-”Falsa identitat“, Sarah Waters. Atenció! Si el comences, el voldràs acabar, i ràpid!! Segur que t’enganxa, i més segur encara que t’enganya, més d’una vegada.
-”Junts i prou” , Anna Gavaldà. Optimista. Ple de bondat, amor i amistat. Molt delicat, desprèn energia positiva.
-”La carretera“, Cormac McCarthy. Negror, desesperança, angoixa, pessimisme…. un impacte. I en vols més.
-”Dissabte“, Ian McEwan. Un dia, una atmosfera, una casualitat, uns fets,… i tu hi ets. Quina enveja escriure així de bé! No és fàcil, però val molt la pena.
-“El atentado”, Yasmina Khadra. El conflicte àrab – israelià des d’un punt de vista diferent. Original i sense prendre partit. Format de novel.la negra.
-”La lladre de llibres”, d’en Markus Zusak. Molt bo. A més, està escrit de manera molt original.
- “EL niño con el pijama de Rayas” de John Boyne. Es un llibre de lectura fàcil, que explica amb els ulls ingenus d´un infant el drama de l´holocaust nazi. Es un llibre que et fa plorar.
- “Cignes Salvatges” de Jung Chang. Es un llibre de l´any 1991. Una aproximació a la història de la Xina a través de la vida de tres generacions de dones.
- “Un home de paraula” d´Imma Monsó (2006). Novel.la que aborda el dol d´un ésser estimat.
-”Matar a Johny Fry”, Walter Mosley. Si estas farta de comprar-li llibres que no es llegeix, prova amb aquest. Diria que pot funcionar….
-”El invierno más crudo”-Paula Fox. Memòries d’una jove reportera americana i els seus viatges a l’Europa acabada d’alliberar del nazisme i en plena reconstrucció.
-”Tant lluny com els peus em portin”-Josef Martin Bauer El relat de la fugida d’un camp de treball rus d’un presoner alemany de la 2ª guerra mundial a traves de 14.000 km de la inhòspita Siberia fins casa seva.
-”Una mujer en Berlín”- Anònima . Transcripció d’un manuscrit d’una dona alemanya que va voler quedar en l’anonimat per explicar la duresa de la vida del Berlín dels darrers dies del nazisme i els primer mesos de l’ocupació russa sobretot per a les dones.
Us vull recomanar un llibre de relats curts de Stefan Zweig “Moments estelars de la humanitat”. Parla de petits grans fets sense els quals potser el món avui no seria tal com és.
Més recomanacions per adults:
-”Elogi de les dones madures”, Stephen Vizinczey.
Té fama i prestigi pels seus pensaments, però molta gent el compra per la resta…. Totes dues coses estan bé. Qüestió de gustos.
-“La cópula de la mantis” – Serafín Gimeno. Bàsicament és una història d’amor, no gaire convencional i força torturada. Serafín Gimeno és de Banyoles i en el llibre hi podrem descobrir personatges, paisatges i fets molt propers.
-“Yume” – J.N. Santaeulàlia. Yume en japonès vol dir somni, l’últim llibre del banyolí J.N. Santaeulàlia és la vida d’un somniatruites explicada pel seu amic, una persona pràctica i que toca de peus a terra. Una història també d’amors platònics i poètics. És potser un dels seus llibres més personals, una exploració de les seves contradiccions interiors.
-“L’últim patriarca” – Najat El Hachmi . Najat El Hachmi és una noia nascuda al Marroc i que viu a Vic. Explica la història del seu pare, de la seva emigració al nostre país i de com el xoc de cultures l’afecta a ella. També del rebuig a la seva tradició representada pel seu pare, i de lo difícil que li és començar una nova vida aquí
Una altra recomanació: “Filla de la Memòria” de Kim Edwards. Un llibre que parla de com poden afectar el teu futur les decisions que prens. No et deixa indiferent i et fa sentir emocions difícils d’explicar. Enganxa molt!
Hola ,
Pot ser estaria bé que si algú esta interessat o interessada en llegir el llibre ens el podríem deixar.
Marta
Estic llegint Falsa Identitat molt bona recomanació. Es veritat que t’enganxa i ja tinc ganes d’acabar-lo.
