper llibre em sembla molt interessant, bona elecció !!
Va ser un plaer la trobada de dissabte. Una reunió sense haver de parlar dels problemes de l’escola! Només per compartir una afició amb els companys, sense presses ni neguits. Crec que van sortir idees interessants, que tots ens vam sentir sorpresos pels punts de vista dels altres i que el nivell d’interés va ser molt alt.
A veure si s’hi apunta algun mestre a les pròximes trobades, estaria bé poder parlar de tu a tu, sense categories (mestre-pare), segurament arreglariem moltes coses sense ni parlar-ne.
“Dissabte” va quedar clar que tothom llegeix les coses de forma diferent, cadascú les interpreta i enten d’altres maneres però que parlades amb calma i fonamentant els arguments arribes a comprendre coses que ni t’has plantejat que siguin.Varem passar molt bona estona i em vaig quedar flipat del bé que parleu,semblava que havieu entrenat.
Sempre sou tant profunds?
Fa goig llegir els comentaris ilusionats que feu.He mirat les fotos d l’escola i sembla que lliguen amb la modernor lluminositat que teniu vosaltes.No sembla pas quan jo portava els meus fills a escolaDic portava perque reconec que només els portava.No vaig preguntarme mai si podia fer alguna altra cosa per l’escola del meus fills i ara resseguint el que vosaltes feu em dono compte que m’ho vaig perdre i potser ara tindria una altra relació amb els meus fills.
ahir vaig descobrir que feu la revista,em costa molta estona descarregarla pero ja les llegirré.
Ens asseiem a la taula, ens mirem i un estira el fil. La troca es descabdella lentament. Cada un em llegit DISSABTE, I ens adonem que amb els comentaris dels altres omplim aquell, el vuit d’un dubta. Penso que quan em fico en una historia hi veig diferents sentits, amb aquesta, la veritat es que la vaig agafar com el fet de que una persona molt ficada en el seu mon, semblava voler reconduir cap el seu treball tota la historia. Al anar desgranant-la entre tots em feu adonar que és un home més individualista del que pensava. Tanmateix em sembla positiu com enfoca el cas d’en Baxter, i de la guerra. Ens vol dir que cal parlar més?
Companys i de la teca que hi havia què? No en dieu res!! … o no em podiem dir res del berenar que vam fer.
En Henry viu en el seu món, aparentment aïllat de tot. Ell viu en el món occidental, té una bona posició econòmica i social, i això el fa creure superior; quasi com si fós un déu que tot ho veu i tot ho enten. Ara bé, ell no pot controlar el seu destí al 100% i el factor atzar també hi intervé en la seva vida. Ell es pensa que és invulnerable, però no és així, i ell també és víctima de la violència. Llavors, la seva actitut canvia i ajuda a en Baxter que és el seu agresor. Potser enten que sinó hi ha cooperació, si no allarguem una mà, no ens ensortirem. O busquem solucions o acabarem aixecant murs.
Algú coneixia aquest escriptor francés que li han donat el premi Nobel de Literatura. No serà aquell del qual en parlava en Joan l’altre dia.
He començat a llegir l’eriçó, he llegit poc (unes 50 pàgines) però de moment m’agraden més els pensaments de la Paloma de 12 anys :
“… res no és més dur i injust que la realitat humana: els homes viuen en un món on són les paraules i no els actes les que tenen el poder………….Els homes viuen en un món on són els dèbils els que dominen. És un insult terrible a la nostra natura animal……”
Si continuem així a l’AMPA al final ens hauran de donar un premi.
Ja veig que em porteu molta avançada. Vaig a comprar immediatament el llibre o em passarà igual que l’altre.
Em falta poc per acabar l’eriçó.
Al començament se’m feia pesat, però arriba un punt que agafa un altre aire i llavors és més interessant.
Haig de dir que l’eriçó necessita temps, no és una lectura ràpida. Crec que és un llibre per anar llegint a poc a poc i anar reflexionant.
Ara que estic al final hi estic enganxada i m’està agradant molt més del que em semblava al principi.
Ens veiem d’aquí un mes.
Aquests eriçó que repèl a qui s’hi acosta no m’ha convençut. Trobo que la Muriel treu massa profit de les frases escrites pels Clàssics.
Bé en parlarem…