Ja he acabat de llegir Falsa Identitat m’ha agradat molt us el recomano.
De l’Stefan Zweig m’han encantat “Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona” i “Novel·la d’escacs”. Són dos llibres curtets, te’ls empasses d’una tirada, i estan molt ben escrits.
Ara mateix estic llegint “Un món sense fi”, d’en Ken Follet. És una mica “totxo”, però enganxa molt i està molt ben tramat, de moment (vaig per la meitat, tot just). Si us va agradar “Els pilars de la terra”, em sembla que no us defraudarà.
D’acord amb la Montse que Stefan Zweig és un dels grans. Vaig llegir fa temps “Novel.la d’escacs” i em va agradar.
Però més recentment li n’he llegit un altre de millor encara, sobretot si t’agrada la política, pel millor i pel pitjor. O si t’agrada conèixer la naturalesa humana, bàsicament pel pitjor.
“Fouché. Retrat d’un home polític.”
Un assaig molt ben escrit i contundent en el contingut.
Fa una setmana que he començat a llegir Junts i Prou. M’agrada molt i també trobo que enganxa. Com que els capítols son tan curts doncs es fàcil d’anar a llegint i no es fa gens pesat el contrari que vols llegir més i més.
He acabat de llegir Junts i Prou, el final és molt maco, molt romàntic . M’ha caigut alguna llagrima.
Gràcies per la recomanació. Molt encertada.
Marta
Ara estic llegint “Jo també soc catalana” de la Najat El Hachmi. En aquest llibre l’autora ens explica amb profunditat i agudesa l’expèriencia de ser immigrant: la llengua, la qüestió de la identitat, la religió , les dones, el sentiment de la pèrdua envers el Marroc i alhora de pertinença a Catalunya, el seu país d’adopció.
Esta bé és llegeix ràpid, enganxa . Amb un cap de setmana el pots llegir. També ens toca d’aprop ja que és la realitat que estem vivint. Un llibre per entendre com són els nous catalans.
Acabo de llegir “el pont dels jueus “de Marti Gironell.
M’ha agradat ja que explica la història de la construcció del pont de Besalú. Encara que no sigui del tot veritat et fas la idea de quines trifulques passaven aquella època, càstigs, lluites, enveges, amors, maltractaments, …. Un llibre que és llegeix ràpid ja que els capítols no son massa llargs.
Ara he llegit el primer capítol de “El atentado”.
Marta
Ja he llegit “El atentado” està bé per tenir una prespectiva diferent del conflicte arab -isrelià. De fet és difícil d’ entendre com poden fer aquestes coses. Son menjades de cocu!!! Però realment sinò saps que algú està implicat i després quan te n’assabentes és molt dur .
He començat ha llegit dissabte i de moment encara no m’ha acabat d’enganxar el trobo que va molt lent , com que ho explicat tan pausadament doncs … no ho sé estic molt al començament. De moment l’he deixat aparcat.
Ara estic llegint els pilars de la terra que de moment m’agrada molt . Però em va agradar més l’Església del Mar.
Marta
Ja he acabat de llegit els pilars de la terra . Però repeteixo em va agradar més l’Església del Mar.
Ara he canviat de registre i estic llegint la Carretera , de moment bé si que ens vols més , és molt pessimista i tot és molt negre. Al principi és tot una mica desconcertant però a mida que vas llegint ja et vas situant.
Marta
Aquest cap de setmana m’he empassat “Tres cuentos de otoño” de Javier Martínez de Castro. No coneixia l’autor, el vaig agafar per casualitat a la biblioteca. Són tres relats curtets com diu el titol, feia temps que no disfrutava llegint com ho he fet en aquest llibre. M’ha agradat la manera que té d’explicar les coses: sobretot intel.ligent, fina, imparcial, sensible. Us el recomano.
He acabat de llegir la carretera realment un impacte i molt fosc i negra tot.
Esperava un final diferent però podia passar qualsevol cosa suposo però que era d’esperar que acabes de la manera que acaba ja que tampoc hi havia una altra sortida.
Marta
Ara estic llegint el llibre de la Marianne Franke “Eres uno de nosotros”. Molt interessant. Pot ser estaria bé posar en pràctica alguna de les idees que dona per veure si donen resultat a la nostra escola.
Marta Padrès
Avui he acabat de llegir “Falsa identitat” , m’ha enganxat i m’ha enganyat més d’una vegada. Molt bona recomanació !!!
Marta Julià
Un llibre que jo no aconsegueixo fer avançar per si algú em dona motius per tornar a intentar-ho,”La ciutat dels secrets” de la Patrice Chaplin.
Una historia de personatges misteriosos que serven els secrets del sant grial a la Girona grisa i provinciana que comença a atraure els turistes als seus carrers del barri vel.una historia d’amor a una persona o auna ciutat?
Ajudeu-me..
Ara estic llegint “La Sang de les Flors ” d’Anita Amirrezvani. és una història fascinant que et transporta a un món llunyà i exòtic, explicada amb molt de detalls, una gran sensibilitat cap els personatges i una habilitat especial per reviure la tradició dels antics relat perses. Es molt interessant perquè durant tot el que he llegit no se sap el nom de la protagonista.
Marta P.
Fa pocs dies vaig acabar “La carretera”. No havia patit mai tant amb un llibre! Vaig estar a punt de deixar-lo més d’una vegada, però al mateix temps l’angoixa em feia continuar. No podia deixar-lo en aquell punt tan fosc! Havia de continuar per veure si allò (aquella situació, com a mínim) millorava. I així vaig anar passant pàgines… No puc dir que no m’hagi agradat ni que no valgui la pena llegir-lo, però no sé si el recomanaria. És molt dur.
Abans d’aquest vaig llegir “Un árbol crece en Brooklyn”. Aquest si que el recomano sense embuts! Tendre i dur alhora. La història d’una família amb pocs recursos al Brooklyn de començaments del segle passat. Em va impactar la fortalesa de la protagonista (la filla). També els sentiments ocults d’una manera envers els seus fills. I la complicitat entre un pare i una filla. I… moltes altres coses.
Una recomanació exclusiva pels homes.
Amics… (les dones no seguiu llegint!!!) si busqueu un llibre molt especial:
“La casa de les belles adormides”, Yasunari Kawabata.
Una casa per entrar-hi sense trucar i deixar-se imbuir de la sensibilitat, erotisme, delicadesa, tristesa i decadència que destil.la. Sorprenent per la situació, i interessant per les reflexions. Un llibre de sensacions, sense acció…. però, aixó sí, amb camèlia (ja sabem com les gasten els japonesos amb les camèlies).
Un parell de frases:
“L’univers més inhumà acaba sent humà per la força de l’hàbit. Mil depravacions s’amaguen en les ombres del món.”
“Allò que arrossega l’home cap al món dels dimonis és, ben segur, el cos d’una dona.”
“Morir tot excitant la curiositat, envoltat de sarcasmes, no era una forma d’acabar amb elegància?”
L’he llegit dues vegades seguides per la por d’haver-me perdut alguna cosa. Jo no crec que l’Eguchi tingui res a veure en aquella mort, però….
Salut!!
La meva recomanació és per qui tingui ganes d’un final molt bonic (homes o dones).
“El consol” d’Anna Gavalda.
Aquest llibre l’he llegit en dues parts, la primera pensant si el deixava o continuava. On l’escriptora explica molts records, dóna molts detalls de fets que no acabes de lligar fins més endavant i es fa pesat. El vaig aparcar uns dies i tot.
I de sobte surt el personatge de la Kate (just quan ja desistia), i li dona un aire totalment inesperat.
No sé explicar ben bé el que em va agradar més, el personatge de la Kate, moltíssim, la seva manera de viure, una història d’amor …..un conjunt de coses que em fa fer llegir la meitat del llibre sense parar.
Feia molt temps que no llegia tantes hores seguides, normalment ho faig a estones, però em va enganxar de tal manera que no vaig parar fins acabar-lo….. i potser ara penso que l’hauria d’haver llegit més a poc a poc per fer durar més la bona estona que vaig passar.
Un llibre amb un començament espès, però que es torna molt tendra i transmet molt bones emocions.